Les tintoreres de les Balears, víctimes col·laterals de la pesca amb palangre
El 50% dels individus gravats amb un sistema dissenyat per l'entitat Shark Med duia fils de pescar clavats i fins i tot arrossegaven restes de xarxes i algues
PalmaLa substitució d'hams inoxidables per altres que siguin biodegradables podria ajudar a reduir la mort de les tintoreres, perquè es veuen molt afectades per la pesca amb palangre de superfície, malgrat que aquest mètode principalment cerca capturar peixos espasa i peixos emperador. De 14 individus gravats amb un sistema pioner dissenyat per l'entitat Shark Med, set duien fils de pescar clavats i fins i tot arrossegaven restes de xarxes i algues que posen en risc la seva supervivència.
El president de Shark Med, Agustí Torres, ha explicat en una roda de premsa telemàtica que els hams biodegradables ja es fan servir a altres països, però que també caldria que els pescadors retornin a la mar els taurons capturats garantint que no tinguin cap ham clavat. El president de la Fundació Marilles, Aniol Esteban, ha reclamat que a les Balears no es pugui comercialitzar la carn de tauró i que les aigües illenques siguin declarades lliures de pesca amb palangre.
Les tintoreres estan declarades com a "espècie en perill" a la Mediterrània per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa, però la legislació espanyola vigent no els contempla com a "espècie protegida", segons han explicat. De fet, més d'un 50% d'aquestes espècies de la Mediterrània estan en risc d'extinció i les xarxes d'emmallament i la pesca amb palangre han estat els principals causants de la seva mortalitat. Per això, també han demanat l'impuls d'un pla per a la conservació de taurons i rajades que compti amb la col·laboració del sector pesquer.
Un estudi per conèixer les tintoreres al seu entorn natural
Durant dos anys, Shark Med ha dissenyat un sistema innovador que permet gravar tintoreres amb alta resolució i també acudir ràpidament al lloc on es trobi l'exemplar perquè, segons ha explicat Torres, volen aconseguir mostres d'ADN i desenvolupar una tècnica per poder llevar els hams clavats. Fins ara, com ha comentat el president, els estudis per estudiar aquests taurons s'han fet analitzant els exemplars capturats, però no a través de l'observació directa al seu entorn natural.
El sistema que han fet es tracta d'una estació controlada en remot des de terra que duu una càmera alimentada amb una placa solar i que atreu els taurons amb un esquer. A més, les tintoreres solen fer voltes durant hores i és més fàcil poder desplaçar-se a temps a l'estació. Torres ha afirmat que en dues ocasions s'ha pogut llançar a la mar per veure de prop l'individu.
El projecte, que fins ara ha estat una prova pilot, disposarà de 30.000 euros de la Fundació Marilles perquè durant un any es pugui intensificar la investigació. Esteban ha afirmat que la percepció de la gent sobre els taurons ha canviat molt en els darrers anys i que l'únic temor que s'ha de tenir és la seva extinció.
Els taurons com a atractiu turístic?
Agustí Torres ha deixat clar que l'objectiu de l'entitat no és desenvolupar un turisme relacionat amb l'albirament de taurons, com ja es fa a molts altres països, però també al Pais Basc. En tot cas, però, el president de Shark Med creu que l'activitat és un exemple de com els taurons no són un problema, sinó una solució.