Sobreviure, però perdre-ho tot: "Em volia jubilar i no podré"

Massanassa / Paiporta / Picanya / AlfafarEls dies posteriors a la gran onada provocada pel temporal hi havia un sentiment majoritari als municipis del País Valencià més afectats. Es pot resumir amb frases com "almenys estem vius" o "no em puc queixar, estic aquí". Les diuen persones que van veure la mort de prop, la seva o la d'altres. Persones com el Miguel, de Paiporta, que va aguantar hores i hores a dalt d'un gronxador i va veure com l'aigua s'emportava vides riu avall. El poble valencià és un poble traumatitzat que s'ha posat una bena a la ferida per la simple esperança d'estar bé, i d'estar en família, traient fang. Hi ha somriures i també plors. Però els dies van passant i la ferida és profunda. És ara quan "els cau el món a sobre", com diu la Carmen. Té una farmàcia a Paiporta que ha quedat totalment devastada.

Després de celebrar la vida i de netejar-ho tot de dalt a baix, arriba la buidor. "Quan vam acabar de netejar, em vaig posar a plorar", comenta la Carmen. Té un pis gairebé buit i un negoci "on només queden quatre parets". "Em vaig posar a mirar-ho tot i vaig pensar: I ara què faig?", recorda. Hi ha molta gent que no sap on és el seu cotxe, ni quan tornarà a treballar. I què faran? "Començar de zero. Però és que no sé ni quins medicaments comprar", respon la Carmen. Hi ha una paraula que es repeteix: "Tornarem", diu en Ramon, que té una empresa de mobles al polígon de Picanya. "Tornarem, som gent valenta", insisteixen els treballadors de Vinilos del Este, una fàbrica de vinils i materials plàstics enorme a l'entrada de Paiporta.

Començar de zero vol dir refer els plans de tota una vida. La Carmen, de 60 anys, en fa dos que va comprar la llicència d'aquesta farmàcia que encara paga i que va reformar de dalt a baix; unes obres que, també, encara paga. Era un projecte pels seus fills. En té quatre i dos són farmacèutics. Què tenia previst? "Pensàvem que era hora d'aixecar el peu de l'accelerador", afirma. Que agafessin el volant els seus fills. Però la DANA ho ha canviat tot. El Paco, que té un taller de cotxes a Massanassa, es volia jubilar i tancar el negoci. El seu fill, l'Adrian, també treballa al taller, però fa les oposicions per ser Policia Nacional i no vol quedar-se'l. L'aigua ha deixat el local destruït. "Encara no em puc jubilar", admet en Paco, que fa 40 anys que va obrir el taller.

"Tot ha quedat en paper mullat", comenta en Fulgencio. En el seu cas, ha passat literalment. Ell té una impremta enorme a Alfafar i ha tirat uns 1.000 quilos de paper. Però el principal problema és que no saben com estan les màquines, que valen milers d'euros. La més cara, 250.000 euros. "Quan ho hàgim netejat tot, podrem fer un balanç de dany". Ja ha parlat amb el gestor per fer un ERTO. Els treballadors estan al seu costat traient fang. Com l'Adrian al costat del Paco. O com els fills al costat de la Carmen.

A molts comerciants afectats els passa el mateix: truquen a l'assegurança i està col·lapsada. El gestor també té una muntanya de reclamacions. "Paciència", diu l'Ernesto. Regenta des de fa tretze anys un pub amb el Javier. Han deixat de pagar la quota per emetre el futbol i mantenen el sou de la cambrera, que neteja a sota la barra. "Ho hem passat tot. La crisi, la pandèmia i ara això. Si venen els marcians els oferirem una birra", diu, en Javier, amb ironia. Però no només és el negoci. També és la casa. I el cotxe. "Necessitem ajudes ja", reclama el Javier. Fins ara, el Consorci de Compensació d'Assegurances ha rebut més de 72.000 sol·licituds d'indemnització. Segons la Cambra de Comerç de València, hi ha 1.800 negocis destruïts.

Perquè un dels grans riscos, tal com alerta en Santiago, un comerciant d'Aldaia, és que les petites botigues, els locals, "els de tota la vida", no puguin tornar a aixecar la persiana. Sobta una imatge que es repeteix en alguns punts: a dins dels negocis de Massanassa hi ha voluntaris, familiars i amics netejant a tota pastilla. Al Mercadona del mateix carrer hi ha una empresa de neteja.

L'aigua va destrossar la majoria dels baixos d'aquestes poblacions, precisament on hi ha els negocis de sempre. Els propietaris d'una botiga que ven roba típica valenciana a Aldaia no saben com s'ho faran. On abans hi havia un aparador guarnit i lluent, ara hi ha una muntanya de vestits de fallera coberts de fang. Hi ha vestits que valen 2.500 euros i ara els estaven fent tots, ja que les falles són el març. La majoria estan venuts. "Demanarem paciència als compradors", comenten.

Els polígons

La DANA no només ha arrasat els pobles i les ciutats, sinó també els polígons. Són zones devastades, on amb prou feines es pot transitar. Tot buit, tot silenciós, sembla una pel·lícula –ja hem fet servir més d'un cop aquesta referència– d'apocalipsi zombi. En Ramon fa 20 anys que va obrir l'empresa de mobles Pinoma al polígon de Picanya. "No s'aprofita res, però ens estrenyerem el cinturó. Aguantarem", pronostica. També vol mantenir els tres treballadors que treballen per a ell i uns quants autònoms sense ERTE. Mentrestant, ha entregat els sofàs i els matalassos tacats a la caritat. Gairebé tot ja ho tenien pagat. El poc que li queda ho ha donat.

La humanitat està més present que mai aquests dies a València. Al Javier i a l'Ernesto els han perdonat el lloguer del bar uns quants mesos. A la Carmen, els proveïdors de la bàscula de la farmàcia li han dit que li'n donarien una de nova i li han permès posposar alguns pagaments. Només hi ha una cosa que no entén: van saquejar la seva farmàcia els dies posteriors. Ella és una de les víctimes dels múltiples pillatges a les zones i tot i que diu que entén que s'emportin medicaments, subratlla que també li sostreuen les cremes més cares. Tot tardarà molt de temps a estar igual. De fet, per al Santiago, "ja res tornarà a ser igual".