La societat civil atura un nou cop contra el català

Palma“Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes [català i castellà], prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears”. Així ho diu el punt tercer de l’article 4 de l’Estatut d’Autonomia, i la igualtat plena dels catalanoparlants és precisament una de les lluites de la societat civil i les entitats que en formen part a les Illes. L’intent frustrat del Govern de no exigir el requisit del català als metges i infermeres que formen part de la convocatòria per tenir plaça fixa ha estat el darrer capítol d’una història llarga de defensa del català, ja sigui a la sanitat, a l’escola i a qualsevol altre indret de la vida quotidiana.

El català ha estat motiu de brega política també durant les dues legislatures del Pacte encapçalades per Francina Armengol. Dins del Govern, MÉS per Mallorca ha reivindicat un compromís més gran als socis, sobretot el PSIB. I fora, El Pi també ha jugat un paper a favor de la llengua pròpia. Però les actuacions d’entitats com l’Obra Cultural Balear (OCB), l’STEI i el Consell Social de la Llengua Catalana han estat cabdals en els moments crítics. A més, la UIB i el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears també han aixecat la veu pel que fa a la presència de la llengua pròpia a la sanitat. “Com a institució, el Col·legi de Metges també té un rol a escala social i entenem que és un tema davant del qual ens havíem de pronunciar.El debat sobre la política lingüística és present a la societat i a l’esfera política”, assenyala el president d’aquest organisme, Carles Recasens. També reclama “un debat i un diàleg madur”, que no presenti la llengua com el gran problema per la manca de professionals sanitaris, sobretot quan hi ha “altres dificultats molt més grans” –destaca les condicions de vida a les Illes. “Menysprear la capacitat dels metges d’aprendre i adaptar-se a qualsevol entorn és un error”, afegeix.

Així, tot ha sumat per fer que el Govern rectifiqui i només 15 de les 49 categories del procés d’estabilització estiguin exemptes del requisit del català. Ara bé, hi ha organitzacions civils que consideren que aquesta solució és del tot insuficient. És el cas de Plataforma per la Llengua, que divendres va presentar un contenciós administratiu contra l’Executiu per impugnar les bases de la convocatòria.

Malgrat tot, el president de l’OCB, JoanMiralles, destaca “la importància dels recursos que varen presentar l’Obra i l’STEI contra el procés d’estabilització, juntament amb la mobilització”. Miralles lamenta que, després de quasi vuit anys de Pacte, “no s’hagi avançat” més enllà de recuperar part dels retrocessos del Govern de José Ramón Bauzá. “Cal recuperar aquell esperit de cert consens en matèria lingüística per part de les forces polítiques per promoure la nostra llengua i cultura”, continua. Però, malgrat tot, Miralles celebra que l’Executiu hagi fet marxa enrere pel que fa al català a la sanitat.

Recomanacions, que no obligacions

“La rectificació no hauria estat possible sense la societat civil i les entitats”, comenta el director del Departament de Filologia Catalana de la UIB, Jaume Guiscafrè, que critica que la llengua catalana sembli “un afegit incòmode” que el Govern “no sap com gestionar”. Recorda que la Universitat és l’òrgan consultiu pel que fa a l’ús del català, però lamenta que els dictàmens de la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic no siguin vinculants. “Donam el nostre parer fonamentat, però el Govern no està obligat a tenir en compte les nostres observacions.Arribam fins allà on podem”, diu.

Les recomanacions del Consell Social de la Llengua tampoc no són vinculants ­–encara que en el reglament s’assenyala com a funció de la presidència fer que s’executin–, remarca un dels seus membres, el sociolingüista Isidor Marí, que també subratlla el paper de les entitats i els sindicats per fer rectificar el Govern. “Afortunadament, la mobilització demostra que la societat està conscienciada i que hi ha uns sectors que no acceptaran segons quines estafes. És un senyal de salut social”, apunta. Marí considera que les institucions i els partits que les governen tenen l’obligació de construir “un context favorable” perquè els ciutadans puguin “utilitzar la llengua pròpia de manera natural”.

Sobre aquesta obligació, la filòloga Maria Antònia Font, que també pren part en el Consell Social de la Llengua, assegura que “no s’ha fet res” durant les dues darreres legislatures. “La política lingüística del Govern ha estat de coses fàcils, de campanyes i publicacions. Però ells no encaren les coses difícils si la societat no es mou, i a la sanitat cal fer-hi feina”, explica, a més de reclamar “valentia i voluntat política” per afrontar el debat entorn dels drets lingüístics.

En la mateixa línia, el secretari general de l’STEI, Miquel Gelabert, considera que, per assolir la normalitat lingüística que propugna l’Estatut, “els catalanoparlants no han de demanar favors, sinó exercir drets”. El sindicalista creu que la llengua pròpia és “un tema que costa molt en l’àmbit polític” i destaca la unitat que hi ha entre les entitats de la societat civil. “Tenim la raó i n’hem de ser conscients. Però seria bo no haver de dirigir-se fins aquí i que la llengua sigui tema de confrontació”, diu. “Però si arribam a aquest punt, ens hi trobaran”, sentencia.