La conservació de la posidònia no és "excel·lent" però sí que està en bon estat, segons un estudi del Govern
De les 39 estacions que han registrat dades sobre la planta marina, només tres estan en una situació "dolenta"
PalmaL'estat de conservació de les praderies de posidònia de les Balears no és "excel·lent" però sí que estan en bon estat, segons ha explicat el director general de Pesca i Medi Marí del Govern, Joan Mercant, durant la presentació de les conclusions de l'informe dels anys 2017 i 2019 de la Xarxa de Monitoratge de la Posidònia. De les 39 estacions fixes que han registrat dades sobre la planta marina durant aquest període, només tres estan en una situació "dolenta" i nou "regular", mentre que les 27 restants tenen dades bones o molt bones.
Les praderies de la badia de Palma són les més afectades, mentre que les que estan en una situació regular es concentren al sud i l'oest de Mallorca, on es troben les estacions de Puigderrós, l'illa del Sec i Portopetro.
Els indicadors per conèixer la conservació de cada praderia estudiada analitzen la densitat de peixos i la seva extensió al fons marí. Les praderies més denses de les Illes es troben a Son Bou (Menorca) i a Cala Lliteres (Mallorca) amb valors per sobre dels 1.100 feixos de posidònia per metre quadrat. Les praderies més reduïdes, amb menys de 200 feixos per metre quadrat, són a Cala Figuera (Mallorca) i Fornells (Menorca).
La proximitat a grans ports i el vessament d'aigües residuals a la mar són les amenaces que tenen un impacte més nociu sobre les praderies, segons l'informe, però també l'augment de la temperatura de la mar i els fondejos.
La Xarxa de Monitoratge es va posar en marxa l'any 2002 a través de la Direcció General de Pesca i Medi Marí, però fou interrompuda el 2012 i no va tornar a estar operativa fins al 2017 gràcies a una inversió provinent de l'ecotaxa. A la presentació també hi han estat presents el cap de Servei de Recursos Marins, Antoni Grau, i la coordinadora del projecte, Elena Burgos.