La sobreexplotació, la manca de vigilància i la crisi deixen els aqüífers en estat alarmant

PalmaLa reducció de la plantilla del Servei d’Estudis i Planificació Hidrològica del Govern, la infrautilització de les dessaladores arran de la crisi econòmica i la sobreexplotació de recursos han provocat, segons els experts, que els aqüífers de les Illes Balears hagin registrat un clar descens tant en la quantitat com en la qualitat de l’aigua en els darrers quatre anys.

L’evolució de la situació dels aqüífers de les Illes ha estat molt negativa, tot i que les dessaladores ja fan una aportació important al subministrament d’aigua durant la temporada d’estiu. El 2013, un 46,6% de les masses d’aigua de l’Arxipèlag es consideraven sense risc, mentre que el 2017 només un 26,4% estava en aquest estat.

Els aqüífers en situació de risc han passat del 24,4% al 28,4%, mentre que l’aigua subterrània en situació difícilment recuperable ha crescut de manera notable. La qualificada de prorrogable fins al 2027 ha passat d’un 12,2% a un 23% i la prorrogable, fins al 2033, del 13,3% al 16,1%. La qualificada com a excepcionable passa d’un 3,3% a un 5,7%.

Aquestes darreres masses d’aigua fan referència a zones que tenen problemes de diversos tipus. Per exemple, a la zona de sa Pobla es registra una quantitat de nitrats molt alta a causa de la utilització d’adobs agrícoles, mentre que localitats com ses Salines i Manacor pateixen la salinització de les seves aigües subterrànies, generalment per una sobreexplotació.

Pel que fa a l’estat quantitatiu dels aqüífers, després de tres mesos consecutius de davallada, les reserves hídriques a les Illes Balears han pujat del 52% l’agost al 56% el setembre. A Mallorca i a Formentera es mantenen per sobre del 50%, amb el 58% a Mallorca i el 55% a Formentera. Per contra, a Menorca i a Eivissa se situen per davall del 50%, amb el 41% a Menorca i el 46% a Eivissa. La situació és una mica pitjor que el 2017.

L’estalvi en la dessalinització n’és, en part, responsable. El 2016 es produïren 29,7 milions de metres cúbics d’aigua dessalinitzada per a l’abastiment urbà a les Illes Balears, però els anys anteriors la utilització d’aquest recurs havia baixat molt. Per exemple, el 2010 només se’n consumiren 7,4 milions.

Restriccions

El Govern ja va decidir l’any passat no permetre noves concessions ni autoritzacions de pous, llevat que la seva utilització es destini a l’agricultura o a un altre ús professional o urbà, en cas que manqui una font alternativa.

“La gestió de l’aigua és molt complexa i es requereix coneixement. Un dels punts que han provocat la situació actual és el desmantellament que s’ha fet del servei d’estudis i planificació hidrològica del Govern, que varen arribar a formar 24 persones i que encara no s’ha pogut recuperar de les retallades. Aquest equip feia una tasca constant de control dels aqüífers que s’ha deixat de fer. Si hi afegim el creixement de la població i el turisme, ens trobam en la situació actual, amb problemes en bona part dels aqüífers”, explica Caterina Amengual, consultora mediambiental i membre de l’Associació de Llicenciats en Ciències Ambientals de les Illes Balears. Les sequeres del 2015 i el 2016 han contribuït a buidar una part d’aquests aqüífers.

Revisió del Pla Hidrològic

Aquesta situació ha obligat el Govern a realitzar una revisió anticipada del Pla Hidrològic de les Illes Balears, que ha estat ben rebuda pel GOB i els ambientalistes, tot i que consideren que l’actualització arriba una mica tard.

Entre les 344 mesures que es posen en marxa per millorar la gestió de l’aigua a les Illes, per exemple, s’ha revisat l’estat de les subterrànies actualitzant les dades de disponibilitat i demanda i l’estat quantitatiu i qualitatiu.

També s’obliga a la utilització d’aigua de la xarxa d’Abaqua per a ús urbà en nuclis en què no es compleixen els requisits mínims sanitaris amb accés a la xarxa. A Mallorca ja hi ha cinc localitats (Lloret, Sineu, l’Horta, Vilafranca i Costitx) en els quals no es recomana beure aigua de l’aixeta.

Per evitar la intrusió marina, es prohibeixen els nous pous per a extracció d’aigua salobrosa. Tampoc no es permeten els sondatges per a extracció d’aigua marina a distàncies superiors a 100 metres de la línia de costa o fins a 200 metres, si es pot justificar.

També els prohibeixen les noves explotacions d’aigua dolça a la franja de 800 metres de la línia de costa a Mallorca i 500 metres a la resta, llevat que la massa no estigui connectada amb la mar. Una nova mesura és l’increment dels requisits per a l’obtenció de drets d’extracció, que obliga a presentar la cèdula d’habitabilitat per a ús domèstic en sòl rústic.

Des del GOB es valora molt positivament la revisió del Pla Hidrològic, que el mateix grup havia denunciat davant Europa perquè no complia els objectius. “Es recuperen algunes mesures del 2011. És una millora en la gestió de l’aigua, encara que hi ha un seguit de punts, com els controls en l’extracció de pous, que no s’han pogut incloure perquè, segons el Govern, no hi ha mitjans suficients”, destaca Margalida Ramis.

Aqüífers excepcionables

Pel que fa als aqüífers qualificats com a excepcionables, és a dir, els que es consideren pràcticament irrecuperables, el GOB troba a faltar un pla d’acció, encara que sigui a llarg termini, sobretot pel que fa als aqüífers de la zona de sa Pobla, que tenen una incidència directa en el Parc Natural de l’Albufera i el seu fràgil ecosistema.

L’entitat explica que quan es qualifica una massa d’aigua com a excepcionable “vol dir que el Govern considera que no val la pena establir uns objectius temporals de recuperació, tot i que nosaltres consideram que s’ha d’actuar encara que sigui a molt llarg termini”. Caterina Amengual també considera que no es poden abandonar els aqüífers que estan en pitjor estat, “al contrari, són recursos que requereixen inversió i necessiten una vigilància constant”. Així mateix, l’ambientòloga reclama altres mesures per a una millor gestió d’aquest recurs, com la creació d’una llei d’aigua balear, “ja que la llei estatal se centra en la gestió de rius i embassaments, entrant molt poc en el cas de les masses subterrànies”.