Sis detinguts en un desallotjament d'un assentament de barraques a Eivissa

PalmaL'assentament barraquista de Can Rova, ubicat a Eivissa i on vivien unes 400 persones en caravanes, cotxes, tendes de campanya i barraques, ha estat desallotjat aquest dimecres per la força, amb la intervenció dels antiavalots de la Guàrdia Civil, en un operatiu en què hi ha hagut sis detinguts per resistència a l'autoritat, quatre homes i dues dones. Segons informa EFE, durant el desallotjament, que ha començat a les 9.30 hores, s'han registrat incidents com el tall de la carretera de Sant Antoni a les 13.00 hores, en tots dos sentits, com a protesta per part dels desallotjats, que majoritàriament són treballadors que denuncien la manca d'habitatge i de lloguers assequibles a l'illa.

Passat el migdia, després de diverses advertències de la Guàrdia Civil, una intervenció de la comitiva judicial i una altra dels serveis socials, els antiavalots han irromput a l'interior del recinte i han fet fora a la força el mig centenar d'adults i els 18 menors que quedaven dins, en una acció policial en què des de fora del recinte s'ha sentit un tret.

Entre els desallotjats, alguns han denunciat haver estat copejats, com el cas d'una dona de nom Daniela, a qui han "empès" i ha caigut a terra amb el seu nadó de cinc mesos als braços mentre el seu marit ha estat arrestat per defensar-los, ha assegurat. "Això no és just", ha lamentat i ha denunciat que no lloguen un pis a Eivissa perquè té tres fills, per la qual cosa va decidir comprar-se una caravana, a la qual tampoc els deixaven tornar per treure les seves pertinences. "No estam d'ocupes perquè pagam un lloguer cada mes", ha reclamat.

L'operatiu ha comptat amb més de 50 agents, entre 12 efectius de la Policia Local de Santa Eulària, una desena de guàrdies civils i uns 30 efectius del Grup de Reserva i Seguretat (GRS) desplaçats des de Mallorca.

Denúncia dels germans del propietari

El terreny, pel qual els seus llogaters pagaven a un dels propietaris per instal·lar-hi la seva caravana, la seva tenda de campanya o fer-se una barraca, ha estat desallotjat per ordre judicial després que els germans d'aquest propietari el denunciassin i guanyassin el plet judicial perquè llogava les parcel·les sense el seu consentiment.

A primera hora del matí ja quedaven menys de la meitat dels llogaters, uns 150 adults amb una vintena de menors, ja que molts havien decidit partir dies abans a causa de l'advertiment del desallotjament. Després d'una "nit criminal" amb algun atac d'ansietat, alguns ocupants encara sortien durant el matí, mentre que altres ja havien decidit fer un "assentament pacífic" per intentar quedar-se, segons ha explicat a primera hora la portaveu Alicia Bocuñano. "Hem estat tota la nit sense dormir, se n'ha anat molta gent espantada i aquí continuam, aguantant i a veure què passa. No tenim on anar", ha indicat Bocuñano, que en un cens propi han arribat a comptabilitzar unes 300 famílies a Can Rova.

Actitud violenta del propietari

Entre els llogaters, alguns denunciaven que el propietari els havia cobrat els darrers dies el lloguer de la parcel·la, d'entre 300 i 500 euros, malgrat que estava previst el desallotjament. Aquest propietari es va mostrar a primera hora amb una actitud violenta i amenaces a la premsa davant la passivitat de la Policia Local de Santa Eulària.

Integrants de Futur Vegetal, Eivissa Extinction Rebellion i del Sindicat d'Inquilines d'Eivissa i Formentera han estat presents durant l'operatiu per donar suport als llogaters de l'assentament. Per part seva, des del Consistori eivissenc, la batlessa de Santa Eulària, Carmen Ferrer, i els regidors delegats de Serveis Socials i la Policia Local Antònia Picó i Juan Carlos Roselló han estat seguint l'operatiu. Tres treballadores socials i una educadora social han estat a la zona per coordinar-se amb la central de Benestar Social a Santa Eulària.

Tot i això, Bocuñano ha criticat que els serveis socials de Santa Eulària no han ofert cap ajuda ni sortida per a les famílies amb menors, i que la comitiva judicial no els ha ensenyat cap ordre de desallotjament, ja que els van comunicar que ells no eren "part del procés" judicial.

Les situacions personals dels llogaters d'aquest assentament són diverses, però amb la mateixa problemàtica de base: no poden trobar lloguers assequibles a l'illa, malgrat tenir feina, o directament no els lloguen perquè tenen fills menors. Alguns fa mesos que estan a l'assentament i altres, almenys, dos anys.

"On trobi una ombra, em quedaré"

"Jo vaig arribar a una carpa i com que soc fuster em vaig fer una caseteta a poc a poc. Sabíem que això tard o d'hora passaria, però tampoc en temporada", ha explicat Luis Antonio, un fuster equatorià que fa d'ençà del 2003 que és a Espanya i que fa un any li van proposar venir a l'illa perquè hi ha feina. "Hi ha feina sí, però no hi ha on aconseguir habitatge. Tot és molt car i el sou que un guanya és tot per al lloguer", ha afegit i després de sortir voluntàriament de l'assentament per no enfrontar-se a la Policia, ha assenyalat quin és el seu futur pròxim: "On trobi una ombra, em quedaré".