Simone de Beauvoir i Plató es colen a les consultes dels psicoterapeutes

BarcelonaLlegir la Història és dotar-la de present; més encara, és esborrar les fronteres, no sempre evidents, entre passat i present. Allò que interpel·la, viu. Llegir la Història, escoltar-la, potser no ens evitarà reproduir els mateixos errors, però ens obre a un futur més ric, on l’experiència és llavor de transformació. Fer aquest procés, poder caminar per les línies entre la història personal i la col·lectiva, on la majúscula “Història” i la plural “històries” es fonen en un mateix mapa, demana voluntat. La senzilla i sempre costosa voluntat.

Una de les maneres d’emprendre aquest caminar que mira enrere alhora que ho fa endavant, és a través de la psicoteràpia, descrita com un “procés de transformació que comença per la revisió de la pròpia vida, no en termes de què has fet bé o malament, sinó d’integració i congruència amb un mateix per poder tornar a decidir la vida que es vol escollir d’ara endavant, des de la dependència victimista cap a l’autonomia responsable, que ens permet sentir-nos lliures i integrats amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta”, com explica el psicòleg barceloní Manuel Villegas.

Diàlegs d’ultratomba

Professor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona des del 1974 fins a la seva jubilació el 2013, Villegas ha combinat la seva tasca com a docent amb l’exercici de psicoterapeuta i, en especial des de la seva jubilació, també ha publicat diversos assaigs divulgatius fonamentats en la seva llarga i reconeguda experiència acadèmica i clínica. L’última d’aquestes obres és la recent Diàlegs d’ultratomba. Psicoteràpia amb divuit personatges de la història (Fragmenta) en què l’autor ens proposa una amena i interessant immersió en moltes de les qüestions que sovintegen a les consultes dels psicoterapeutes a partir del diàleg amb diversos personatges de la cultura occidental de tots els temps. De la depressió i l’ansietat a la dependència afectiva, els vincles trencats, l’assetjament o la culpa del supervivent, però també amb claus per al cultiu de l’autonomia, l’assertivitat i la resiliència, entrem en aquestes divuit sales virtuals no com a simples voyeurs: a mesura que es desenvolupa la lectura entenem que tot ens parla, tot ens ressona, tot es recompon dins nostre al mateix temps que ens col·loca en un espai –temporal, físic i anímic– més ampli, més ric.

També els no sempre estrictes límits de la realitat es difuminen, ja que entre les veus que arriben a la consulta del professor Villegas hi trobem força diversitat: “En aquest espai virtual existim tots aquells personatges que tenen cabuda en l’imaginari col·lectiu, més enllà de la seva història passada, real o novel·lesca. Al final, tots continuem presents o absents a la ment humana a través d’un relat”, assevera Dimitri, el gran dels germans Karamàzov, un dels seleccionats per l’autor, que ha combinat figures històriques antigues (com Calígula i Ciceró), modernes (com Mercè Rodoreda o Simone de Beauvoir) o mítiques, com Er.

Precisament Er, personatge imaginari a La república de Plató, relator de l’altre món, el de les ànimes, serveix a Villegas per enllaçar una explicació aparentment allunyada i fins i tot desfasada (la narració platònica dels tres tipus d’ànimes que arriben a la terra reencarnades), amb la psicoteràpia contemporània d’una manera pedagògica i il·lustrativa. Segons Er, que acudeix a l’espai virtual de consulta amb la por de desaparèixer de l’imaginari col·lectiu (“la gent ara ja no s’interessa per la filosofia clàssica, ni pels mites platònics, ni per l’art religiós medieval o renaixentista, no creu en el cel ni en l’inframon”, es lamenta), hi ha tres tipus d’ànimes que es tornen a encarnar: les ingènues, que no s’han encarnat mai abans i que baixen directament del cel; les emprenyades amb allò que els ha tocat de vides anteriors, i les que han patit molt a la vida anterior i han après del dolor, més reflexives.

Ingenuïtat, ràbia i reflexió

En la descripció d’Er, el psicoterapeuta hi veu una “magnífica metàfora del que és un procés terapèutic”, ja que, segons ell, també hi ha tres tipus d’ànimes que s’acosten a la psicoteràpia. El primer grup arriba amb la il·lusió de trobar-hi la felicitat. Com explica Villegas, “són els que omplen els cursos sobre creixement personal, consumeixen llibres d’autoajuda o microcàpsules de psicologia positiva, practiquen tot tipus de tècniques orientals o ritus ancestrals, s’apunten a canals d’espiritualitat quàntica i adopten diferents tipus d’alimentació. Sempre estan provant experiències noves. Creuen que la felicitat és a fora i es passen la vida buscant. Són insaciables i, per això, infelices”.

El segon grup s’acosten a la teràpia carregades de rancor i ràbia: “Busquen la causa dels seus mals en la seva infància, en les dinàmiques familiars, en l’escola, en les relacions de parella, en la societat de consum, en les injustícies del món, qualsevol cosa abans que assumir la seva responsabilitat. Més que una demanda terapèutica, és una queixa constant. Sovint acaben escollint aquells comportaments que més els perjudiquen, com les drogues, el consum compulsiu o l’exhibicionisme a les xarxes socials, instal·lades com estan en la torre de vori del seu narcisisme”, diu Villegas. Només el tercer grup, del qual formen part els personatges del seu llibre, es planteja un canvi en les seves vides: “L’experiència del dolor, del fracàs, dels errors, els porta a connectar amb elles mateixes per destriar el que depenia d’elles del que depenia dels altres. Volen aprendre amb humilitat i assumir la responsabilitat dels canvis. Per això s’acosten a teràpia com un espai del record i la consciència, on poder reflexionar sobre el què, el qui, el quan, el com i el perquè dels esdeveniments de la vida i les pròpies reaccions davant d’aquests esdeveniments”.

És a partir d’aquesta voluntat de canvi, reflexiu i responsable, que cada conversa del llibre ens interpel·la i ens ajuda a comprendre millor no només la vessant psicològica de la nostra condició humana, sinó també el gran ventall de microhistòries que formen una Història universal que és, inevitablement, també la nostra.