Sis dels deu focs més grans de les Balears han estat a Artà

PalmaDels deu incendis més grans de la història forestal de les Illes Balears, sis es varen produir a Artà i varen afectar un total de 5.847 hectàrees entre 1987 i 2013, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient. En la resta de casos es va cremar una superfície de 737 hectàrees a Muro, una de 1.443 a Sant Joan de Labritja (Eivissa) i en dues ocasions el foc va calcinar una part d’Andratx, de manera que sumen 3.397 hectàrees cremades. De fet, aquest darrer municipi va patir l’incendi més important i que encapçala el llistat dels deu focs més remarcables, amb 2.347 hectàrees carbonitzades d’un sol cop el juliol de 2013. Les flames varen arribar al vessant de la Mola de l’Esclop i part d’Estellencs. El foc anterior va ser el 1994 i és recordat per haver avançat especialment per la coneguda finca de la Trapa.

Punt calent

Entre els sis incendis més grans registrats a les Illes que es varen produir al municipi d’Artà i que de vegades també s’estengueren a Capdepera, tots afectaren més de 550 hectàrees llevat del darrer, que en va cremar 480 el 2013. Històricament es tracta d’un punt geogràfic molt castigat pels incendis i, segons destaca la tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Artà, Caterina Amengual, la crema de càrritx per al pastoreig ha estat un factor molt important durant dècades, atès que ha incrementat el risc de foc en una zona amb més possibilitats perquè els incendis s’hi escampin. “Amb el canvi generacional, però, s’ha perdut l’activitat i ara es fa amb més cura i es controla molt”, explica. Amengual recorda que el 1999 fou un “punt d’inflexió”, perquè arran d’aquell incendi va començar la iniciativa per crear el Parc Natural de Llevant, tot i que amb una forta oposició. “Ara hi ha major conscienciació i quan es va anunciar l’ampliació el 2018 els crítics foren molt pocs”, considera. La substitució d'alzinars per pinars, que en el passat eren els boscos més presents a la zona, també hi ha influït negativament, perquè les pinyes del pi són molt inflamables i en general és un arbre que es crema més fàcilment. Per això, la tècnica creu que cal continuar repoblant amb pinars les zones més exposades per després passar a l’alzina i protegir així la zona de futurs incendis.

Altres llocs castigats

L’incendi de la serra de Morna, al municipi eivissenc de Sant Joan de Labritja, va començar al costat d’uns ruscos d’abelles en un lloc boscós i va afectar principalment pins situats en sòl rústic protegit. El foc va començar el 25 de maig de 2011 a les 13.22 hores i va ser causat per l’ús d’un fumador apícola. En un principi va ser declarat de nivell 2 perquè amenaçava de manera greu persones i béns, i va obligar a desallotjar 89 habitatges. En l’extinció, hi varen participar la Unitat Militar d’Emergències (UME) i 610 persones entre l’Institut Balear de la Natura (Ibanat), Protecció Civil, Agents de Medi Ambient, Bombers d’Eivissa, Catalunya i València, tècnics d’Emergències i la Guàrdia Civil. Els mitjans utilitzats varen sumar 23 aeronaus d’extinció i coordinació, el mateix nombre que vehicles terrestres.

El foc d’Andratx de 2013 és el que més hectàrees ha cremat a les Balears, va fer desallotjar 120 cases i va danyar-ne una seixantena. Segons assenyalen des de Xarxa Forestal, suposà un exemple de com l’extinció és la resposta però no la solució als grans incendis forestals. L’estat d’abandó de les marjades i les zones rurals en general varen servir de combustible per al foc. Varen arribar a intervenir-hi 32 aeronaus d’extinció.