Els sindicats estrenyen Vera: demanen la retirada del pla de segregació lingüística i aniran als tribunals

PalmaEls sindicats educatius han demanat aquest dijous a la Conselleria d'Educació i Universitats la retirada del pla pilot de segregació lingüística a les aules. En cas que no ho faci, la major part d'ells han avisat que aniran als tribunals. Davant aquest fet, el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, s'ha mostrat "obert a estudiar totes les esmenes i al·legacions" que vulguin fer els sindicats sobre el pla, però ha insistit que "compleix la normativa vigent". "No es canvia ni una coma" i "s'ha fet d'acord amb la LOMLOE, a l'Estatut d'Autonomia, al Decret de mínims, la Llei de normalització lingüística i la Llei balear d'Educació que va aprovar l'anterior Govern. Són normes de consens". Els sindicats tenen ara fins al pròxim dimecres que ve per presentar les al·legacions corresponents.

El secretari d'Ensenyament Públic de l'STEI, Lluís Segura, ha dit que la documentació facilitada per la Conselleria "demostra que finalment (el pla) és segregador, que no compleix el requisit pedagògic, que és innecessari i que es posa sobre la taula després de dir que hi hauria consens, quan no n'hi ha". "Tenim més de 200 centres que s'han apuntat a la campanya 'La llengua no es toca' i tots diuen clarament que aquesta normativa no compleix una expectativa pedagògica, sinó política, per donar veu a un partit d'ultradreta", ha sentenciat. En aquesta línia, ha afegit que l'STEI demana la retirada del pla i, en cas que aquest tiri endavant, els serveis jurídics del sindicat estudien què fer. "Tenim clar que acudirem als tribunals", ha avisat. El segon sindicat en nombre de representants, ANPE, ha exposat que el pla "tindrà difícil encaix" a l'escola pública, ja que els centres no disposen dels espais ni dels recursos necessaris per assumir-lo, però no ha posat sobre la taula la via judicial. "ANPE aposta per una legislatura tranquil·la, en què s'evitin els conflictes innecessaris i es doni prioritat a atendre els problemes reals que preocupen el professorat, com ara la reducció de la burocràcia, les dificultats que suposa la insularitat o la simplificació de l'aplicació de la LOMLOE", ha dit el president, Víctor Villatoro.

"És una abominació"

El portaveu de UOB, Biel Vives, ha opinat que el pla "és una abominació" i, per això, n'ha exigit també la "retirada immediata". "El català, a parer nostre, està en perill d'extinció i la darrera cosa que necessita és perdre presència en el sistema educatiu", ha alertat. També ha posat sobre la taula una realitat. "L'escola pública no pot complir el requisit de comptar amb les instal·lacions idònies. I és que a més, que vol dir que siguin idònies?", ha dit. Per altra banda, ha considerat estrany que es fixin uns requisits a complir per participar en el pla, però en cap moment es doni compte dels barems objectius que en definiran el compliment per part dels centres.

El pla pilot es fixa l'objectiu de garantir el coneixement dels dos idiomes. És per això que UOB creu que hi ha dues opcions: "O el pla és discriminatori, perquè només tindran aquesta suposada garantia els centres que hi participin, o llavors no és un pla pilot, perquè aquest objectiu l'han de complir tots els centres educatius de les Illes". La UOB també estudia emprendre mesures legals, encara que veu difícil que, "atesa la legislacio laxa actual", puguin tenir recorregut.

Segregació, no desdoblament

CCOO ha assegurat que el pla pilot generarà "un problema on no n'hi havia", en paraules del seu representant, Mario Devis. "No hi ha cap estudi que indica que cal reforçar el castellà, però si que indiquin que cal fer-ho amb el català". Per altra banda, els centres públics no tenen espai per segregar -un dels requisits que han de complir per sumar-se al pla-, un fet que "comportarà un transvasament de recursos cap a l'escola privada i concertada, que si que en té". Cal recordar que Educació ha pressuposat 20 milions l'any 2024 per implantar l'elecció de llengua al primer ensenyament i el pla pilot. Devis també explica que els desdoblaments -que és el que Vera defensa que es farà- "són agrupacions flexibles per atendre qüestions pedagògiques puntuals". "Quan separes un grup de forma permanent a una assignatura, el que estàs fent és segregar", apunta. Els serveis jurídics del sindicat també analitza les mesures legals a emprendre.

