Els sindicats es planten davant Educació contra el Pla de segregació lingüística

PalmaLa Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca ha llegit aquest divendres davant la Conselleria d'Educació el manifest Per la inclusió, la igualtat d'oportunitats i la no segregació, per mostrar el seu rebuig a l'elecció de llengua en el primer ensenyament i al Pla de segregació lingüística. La setmana que ve serà el torn dels centres, que el llegiran entre el 30 d'abril i el 3 de maig. El document l'ha elaborat la Xarxa Educativa per la Llengua i diu que a l'article 4 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears determina que les institucions illenques han de garantir l'ús normal i oficial dels dos idiomes, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes. I tal com recull la Llei educativa de les Illes Balears (LEIB), el sistema educatiu és el principal instrument de què disposa la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per fer-ho efectiu.

"Aquest objectiu de l'Estatut i que recull la Llei educativa, no pot quedar sotmès a la voluntarietat ni dels centres ni de les famílies, sinó que ha de quedar, com fins ara, garantit pel mateix sistema educatiu a través dels projectes lingüístics i educatius, a partir de la realitat sociolingüística de les Illes. La LEIB assenyala que el model lingüístic educatiu permet alhora compensar situacions històriques i presents de desequilibri que col·loquen el català en una posició de desavantatge, i es troba justificat pels resultats aconseguits fins al moment", diu el manifest.

Reclamen que es protegeixi el català

Atesa la situació sociolingüística, amb preponderància del castellà en múltiples esferes de la vida social, es demana que "el sistema educatiu estigui especialment amatent a garantir una exposició suficient a l'ús habitual i funcional de la llengua catalana com a manera de contribuir a garantir el dret al coneixement de les dues llengües oficials que consagra l'Estatut". Es considera que no es pot implementar un pla que no parteix de la realitat sociolingüística i que pretén la separació del grup-classe per raons de llengua i recorden que els articles 135.1 lletra e) de la LEIB i el 22.3 de la Llei de normalització lingüística no permeten la separació en centres i grups-classe diferents per raons de llengua.

"És inadmissible que s'habilitin partides econòmiques milionàries per als centres que s'adhereixin al pla pilot, ni més ni manco que 20 milions d'euros només per a un trimestre escolar, quan hi ha necessitats primordials per a una millor qualitat de l'educació, com són les millores en les infraestructures, la reducció de ràtios, la reducció de la burocràcia i la inversió en l'atenció a la diversitat, entre d'altres", assegura el manifest. "Deim no al pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua", conclou.