Sobreviure a Nadal quan ets alcohòlic

PalmaMica es va beure 48 llaunes de cervesa i una botella de whisky en el punt àlgid de la seva addicció. Vuit paquets de mitja dotzena i licor per a una quinzena de combinats. Tot sol. En una jornada. Roman sobri des de l'11 de març de 2009 i nou mesos després es va enfrontar a les primeres festes nadalenques 0,0%. “Em vaig tancar a ca nostra, perquè sabia que per Nadal hi ha llicència per beure. Vaig preferir no exposar-me a fer un desastre en l'època que abans més content em feia sentir: una celebració després d'una altra. Vivia per i per a beure. Estimava la botella més que la meva pròpia filla”, confessa sense ambages. El primer dia de 2010 se’n va anar a la muntanya, va caminar i es va sentir eufòric. Tranquil. Inspiració rere inspiració d’aire pur. Era lliure. Dia a dia. “He viscut més en aquests anys rehabilitat que en tots els que vaig beure”, confessa. Després es va formar com a psicòleg sanitari i està al capdavant de Las Ovejas de Mica, una associació per a la rehabilitació de l'alcoholisme. Enguany, Mica Cañellas ja ha dedicat sessions a oferir pautes de com afrontar Nadal. Perquè, encara que hagin passat catorze anys, continua havent-hi llicència –social– per beure. I qualsevol excusa val al desembre per alçar la copa i brindar. Sempre amb alcohol.

Al novembre s'activa la maquinària econòmica i publicitària per rebre el mes amb més dies marcats en vermell en el calendari. Primer, el pont de la Constitució. I d'aquí, sense aturall, fins al dia dels Reis. Les bústies s’umplen de fullets d'hipermercats amb un lloc protagonista per al cava, el whisky o la ginebra, que monopolitzen els lineals amb les seves ofertes; després s'encadenen els sopars d'empresa, la cistella de Nadal de la feina, el xampany a la gelera per si la Grossa mereix un destapament, els menjars familiars coronats amb licors de sobretaula i l'inevitable brindis per l'any nou. No hi ha una sola tradició o litúrgia nadalenca que no es regui amb graduació alcohòlica.

“Un forat negre”

“És innegable que l'alcohol és un fet estructural i cultural, imbricat en molts aspectes de la vida quotidiana. Amb una tradició antiquíssima, fins i tot en les celebracions religioses, i ben vist en els àmbits més oficials”, analitza l’escriptor Sebastià Alzamora, que es va sotmetre a un procés de desintoxicació i rehabilitació el 2016, després de fer ‘clic’ i sentir “autèntic terror” davant el convenciment d’haver-se arruïnat la vida. “Tenia la sensació que no podria reflotar el que havia enfonsat, de ser en un forat negre”, prossegueix. A Las Ovejas de Mica li varen advertir que el “monstre” aguaitava a final d’any. Ell va passar les festes en família. I, a casa, no varen fer falta llevataps. Gens d'alcohol. En altres trobades, sí, però s’havia mentalitzat que havia de conviure amb aquesta realitat. Abans, els seus pensaments no eren molt diferents dels de Mica: “Un alcohòlic es troba més còmode com més gent beu al seu voltant. El meu cas era tan patològic que buscava situacions en les quals la beguda estigués ben vista. No em costava trobar-les i Nadal es prestava al meu propòsit: es beu contínuament i indiscriminadament”.

No hi ha un període establert perquè un alcohòlic en rehabilitació s'exposi a la quantitat ingent d'estímuls que suposen les festes nadalenques, però el temps passat en estat sobri és rellevant i, sobretot, les habilitats adquirides per mantenir-se abstinent. A Projecte Home recomanen no fer-ho durant l'anomenada primera fase, de desintoxicació, abans que el programa multidisciplinari se centri en la deshabituació i la rehabilitació. “Són unes dates especialment difícils”, reconeix José María Piñero, psicòleg i terapeuta de l'organització. “Han d’aprendre que sentiran ganes de beure i que no poden fer-ho” i es recolzaran en un mentor de situacions de risc. “El nostre consell és: si tens ganes de beure, digues-li-ho a algú de confiança. Expressa-ho, perquè aquest desig té un principi i una fi. Passarà i aprendràs a viure sense alcohol. És així de simple i, alhora, molt complex; una tasca de gestió en el qual ens passen coses bones i dolentes. I beure no és la solució, sinó el problema”, assenyala l’expert, que aconsella als familiars l’absència de begudes alcohòliques a taula. La indicació és la resposta a la pregunta més repetida per l'entorn dels pacients que han aconseguit mantenir un cercle íntim després del procés “d’enfonsament total i macabre” que referia Alzamora. Podem beure alcohol en presència d'ells?