En representació de l'UGT, el secretari d'Ensenyament, Tino Davia, també ha demanat la retirada de pla i ha opinat que el pla és "absolutament innecessari"."És un pla segregador i de dubtosa legalitat, i evidentment posarem els nostres serveis jurídics a disposició d'afiliats i del col·lectiu docent perquè no es vulnerin els drets sociolaborals dels docents ni els lingüístics dels alumnes", ha assegurat . També ha qüestionat la premissa bàsica del pla: la voluntarietat: "El pla de segregació serà voluntari sobre el paper, però obliga als docents i, en darrer lloc, als equips directius, a donar la cara davant famílies i apagar conflictes que no existien fins ara, però que es trobaran en el futur".

519 docents, pendents de les comissions de serveis

La Mesa d'aquest dijous també ha tractat la proposta de resolució per a la convocatòria de comissions de serveis per al curs 2024-2025, amb les que es pretén donar una sortida als 519 docents desplaçats a altres illes arran de la situació generada enguany, en que el concurs de trasllats s'ha fet a nivell autonòmic. Sobre aquest tema, Vera ha indicat que en aquest punt sí que hi ha hagut acord majoritari, amb tres vots a favor de CCOO, UGT i ANPE i dues abstencions (STEI i UOB). "Podem dir que hem afegit moltes casuístiques noves, sobretot perquè el que volem és donar una amplitud de casos en els quals els docents puguin tornar a la seva illa de residència", ha explicat Vera, qui s'ha mostrat "satisfet" per l'acord.

Educació ha decidit facilitar la conciliació laboral -i el retorn a casa- dels docents amb menors de 16 anys a càrrec seu, amb menors de 18 anys en el cas de famílies monoparentals o amb persones dependents a càrrec seu. A més, també ha apostat per donar continuïtat als centres educatius amb els seus equips directius i projectes i es permetrà que els docents d'Eivissa, Menorca i Formentera tornin a les seves illes. Els de Mallorca, en canvi, queden en un limb, a causa que el gros de desplaçats són d'aquesta Illa. Molts d'ells no podran optar a comissió de servei, a causa que Educació també ha de garantir que els centres de la resta d'illes tinguin el personal necessari.

Lluís Segura, ha valorat, sobre les comissions de servei, que "s'han fet passos importants respecte a l'any passat, però no els suficients". "Demanàvem que la conciliació vagi per davant i no ha estat així. Per això no hem votat a favor", ha explicat. Per part seva, Víctor Villatoro, d'ANPE, ha recordat la seva petició de reduir una hora lectiva als docents amb plaça, perquè mestres i professors desplaçats puguin tornar i assumir aquestes hores. "Hem vist aquest esforç per part de l'Administració i estem a l'espera de resoldre les casuístiques que siguin possibles", ha agregat.

La UOB, en una línia semblant a l'STEI, ha justificat la seva abstenció a la proposta perquè no han aconseguit que es prioritzi la conciliació familiar sobre altres temes, a l'hora d'assignar les comissions. De la mateixa manera, han demanat que es redueixin les hores laborals dels docents d'Infantil i Primària a 23 hores setmanals, "la qual cosa permetria crear moltes places que es podrien aprofitar per oferir en comissió de serveis", però l'Administració, segons ha lamentat, "no ha escoltat". L'objectiu d'UGT és que tothom pugui fer feina a la seva illa de residència. "Sabem que no es podrà donar sortida a totes les comissions de servei que es plantegen, però insistirem que es plantegin mesures excepcionals per assolir aquest objectiu", ha dit Davia. CCOO, per la seva banda, ha valorat positivament la feina feta per donar resposta a la situació "d'excepcionalitat" generada arran del procés d'estabilització de milers d'interins que han agafat definitives a les seves illes. Ara bé, es dubta que tots els docents desplaçats puguin tornar a casa seva. "Els menorquins, eivissencs i formenters ho tindran més fàcil, però els prop de 300 mallorquins patiran més complicacions", ha dit Devis.