“Si cal, comprarem un dron per vendre l’herba”

PalmaLa venda de droga és un dels molts negocis que l’estat d’alarma ha posat en perill. Ara, amb la limitació dels desplaçaments i els controls policials constants, distribuir qualsevol substància estupefaent és més arriscat que mai. Però, tot i això, el negoci no s’atura i venedors i compradors han cercat alternatives per garantir l’abastiment. La policia ha trobat des d’un supermercat que aprofitava el repartiment a domicili per distribuir marihuana, fins a documents falsificats per burlar els controls de trànsit, passant per un jove que va agafar un taxi per dur 150 grams de cabdells de marihuana de Son Gotleu a Andratx, a més de 30 quilòmetres.

De fet, hi ha qui veu oportunitats en el confinament, fins i tot en aquest mercat. “Hem venut molt més, la gran majoria ens demana per a altra gent i aquests mateixos la revenen”, explica un jove mallorquí que es dedica al cultiu i la venda de marihuana i que, per motius obvis, demana que no es publiqui el seu nom real. En les circumstàncies actuals, “els traficants no es poden arriscar que els enxampin i no compren per vendre”, de manera que els consumidors finals s’hi dirigeixen directament, sense intermediaris.

Per adquirir la mercaderia, “el 80% dels clients aprofita l’excusa d’anar a comprar”, un argument que ell mateix fa servir per lliurar la droga. “L’altre 20% solen ser treballadors que tenen permisos per moure’s”, indica. Així i tot, afegeix entre rialles, “algun ja s’ha emportat una doble multa: per saltar-se el confinament i per portar droga a sobre”. Si la policia identifica algun comprador i comprova que és enfora de casa seva, l’escorcolla i la hi acaben trobant.

Tot i que aquest narco a la mallorquina assegura que està preocupat, la seva actitud no ho demostra. “Si cal, comprarem un dron per vendre l’herba, així de clar”, afirma amb un somriure. Es refia només de si mateix. “No faig servir Glovo, a aquests els agafen”, explica. Tampoc queda mai a casa seva amb els compradors, sinó en llocs amb més gent, i du la droga, sempre que pot, a la roba interior. “Amb la marihuana és diferent que amb les pastilles o la cocaïna. Si te la troben, sempre pots dir que és per a consum propi i, a més, te’n permeten tenir una o dues plantes per habitatge”.

Però la picaresca comença a trobar els seus límits. Només durant aquest mes, la Unitat de Droga i Crim Organitzat (Udyco) de la Policia Nacional ha fet cinc operatius, la majoria a Palma, en què ha requisat gairebé 60 quilos de marihuana en cabdells i més de 2.000 plantes. El cap d’un dels dos grups de la Udyco dedicats als estupefaents -que també prefereix que no es publiqui el seu nom, per seguretat- assegura que ara “el 80% de la venda de droga al detall és de marihuana”. Sovint és de producció pròpia i és més fàcil de mantenir, encara que el preu de venda s’ha encarit per la dificultat de transportar-la.

“Han canviat les formes de distribució, però les hem detectades bastant ràpid”, afirma el policia. Entre les estratègies preferides pels traficants destaca l’ús del repartiment d’aliments dels supermercats i dels transportistes de Glovo i la falsificació de documents amb què els camells intenten demostrar que estan autoritzats per desplaçar-se. Pel que fa a la venda de carrer, afegeix el policia, ara es fa dins els portals i, si hi identifiquen cap traficant, aquest intenta fer creure que va a casa d’un familiar, per exemple. L’agent expert en estupefaents també reconeix que “és molt probable que els intercanvis de droga s’estiguin fent als supermercats”, on la policia encara no hi fa “gaire incidència”. Reconeix que també “és factible que la gent aprofiti quan surt a passejar el ca per comprar i vendre”.

Marihuana per l’estrès

Les circumstàncies actuals han fet créixer la demanda fins a un nivell inusual per aquesta època de l’any. “Han tornat els clients d’estiu, Nadal i Setmana Santa”, explica el traficant. “I la gent que ho havia deixat ara hi ha tornat pel fet d’estar tancada a casa”. Molts fumen “perquè l’herba els ajuda a poder dormir i a calmar l’estrès”, manté. La seva clientela supera la trentena de consumidors habituals i tots, “sense excepció”, han incrementat el volum de les comandes, que ara redueixen a una o dues al mes per limitar els desplaçaments. “Qui abans te’n demanava 20 euros ara en vol 100 i qui n’encarregava 50, ara se n’endú 200”, diu.

En canvi, el tràfic de la resta d’estupefaents, com ara la cocaïna, ha davallat molt perquè n’entra menys a l’illa, assegura el policia de la Udyco. I això també ho han notat en la qualitat de la droga de les darreres requises: ha minvat significativament. Com que els traficants en tenen menys, la intenten multiplicar tallant-la amb altres components i rebaixant-ne la puresa.

De moment, diu l’investigador, els policies se centren en les zones de sempre, on continua havent-hi més tràfic.

Una activitat discreta

Un d’aquests nuclis és el barri palmesà de la Soledat -juntament amb Corea, Son Gotleu i Son Banya-, on els veïns amaguen aquesta realitat, tot i que la particular olor d’alguns dels seus carrers l’acaba delatant. Un home que guaita per la seva finestra parla amb la veïna del davant, que és al balcó. Tots dos asseguren que allà “el 95% de la gent compleix amb el confinament”. Però ells mateixos reconeixen que la policia hi és molt present: “venen al matí i a l’horabaixa”, diu l’home, mentre saluda un altre veí a qui, precisament, acaba d’aturar una patrulla de policies nacionals un carrer més amunt. “Els he dit que anava a comprar una dotzena d’ous i, si m’ho tornen a demanar, els diré que vaig a cercar-ne un parell més, d’ous”, es burla assenyalant-se l’entrecuix.

Uns quants blocs enllà una dona que supera ja la seixantena treu el cap i intenta esbrinar què fa allà la policia, una vegada més. “Paguen justos per pecadors”, explica en referència a la venda de droga, motiu pel qual considera que aturen molta més gent de la que realment n’és culpable. També diu que l’ambient està molt calmat i que no hi ha gaire moviment. La realitat és que durant els dies de confinament és estrany trobar algú pels carrers del barri i la majoria de vianants duen bosses de la compra. El silenci que ho inunda gairebé tot només es trenca quan el rellotge marca les vuit i els veïns surten a aplaudir.

“Això és una guerra sense tirs”, explica un home gran a través del reixat que envolta el seu pati. Ell també coincideix amb la resta de veïns i assegura que “tot està molt calmat”. La situació que es viu tant al barri com a la resta de Ciutat l’entristeix. Està convençut que, quan tot això acabi, serà com si arribàs el final d’una batalla.