Joan Cifre: "La Mancomunitat del Pla no és només la gestió de serveis sinó un sentiment"

PalmaLa Mancomunitat del Pla està formada per catorze municipis, cada un amb un consistori de diferent color polític. Tots comparteixen pressupost i alguns serveis, com els socials i la recollida de residus. Ara s'ha marcat l'objectiu de crear una marca turística. Però com funciona una mancomunitat? Ha perdut el sentit en alguns indrets? Joan Cifre és gerent de la Mancomunitat del Pla des de 2018 i el seu dia a dia és la resposta a aquestes qüestions, entre d'altres.

Quina feina té el gerent de la Mancomunitat del Pla?

— M'encarreg de la gestió econòmica i pressupostària de la Mancomunitat. A més, gestion la part de licitació i contractació, elecció de personal, presentació de subvencions, etc. Anteriorment, vaig ser director de Carreteres amb la consellera insular Mercedes Garrido, i això va ser un màster en contractació, redacció de projectes, etc. L'any 2018 va sortir la plaça de gerent de la Mancomunitat i la vaig guanyar per oposició. Des de llavors aplic aquí tot el que vaig aprendre allà i anam millorant. Vaig començar amb un pressupost de 6 milions d'euros i ara el tancarem amb 17 milions d'euros. Ha augmentat 11 milions en tres anys, així que ho consider un èxit.

D'on prové el finançament d'aquesta entitat?

— Sobretot es nodreix del finançament dels ajuntaments. Cada ajuntament hi aporta una partida en funció de la població del municipi; com més habitants, se suposa que més es beneficien dels serveis i, per tant, són els que més paguen. Porreres i Algaida són els que tenen més de 5.000 habitants i, per tant, els que més hi aporten.

Acabau de tancar el pressupost per a l'any 2022 per 13.779.972,16 euros, el pressupost més elevat de la seva història. Què es farà amb aquests doblers?

— Sí, i a aquest pressupost hi falta afegir els tres milions que dona la Secretaria d'Estat de Turisme, provinents dels fons europeus. Per tant, seran prop de 17 milions. És, amb diferència, el pressupost més alt des de la creació de la Mancomunitat l'any 82. Aquests doblers s'invertiran en els serveis socials de 13 municipis (al servei d'ajuda a domicili i als dos centres de dia de Porreres i Algaida). De fet, els serveis socials s'enduen bona part del pressupost, uns 4 milions d'euros a l'any. A més, tenim la concessió de subministrament d'aigua i clavegueram d'onze municipis, la gestió de residus dels catorze i, ara, la promoció turística i la promoció econòmica amb agents de desenvolupament local.

Un dels serveis que teniu mancomunats són els serveis socials. Ha canviat la gestió d'ençà de la pandèmia?

— Els serveis socials de la Mancomunitat sempre han estat un referent en servei a domicili. A causa de la pandèmia, hem tingut la sort de fer dos convenis amb l'IMAS: un de 134.000 euros i un altre de 54.000 euros. Per tant, l'IMAS ens ha donat quasi 190.000 euros. Això ens ha ajudat a nosaltres i, per tant, a la gent. Ho hem notat moltíssim amb nous usuaris; gent que abans no era usuari i que ni tan sols s'hauria imaginat mai ser-ho i aquests darrers anys li ha tocat.

Mancomunaríeu altres serveis, com per exemple el de Policia Local?

— Ho vàrem intentar. Quan vaig entrar, vàrem tractar de fer una Policia Local mancomunada, però hi ha una llei que no ho permet i hi ha traves legals. Seria la millor opció, perquè hi hauria una policia supramunicipal. Per exemple, Petra no va tenir Policia Local durant una temporada, Costitx ha estat els darrers dos mesos sense i Ariany també va estar una temporada sense. Hi va haver voluntat política; així i tot, no va anar bé. Estaria bé mancomunar el planejament urbanístic per comarques; de fet, la llei ho permet. Així i tot, la tramitació del planejament és excessivament llarga, així que imagina't planejar catorze municipis en conjunt.

Quins avantatges té una mancomunitat?

— La majoria d'ajuntaments són municipis petits que, si tinguessin serveis propis, els sortiria molt més car. Es fa la Mancomunitat per economia d'escala. Com més ajuntaments, més barats els serveis, serveis que són bàsics.

Ha perdut el sentit en algunes zones?

— La Mancomunitat depèn de la voluntat dels polítics, de l'interès dels batles i batlesses que vulguin. Nosaltres en tenim catorze que creuen en el projecte i que han estat capaços de creure que la Mancomunitat ara gestioni la promoció turística. La Mancomunitat al Pla està molt arrelada. Jo, com a pollencí, em costava entendre la figura de la Mancomunitat perquè a Pollença és l'Ajuntament qui presta tots els serveis bàsics. Té sentit en el moment en què els representats polítics tenen voluntat d'utilitzar la Mancomunitat en benefici col·lectiu. La Mancomunitat no només és una gestió de serveis, sinó un sentiment de mancomunar els serveis de comarca, i això ho he entès quan he aterrat aquí.

Què pensau del Pla hidrològic del Govern? S'escoltaran les vostres peticions?

— Encara no estan resoltes les al·legacions. Sabem que hi ha la voluntat política d'acceptar-les per part de la Conselleria i d'Abaqua. Aquesta qüestió és una competència que no és municipal, que hauria de gestionar el Govern, i l'hem agafada conjuntament. El Govern ha mostrat una voluntat absoluta i anirem de la mà per resoldre el problema, però la Mancomunitat no pot esperar més per resoldre el problema i, per això, construirem un dipòsit a Sineu i des d'allà distribuirem a tots els municipis a mesura que puguem. El dipòsit el pagarà la Mancomunitat, i Abaqua, la canalització entre Maria (allà on hi ha l'actual dipòsit) i Sineu.

Quan es podrà presentar la marca Es Pla com a destinació turística?

— Primer de tot, havíem de rebre les competències dels ajuntaments en promoció turística i ara que ja les tenim, estam acabant el reglament de la marca. L'haurem d'aprovar al ple i es posarà a exposició pública. Amb aquesta marca es gestionarà la subvenció que ens ajudarà a potenciar la marca. No volem que es digui la toscana mallorquina; volem que un turista no vagi a un poble concret, sinó a la comarca sencera. Volem crear experiències turístiques fora de temporada, promocionar el producte de km 0, crear un pla de mobilitat...

Feis de figura mediadora entre batles de diferents colors polítics?

— És que d'ençà que hi som, mai s'ha pres cap decisió sense unanimitat. No record mai que algú hagi votat en contra. Els batles i batlesses s'entenen, es coneixen des de fa molts d'anys.

Es nota el color polític a l'hora de fer feina amb els batles?

— Gens ni una mica. Amb tots tenc el mateix tracte, igual de bo. No et puc dir ningú que es desentengui. Els idearis polítics a la Mancomunitat no serveixen perquè si li va bé a un, li va bé a la resta.