La sisena onada reobre el debat jurídic sobre la restricció de drets

Madrid¿Cal una llei de pandèmies que permeti aplicar mesures que limitin els drets fonamentals sense haver d’estar pendent del criteri dels tribunals de cada comunitat autònoma? ¿O amb la legislació actual ja n’hi ha prou? La sisena onada del coronavirus ha reobert el debat jurídic, i l’aval a la Generalitat per aplicar el toc de queda i limitar el nombre de persones en reunions ha tornat a establir un precedent. A l’espera de si el Tribunal Suprem s’hi pronuncia, dona la raó al govern espanyol, que creu que hi ha prou mecanismes per afrontar l’escalada de contagis. “La situació actual no té res a veure amb la de març del 2020”, diuen a l’ARA fonts de la Moncloa.

Aviat farà dos anys que va esclatar la pandèmia i l’estat d’alarma va ser la fórmula per decretar el confinament domiciliari. El Tribunal Constitucional (TC) va considerar que s’hauria d’haver aplicat l’estat d’excepció perquè, més que limitar drets fonamentals, es van privar de manera sostinguda. Tot i haver promès una modificació legal per no haver de recórrer a l’estat d’alarma, Sánchez en va impulsar un altre, de sis mesos, mitjançant el qual es va donar màniga ampla a les comunitats autònomes per restringir drets com el de lliure circulació o reunió. El TC també el va tombar.

El cap de l’executiu havia dit que l’estat d’alarma era l’instrument adequat, però des del mes de maig passat, quan es va aixecar el segon, va canviar de criteri i va determinar que amb la legislació ordinària també es podien aplicar mesures limitadores de drets per part de les comunitats autònomes, tot i que no amb caràcter general. Va començar el ball de decisions judicials contradictòries les unes amb les altres i, vist això, Sánchez va canviar la llei de la jurisdicció contenciosa administrativa perquè el Tribunal Suprem, com a última instància on recórrer les mesures, establís doctrina i unifiqués criteris.

“Amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l’autoritat sanitària [...] podrà adoptar les mesures que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible”, diu l’article 3 de la llei orgànica 3/1986 de mesures especials en matèria de salut pública. És el que cal invocar per part dels governs autonòmics, i així ho va fer la Generalitat aquesta setmana. L’inconvenient que hi veuen els tribunals, inclòs el Suprem, és el seu redactat genèric.

Amb tot, la sala tercera de l’alt tribunal ha dit en les seves sentències que és aplicable sempre que les mesures estiguin justificades, tenint en compte la situació sanitària. Com es valora si són proporcionades? El Tribunal Constitucional s’hi ha pronunciat i afirma que el que es decreti ha de complir tres premisses: les mesures han de ser aptes per aconseguir el fi, cal acreditar que no hi ha opcions més moderades i els beneficis obtinguts han de ser superiors als perjudicis pel que fa a béns i valors que entren en conflicte. “No n’hi ha prou amb simples consideracions de conveniència, prudència o precaució”, hi afegeix el Suprem.

El Suprem, doncs, ha avalat la legislació actual per aplicar mesures com tocs de queda o limitar el nombre de persones a les reunions, però ha deixat entreveure que la normativa es podria desenvolupar. Així ho ha volgut fer el PP amb el seu “pla B jurídic” o “llei de pandèmies”, que, a la pràctica, retoca lleis ja existents.

L’alternativa dels populars

Precisament, el partit de Pablo Casado, que aquesta setmana ha tornat a insistir-hi, introdueix a l’abans esmentat article punts específics en què parla de “controlar entrades i sortides de zones afectades i el moviment al seu interior, cosa que afecta els drets de lliure circulació i de reunió”. A més, la proposta del PP també preveu canviar la llei que regula la jurisdicció contenciosa administrativa perquè, en cas de limitació temporal de drets -que no privació ni suspensió- no sigui necessària l’autorització judicial per poder implementar les mesures.

Per a Cs, el que planteja el PP és una “barbaritat jurídica” perquè donaria al poder executiu uns poders que fregarien l’autoritarisme, perquè el control judicial només seria a posteriori. La formació taronja també va registrar una iniciativa que aposta per crear una mena d’estat d’excepció en petit que no suposi una paralització de drets generalitzada, sinó que estableixi un catàleg de llibertats que es poden restringir en un cas excepcional com és una pandèmia. En conversa amb l’ARA, el portaveu de Cs, Edmundo Bal, assegura que l’exvicepresidenta Carmen Calvo hi estava d’acord. Bal concedeix a Sánchez que, actualment, amb un percentatge tan alt de població vacunada no és tan urgent adaptar la normativa a situacions en què calgui aplicar mesures molt dràstiques -tot i que a Catalunya s’ha fet-, però alerta que si una nova variant genera encara més problemes que òmicron el marc legal no estarà preparat.

Precisament el que reclamen partits com el PNB és una reforma de l’actual legislació perquè les comunitats autònomes tinguin un “paraigua jurídic” que els serveixi per desenvolupar les seves competències en sanitat, apunta la diputada Josune Gorospe. Hi coincideix el portaveu del PDECat al Congrés, Ferran Bel, tot i que la seva formació és partidària de fer-ho a través d’una llei de pandèmies que serveixi per blindar les competències autonòmiques. De fet, ara el govern de l’Estat també pot aplicar mesures a través de la declaració d’actuacions coordinades del Consell Interterritorial de Salut, que malgrat integrar les autonomies pot imposar decisions sobre una comunitat encara que no hi estigui d’acord. En aquest cas, l’Audiència Nacional és qui ha de donar l’aval judicial.

Una altra cara del conflicte jurídic és qui ha d’exercir el control de les decisions que prenguin els governs. Amb l’estat d’alarma era necessària la validació del Congrés, mentre que en la situació actual és el poder judicial. Una de les crítiques que va suscitar que el TC tombés els estats d’alarma és que un tribunal pogués declarar nul·la una fórmula que havia salvat milers de vides i que havia comptat amb l’aval de la cambra baixa en múltiples ocasions, apunta el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián.

Debat legislatiu a part, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, remarca que el que cal és “gestionar millor”. Des de la CUP, la diputada Mireia Vehí defensa que cal treballar “des d’una lògica de salut pública i no exclusivament securitària i de control”. Reforçar la sanitat pública és un consens de tots els partits consultats, més enllà del debat jurídic sobre les restriccions.