Joan, usuari de 62 anys de Projecte Home, està en fase 2 (deshabituació). I, encara que no és creient, va dir basta el Diumenge de Resurrecció. Segueix el programa ambulatori. Assisteix a teràpia, però viu a ca seva. “Ens aconsellen que no anem als bars, però ara observ. Veig l'alcohol des d'una altra perspectiva i som conscient del bombardeig que patim. He pres consciència de com es comporten els altres quan beuen i l’efecte que produeix”, explica. De la mateixa manera, no passa per alt com augmenta l’oferta de begudes en aquesta època. “M’ha costat travessar el passadís dels vins al supermercat”, revela. Amb tot, se sent “preparat” per afrontar el seu primer Nadal lliure d’alcohol. “M’agradaria que no canviassin res per mi. Fa uns mesos, hauria evitat asseure'm en un sopar de nit de Nadal i tinc clar que, si no tingués arrelament i suport familiar, seria una època perfecta per recaure. He tingut sort, comparat amb la gent que m’envolta”, confessa.

Conscienciació

La conscienciació dels efectes nocius de l'alcohol és una assignatura pendent de la societat, però, almenys, apunta Joan, ha deixat d'oferir-se als infants. Va haver-hi una època en la qual se’ls administrava vins quinats argumentant que eren nutritius. En celebracions com les nadalenques, no era tan infreqüent que els menors “es mullassin els llavis” o que no s’impedís que rematassin qualsevol tassó. La primera borratxera d’en Joan va ser amb vuit anys. “Era vi dolç i vaig acabar fent voltes descontrolat davant les rialles de tothom”, confessa.

El que sí que persisteix és la pressió en dates com aquestes cap als abstemis i, fins i tot, cap als qui es troben en rehabilitació, que escolten frases com “per una copa no passarà res” o preguntes com “però ja no podràs beure mai més?”.

L'Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Espanya 2021-2022 (EDADES) xifra en 16,6 anys l'edat en la qual els adolescents de les Balears comencen a beure alcohol i situa en un 67,9% –la mitjana nacional és 76,4%– el percentatge dels qui n’havien consumit en el darrer any. Per sexes, els homes superen el 75%, mentre que en les dones és del 60%.

El perill de gener

Judith, de 40 anys, ha deixat de formar part del 6,1% de la població d'entre 15 i 64 anys que fa un consum abusiu d’alcohol. Va abandonar-lo al gener, un mes que Mica assenyala com a “perillós”, perquè “baixa la vigilància dels familiars i l'alcohòlic pot confiar-se”. Malgrat això, Judith afronta sòbria el seu primer Nadal, “amb il·lusió i en un ambient reduït”, el d’un cercle format per la seva mare, el seu fill i un parell de molt bones amigues que la secunden en la seva rehabilitació. “No m’exposaré a situacions de risc”, apunta amb fermesa. Assistirà al sopar d'empresa –ha aconseguit una feina des que va deixar de beure–, però marxarà “quan vegi que l’ambient s’espatlla”, diu. I no necessita aclarir què significa exactament que l'ambient s'espatlli, perquè ja ha estat aquí massa vegades. “El meu darrer Nadal estava farta d'estar farta. D'aixecar-me i beure i ficar-me al llit lamentant-ho, de gairebé caure dues vegades pel balcó. Tot i que en aquestes dates ningú em deia que bevia molt, si m'ho deien, n'hi havia prou amb respondre: “És Nadal”. Estava un parell de dies sense alcohol i després em recompensava. Era una tortura”.

A més del fàcil accés ,“només has de sortir al carrer”, les 24 hores del dia, Judith apunta al fet que es tracta de la droga més econòmica: “Ara bec als bars una Coca-Cola, i és més cara que una cervesa”. La cervesa és, precisament, la beguda alcohòlica més consumida a les Balears amb un 31,5%, el triple que la segona: el vi. Les distribuïdores no ofereixen xifra de facturació i una, que prefereix reservar l'anonimat, reconeix que la venda només és major a l'estiu; en plena temporada turística i amb el doble de població.

El principal motiu pel qual es beu a les Illes condueix de nou a Nadal: un 54,6% confessa que consumeix alcohol, “perquè anima les festes”. Però hi ha qui beu perquè no té motius per celebrar. Albert Moratinos, psicòleg a la Unitat de Conductes Addictives (UCA) de l'Administració Pública, apunta que el període nadalenc suposa un catalitzador per a “la tristesa, la malenconia i la vulnerabilitat”, estats anímics emotius “difícils de manejar” per a un addicte i que “poden intensificar quadres depressius, la conflictivitat familiar i les recaigudes”. El Govern de les Illes Balears compta amb el telèfon Crida (971177848) per oferir assessorament i tractament sobre tabac, alcohol, altres drogues i addiccions: recursos públics coordinats amb la resta d'institucions.

Gener funciona com un revulsiu per fer el pas d’iniciar la rehabilitació. Els internats a Projecte Home viuen Nadal amb menjars, sopars, arbre decorat o xocolatada. Tot preparat per a la comunitat dins del procés de recompondre l’autoestima i lluny del “sentiment de fracàs, solitud i tristesa”, per comparació amb l’entorn, assenyala Piñero. “Hi ha persones que demanen no sortir per passar les festes amb els companys”, mentre aprenen d’on neix tota aquesta alegria desconeguda, com confessava un dels pacients il·lusionat: “Aquest serà, per fi, el meu primer Nadal sense alcohol i en família”