Silenci i prevenció: l'abordatge del suïcidi per part dels mitjans a les xarxes, segons el CESAG

Palma"La informació és molt escassa". Aquesta és la principal conclusió del projecte d'investigació Els mitjans de comunicació davant la informació sobre el suïcidi a les xarxes socials. Propostes per a un tractament responsable, que ha presentat aquest dimecres la CESAG (Centre d'Ensenyament Superior Alberta Jiménez), amb motiu de la II Convocatòria de Projectes Precompetitius. El silenci i la prevenció són les claus que defineixen, segons l'estudi, la tasca dels mitjans a les xarxes socials davant el suïcidi.

Així ho revelen algunes de les dades més rellevants de la investigació. En primer lloc, destaca la manca de representació del suïcidi a les xarxes dels mitjans enfront de l'impacte social que realment té. Mentre que el 2020 –darrer any del qual es tenen dades completes– es varen comptabilitzar 3.941 suïcidis a Espanya, en el període analitzat –els sis primers mesos del 2022– els nou mitjans que s'han estudiat només varen publicar 141 tuits als seus perfils sobre aquesta qüestió.

Aquesta informació quantitativa es veu compensada amb un estudi qualitatiu del tipus de contingut, en què predomina la prevenció. Les dades analitzades per la doctora Ángeles Durán (CESAG), el doctor Francisco Javier Paniagua (Universidad de Málaga) i Francisco Fernández Beltrán (Universitat Jaume I) permeten concloure, en segon lloc, que "hi ha una actuació responsable per part dels mitjans". Els principals enfocaments que es varen detectar varen ser de prevenció (52,43%) i de testimonis (18,45%).

Alhora, les xifres també indiquen que "les audiències es mostren compromeses". Una anàlisi de les interaccions amb aquests tuits ha permès revelar que la majoria de persones reaccionaven a la prevenció (78% de retuits i 62% de comentaris) i als testimonis (12% de retuits i 22% de comentaris).

L'estudi reconeix que, especialment des dels darrers tres anys –arran de les reclamacions dels col·legis professionals o entitats com ara el Telèfon de l'Esperança–, el suïcidi s'ha començat a tractar de manera més responsable. No obstant això, els autors reclamen que es doni més visibilitat a la problemàtica, sempre des de la prevenció.

Recomanacions periodístiques

Dins les recomanacions, els autors han insistit en la necessitat de no proporcionar mai dades personals –excepte del sexe i l'edat– de les persones afectades, per tal de preservar-ne la intimitat i també la de la família. Això inclou igualment els comptes a xarxes socials o possibles cartes de comiat.

De la mateixa manera, recorden que tampoc s'ha de compartir el mètode, per tal d'evitar un efecte d'imitació. Els autors subratllen que no s'ha de publicar el lloc ni el municipi dels fets, però sí la província o la comunitat autònoma. Ara bé, també proposen "al·ludir a la causa detonant, quan quedi demostrada, per donar visibilitat a altres greus problemes socials vinculats, com ara l'assetjament escolar i la salut mental".

A més, destaquen la importància de mostrar a través dels mitjans que el suïcidi "és part d'un problema social de gran abast". Per això, aconsellen, per exemple, aportar un recompte de morts de suïcidi a l'any cada vegada que s'informi d'un cas nou. Juntament amb això, suggereixen incloure sempre el telèfon d'atenció al suïcidi –el 024– i etiquetar a les xarxes socials les organitzacions d'ajuda.