Sis municipis del PP han cedit sòl públic perquè el Govern hi construeixi 1.800 habitatges de lloguer
Felanitx, Andratx, Palma, Calvià, Sóller i Santanyí s'han adherit a la iniciativa 'Construir per llogar'
La primera fase del programa 'Construir per llogar', impulsada pel Govern, preveu construir prop de 1.800 habitatges a preus assequibles a sis municipis de Mallorca –tots governats pel PP– que han cedit sòl públic a la iniciativa privada per construir habitatges protegits que tenen la condició de destinar-se "únicament" als residents de les Balears, segons ha assegurat el director general d'Arquitectura i Habitatge, José Francisco Reynés. Tot i això, ha assenyalat que "cada ajuntament posarà les condicions que estimi necessàries" però ha insistit en què "sempre es parla d'habitatges per residents" . Felanitx, Andratx, Palma, Calvià, Sóller, Palma i Santanyí s'han adherit a la iniciativa. Les obres d'aquestes construccions podrien començar l'any 2026, una vegada que s'hagin dut a terme els processos de concessió.
D’acord amb les estimacions de la Conselleria i dels diversos municipis, amb aquesta primera fase, a l’illa de Mallorca, es preveu la construcció de 1.200 habitatges a diverses zones i barris de Palma; d’uns 300 habitatges a quatre parcel·les a Calvià; de 200 habitatges a set parcel·les al municipi d’Andratx (quatre al Port d’Andratx i tres a Camp de Mar); de prop de 55 a quatre parcel·les a diversos nuclis del municipi de Santanyí (dos a Portopetro, un a Cala d’Or i un a Calonge); al voltant de 12 habitatges a un edifici al centre de Sóller, i de cinc habitatges a una parcel·la a Portocolom, al municipi de Felanitx.
Tot i que tots els municipis que s'han adherit a la iniciativa estan governats pel Partit Popular, el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, ha assegurat que l'Executiu "manté converses amb altres ajuntaments perquè se sumin a la iniciativa". "Un dels municipis que ha estat molt interessat en cedir sòl públic és Manacor i no està governat pel PP", ha afegit Reynés. A més ha anunciat que aquest projecte es presentarà "pròximament" a Eivissa.
Mentre dura la concessió –que el màxim legal permès és de 75 anys– la iniciativa privada construirà i gestionarà els habitatges. Tot i això, una vegada que finalitzi, les construccions passaran a ser de titularitat pública. Els preus d'aquestes construccions estaran marcats per la normativa dels habitatges protegits i dependran de diferents variables segons els municipis on s'ubiquin.
Aquest és un dels eixos del pla de xoc d'habitatge impulsat per l'Executiu, amb el qual es preveu la sortida al mercat de 7.000 habitatges a preus assequibles per a residents a les Illes, en una primera fase. El pla consta de diversos programes i mesures: en aplicació del conjunt de mesures del Decret d'Emergència i del programa 'Construir per llogar' es preveuen uns 4.000 habitatges en diverses illes, on s'inclouen les prop de 1.800 previstes en la primera fase d'aquest programa a Mallorca.
Juntament amb aquest programa, el pla també inclou les promocions públiques de l' Institut Balear d'Habitatge (IBAVI), amb les quals es planifiquen més de 600 habitatges de protecció; i el nou programa 'Lloguer segur', que es posarà en marxa aquesta tardor, per captar habitatges buits i oferir-los a un preu reduït, i amb el qual s'estima que s'aconseguiran entre 2.000 i 3.000 habitatges en una primera fase.
Com ho faran els batles?
Per la seva banda, la batlessa de Santanyí, Maria Pons ha exposat que per dur a terme aquest pla el municipi haurà de fer "modificacions puntuals del pla urbanístic" i ha recalcat que si aquesta proposta li hagués fet el govern anterior el consistori "també l'hauria signat sense cap problema". En paral·lel, la batlessa de Felanitx, Catalina Soler, ha anunciat que els habitatges que es construiran a Portocolom es destinaran als joves i no a famílies. "Per norma general és allà on van els joves residents i tenim molt clar que un dels requisits serà aquest", ha subratllat. En sentit contrari, la batlessa d'Andratx, Estefanía Gonzalvo ha exposat que el consistori "no contempla la limitació d'habitatge per joves".