Els sindicats lamenten que la Conselleria no s'obri a les seves aportacions a la llei d'educació

PalmaEl conseller d'Educació del Govern balear, Martí Marc; el secretari general, Tomeu Barceló, i els directors generals de la Conselleria s'han reunit aquest dimarts amb els representants sindicals en una Mesa Extraordinària Sectorial per tractar el projecte de la llei d'educació balear. Alguns dels sindicats que hi han participat –l'STEI, UGT i ANPE– han lamentat l'actitud dels membres de la Conselleria, que no estaven oberts a les seves propostes.

"Malgrat les peticions dels sindicats, no pareix que hi hagi voluntat d'introduir-hi cap canvi", ha afirmat el portaveu d'UGT d'Educació, Tino Davia. Encara que la Conselleria ha assegurat que aquestes reunions són per difondre els aspectes més importants de la nova normativa i debatre les qüestions que es vulguin plantejar, el portaveu de l'STEI, Jaume Cabrera, ha assegurat que "això ha estat una reflexió en tot cas" perquè "de debat, poca cosa". "No hi ha gaire marge", ha afegit.

El Consell de Govern va aprovar el projecte de llei d'educació de les Balears el 7 de juny i es preveu que aquest setembre se n'iniciï la tramitació parlamentària. Abans d'això, ha explicat Cabrera, l'única "porta oberta que han deixat" ha estat l'opció que els sindicats "enviïn redactat algun article en concret". Si bé l'STEI es nega a aquesta opció, hi ha alguns sindicats que no la descarten del tot.

50% en català

Cabrera valora com a "bona notícia" el fet que la normativa "parli del 50% de l'ensenyament en català, però creu que "són poc ambiciosos amb el percentatge de PIB que es destinarà en educació, que serà d'un 5%", mentre que ells apostaven per un 7%. L'STEI reivindica, a més, una posició diferent d'UGT, CCOO i el CSIF pel que fa a interins i processos d'oposició. "Demanam proves no eliminatòries, perquè hi ha un nombre molt elevat d'interins", especifica el portaveu.

Per part seva, ANPE ha apuntat que hi ha aspectes "essencials que la llei no recull" i "qüestions fonamentals que no resol". En aquesta línia, ha esmentat que la compensació d'insularitat, la reconversió dels mestres a nivell retributiu A1 i el desenvolupament de la carrera professional "són aspectes essencials que no es detallen amb claredat".