BarcelonaD’entre totes les formes possibles de passar les vacances d’estiu, una de bastant popular, per pràctica i econòmica, és la de passar uns dies a l’apartament de la família política. O potser és la teva família la que té l’apartament, i és on cada estiu us ajunteu tots els cosins i germans que potser, durant l’any, us veieu en comptades ocasions.
Sigui com sigui, l’estada en una llar on s’ajunten diferents nuclis familiars durant uns dies pot ser una font inevitable de conflictes. Les diferents formes de ser i de voler viure les vacances poden xocar i fer que aquests dies tan esperats es converteixin en un petit infern. Però no tot està perdut. Hi ha estratègies per poder sobreviure amb èxit a les vacances amb la família política.
“És important poder distingir entre el jo i la col·lectivitat”, explica Mireia Cabero, professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC i directora de Cultura Emocional Pública. “Entendre que la col·lectivitat de les vacances té uns principis propis que no són els mateixos que els principis del jo i el meu benestar. Si intentem jugar al parxís amb les normes del monopoli, tindrem una frustració rere una altra”, continua. Això no vol dir, però, que dins d’aquestes vacances compartides no puguem intentar equilibrar el benestar col·lectiu amb petits benestars propis. “Potser et pots escapar en algun moment i fer alguna cosa sol, o fer propostes al grup que et facin il·lusió i que ells puguin decidir si t’acompanyen o no”, matisa.
Comunicació assertiva
D’altra banda, la psicòloga recomana poder distingir entre el fet de col·laborar i el de lluitar. “Si en algun moment no t’agrada el que està decidint el col·lectiu, com només voler fer plans de muntanya a la Costa Brava, quan tu vols platja, has de poder-ho gestionar des de la cooperació i la col·laboració, no des de la lluita”, continua. I com es fa això?
"Amb la comunicació violenta el que fas és atacar i jutjar l’estil de l’altre, i l’altre té tot el dret a ser com és i voler el que vol. Una altra cosa és que t’ho imposi i no toleri les teves propostes. Però si no és així has d’utilitzar un estil comunicatiu més empàtic i assertiu i dir alguna cosa com ara «M’encanta el que em proposeu, però de tant en tant a mi m’agradaria fer platja. No passa res si no ho voleu vosaltres, però ¿us sembla bé que jo m’escapi?»", diu com a exemple Cabero. “És així com intentem preservar el benestar col·lectiu i l’individual. Quan cooperes i col·labores tothom ha de guanyar, perquè els altres, igual que jo, es mereixen el seu estiu, però també has de poder viure una mica l’estiu que vols dins d’aquestes vacances concentrades amb tanta gent”, aclareix.
Cabero també recomana que en els moments en què inevitablement es produeixin diferències és bo utilitzar el principi de no escalada. És a dir, intentar no fer més gran el conflicte. Posem pel cas que estan proposant fer un sopar a les dotze de la nit quan tu vols sopar a les nou perquè vols anar a veure els focs artificials. “S’ha d’abordar això, no altres coses que no venen al cas, com la forma de ser de l’altre, les seves tendències o els seus valors, perquè és llavors quan escalem i fem gran una cosa que havia començat sent petita –aconsella–. S’ha de tenir en compte que els altres també estan lluitant les seves lluites, per a ells també hi haurà coses de tu que tampoc els agradaran i tothom té dret a passar un bon estiu”.
Situació temporal
Un altre punt que cal tenir en compte és quan ets tu qui va a casa de la família política. “Al final, a qui pertany el territori és qui marca les normes i té dret que sigui així. Hem d’acceptar que som en un lloc on el nostre poder de decisió i influència és més petit”, aclareix. “No ens oblidem que aquestes persones ens cedeixen el seu espai i una estona de la seva vida i propostes perquè tu hi puguis entrar. Per tant, sempre des de l’agraïment, podem dir: «Què us sembla fer això?» O dir: «Ja sé que vosaltres ho teniu molt vist, però ¿què us sembla si vaig a veure aquell museu?»”, diu com a exemple.
“Quan les coses són plantejades des del win-win, des del tu guanyes i jo guanyo, i des del «No vull molestar-vos, però tampoc voldria deixar de veure allò», generalment el poder d’acceptació és molt alt”, assegura Cabero. I també és bo tenir present que, en el fons, aquesta convivència serà molt concreta i limitada en el temps. Una setmana? Deu dies? “És una situació amb una data de caducitat molt clara i que no té res a veure amb el nostre projecte de vida dels anys que ens queden. Per tant, ho podem relativitzar i ponderar una mica més”, reflexiona.
Finalment, la psicòloga recorda que les vacances han de ser per a tothom un temps balsàmic i de benestar, i que són els dies que ens donen l’energia per després poder tornar a la rutina. “Per tant, podem optar per la pau mental i anar a alliberar-nos i no donar tanta importància a les coses, o podem optar per la rigidesa –remarca–. Si vols que les teves vacances siguin perfectes i et toca passar-les en col·lectiu, patiràs segur”.
Això sí, Cabero també aconsella que, si passes totes les vacances en col·lectiu i tu necessites temps de qualitat i de benestar amb el teu nucli més proper, és bo replantejar-se com vols que siguin les teves vacances en un futur.
Una casa plena de nens
Molt sovint en aquestes vacances en què s’ajunten diferents nuclis familiars també hi sol haver el component extra d’ajuntar nens que durant l’any tenen educacions i rutines diàries molt diferents. Això també sol ser una gran font de conflictes entre els adults, que veuen com els seus esforços s’han de multiplicar durant aquestes dates. Davant d’això, la psicòloga Mireia Cabero recomana distingir entre la gravetat i la superficialitat. “Una cosa és que s’emportin set nens amb el cotxe, que és un risc, i una altra és que els nostres fills, que normalment no mengen gaire sucre o se’n van a dormir aviat, durant aquests dies facin el contrari”, afirma.
“És inevitable que en la convivència hi hagi estils educatius diferents. Per tant, hem de tenir línies vermelles molt clares, com allò del cotxe, però tot el que no estigui en la línia vermella ho podem flexibilitzar”, recomana. “Són pocs dies, i els nostres fills no en faran un gran hàbit per a tota la vida. Sempre els podem recordar que si durant uns dies mengen més sucre és un fet excepcional, i que quan tornin a casa tot tornarà a ser com abans”, continua la psicòloga, que recomana ser molt flexible durant els dies de vacances. “La flexibilitat en contextos així és una habilitat que va molt bé, perquè la convivència és adaptació, i l’adaptació requereix flexibilitat, de ponderar molt bé les coses i de molta empatia i d’entendre que l’altre no ho fa de mala fe. Excepte, esclar, que estiguem parlant de maltractament, que això ja seria una altra cosa”, conclou.
