Dimitra Doumpioti: “Shakira està en la fase de la ira, sona com una adolescent enfadada”

BarcelonaDimitra Doumpioti (Grècia, 1977) és psicoterapeuta, membre de la Junta del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya i autora del llibre Historia de lo nuestro. També dirigeix l’Escola de Psicoteràpia Internacional de Barcelona. Ahir, a classe, van parlar de Piqué i Shakira amb els alumnes; de com es conformen els sistemes humans d’una família, com evolucionen en el temps. Li hem demanat que ens ajudi a entendre què significa una ruptura per a la parella, què suposa per als fills i quines receptes hi ha per evitar que sigui traumàtica.

Què et sembla la cançó?

— És interessant que una icona mostri que és fràgil i humana; que també pot passar per un dol i sentir despit. Però en el cas de Shakira el que veiem a la lletra no és la vulnerabilitat pròpia d’una ruptura: apareix una persona a la defensiva i insegura. Com a dona em sap greu. I com a terapeuta penso que estan posant els fills en una situació extremadament compromesa.

De seguida parlarem dels fills. Però ¿hi ha alguna recepta per acabar bé una relació quan t’han deixat?

— Desitjar el bé a l’altre. Hem de tenir en compte que les persones que són significatives per a nosaltres tenen una representació a escala cerebral, una representació interna important. L’altre forma part de nosaltres mateixos. I és dolorós perquè quan et deixen, una part important d’un mateix ens rebutja. Però hem d’intentar entendre què ha passat i acceptar-ho. Si no, ens trenquem nosaltres mateixos en bocins.

¿És possible desitjar el millor a l’altre quan t’has sentit profundament traïda?

— Hi ha poques coses més doloroses per a l’autoestima que el fet que la parella et deixi per algú altre. Fa molt de mal. Però hi ajuda comprendre què ha passat. Potser la Shakira es va sentir insegura després de ser mare, potser ell no va estar a l’alçada o no l’ha sabut valorar. No ho sabem. En qualsevol cas, entendre què ha passat ajuda a no repetir-ho, a no caure en els mateixos patrons. I encara que l’altre no t’hagi valorat, sentir i saber que ets una persona vàlida i valuosa.

Això com es fa?

— Amb seguretat i autoestima. Sabent, per exemple, el que has construït amb aquella persona al llarg dels anys. Cap dona ho podrà substituir. I si ell s’encapritxa d’algú altre, toca no deixar-te emportar per l’enuig i pensar: “Quina pena que no tinguis ganes de veure els següents capítols tan preciosos i impressionants. T’estàs perdent una cosa molt gran”. Crec que és la manera de poder avançar. Ella no està en aquesta fase. Està en la fase de la ira.

Quantes n’hi ha?

— Cinc. Negació, ira, negociació, depressió i acceptació. No és una cosa matemàtica, en un mateix dia pots passar per més d’una fase. Però quan s’arriba a la fase de l’acceptació un està en pau amb la pèrdua i pot concloure el dol.

A la cançó parla de Clara Chía, la nova parella de Piqué, amb frases com “Cambiaste un Ferrari por un Twingo, cambiaste un Rolex por un Casio”. Què et sembla?

— Entenc que és molt dolorós que la parella marxi amb una altra. I has de treure la ràbia. Ho pots fer amb les amigues, dient barbaritats fins i tot. El problema és que el que ha fet la Shakira quedarà per sempre, també per als seus fills.

Com els afecta, als fills?

— Em sap molt de greu dir-ho així, però crec que és una situació traumàtica. Els passa això en una edat molt dolenta; perquè entenen perfectament la lletra de la cançó, però al mateix temps no es poden defensar a nivell interpersonal. Potser els diuen coses els pares, els avis, tothom, i no estan encara preparats per posar límits i defensar-se a si mateixos.

Què significa per a una dona que la parella se’n vagi amb una altra gairebé vint anys més jove?

— És més jove que tu. Potser més atractiva. I potser fins i tot l’home se sent més fort en aquella relació. Suposa un problema per a una dona que ha posat la seva fortalesa i confiança en el seu físic. I és evident que Shakira ha posat al llarg dels anys molt valor en això i ha tingut valor pels seus balls, el seus malucs. Crec que s’han d’intentar construir relacions basades en bagatges personals que ens fan atractius molt més enllà del físic, el bagatge de vida amb la parella i els moments compartits. I aprendre del que ha passat, del valor que tu et dones i que et dona l’altre per no repetir patrons amb parelles en el futur. Jo sempre parlo de tres etapes en les relacions: infància, adolescència i, si tens la sort de viure-la, l’adultesa. El problema és que molts homes, i algunes dones també, només volen la infància.

És l’etapa magnífica, no?

— L’inici, on només hi ha passió. Et sents admirat. Però això no es pot sostenir per sempre i s’arriba a l’adolescència, on hi ha friccions. I en funció de les eines que tingui la parella, es resolen millor o pitjor. Jo crec que Piqué i Shakira no han sabut superar aquesta fase. De fet, ella sona com una adolescent enfadada.

Si poguessis, què li diries en una frase a Shakira?

— Recorda que ets gran. Ves cap a la teva grandesa, recorda-la. La necessites per a tu, i per a totes les dones i mares a qui estàs inspirant.