La societat civil avisa: limitar el turisme no basta, cal decréixer
El I Congrés de Turisme de la Societat Civil culmina en un document amb més de 200 propostes
PalmaEl I Congrés de Turisme de la Societat Civil ha culminat en un document amb 214 propostes dirigides al decreixement i reconversió del model de turisme de masses que impera a les Illes Balears. De fet, el Fòrum de la Societat Civil, una plataforma que aglutina 27 entitats de les Balears, és clar quant al plantejament: limitar no és suficient i cal plantejar de manera rigorosa en decreixement turístic, compensat per la diversificació i el creixement d'altres sectors de l'economia.
"Proposam un decreixement, perquè limitar i quedar-nos amb el model actual no seria sostenible", ha assegurat aquest dimecres el portaveu del Fòrum, Jaume Garau, durant la presentació de l'informe. A més, ha remarcat que un objectiu prioritari d'aquest decreixement controlat seria mantenir l'ocupació, derivant treballadors innecessaris en el turisme cap a altres sectors. "Només hi ha una alternativa, que és fer decréixer el sector turístic i fer créixer altres sectors", ha reiterat. Ara bé, Garau també ha remarcat que aquest procés s'ha de dur a terme "a poc a poc" i "no de manera sobtada". "Cal tornar a un equilibri sostenible que ha existit en el passat. Però hi ha d'haver transició i inclusió, amb passarel·les laborals", ha afegit.
Quant a les propostes que inclou el document, una d'elles és la creació d'un índex de saturació turística, una eina que ja es fa servir a altres països turístics, i que s'aplicaria fent servir indicadors com la capacitat de càrrega a les Balears. L'objectiu és assolir una "relació sostenible" entre el nombre de turistes i habitants, amb un màxim de visitants per cada resident. D'altra banda, un índex d'obsolescència podria ser una eina important per plantejar una reducció de places turístiques i facilitaria la transformació d'hotels en habitatges i altres equipaments socials i culturals.
D'altra banda, el document de propostes també inclou un augment significatiu de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) que paguen els visitants, sobretot durant l'estiu, encara que no es concreta en quin percentatge s'hauria d'incrementar –dins del Fòrum hi ha veus que aposten per doblar-lo. Els recursos que generàs aquest augment es podrien invertir en la diversificació econòmica.
Pel que fa a la promoció turística, el Fòrum de la Societat Civil reclama que no se'n faci més i que s'elimini per complet aquesta despesa dels comptes públics. A més, les entitats també reclamen que es prohibeixi el lloguer turístic a tots els pisos de Mallorca i que els estrangers que no són residents a les Illes no hi puguin comprar habitatges.
Per la seva part, la presidenta del Fòrum de la Societat Civil, Joana Maria Palou, ha apuntat que la plataforma està preparant el segon Congrés de Turisme de la Societat Civil, que es durà a terme l'estiu de 2025, i ha destacat que enguany hi ha hagut més de 200 participants i 15 ponents.
Crítiques al Pacte per a la sostenibilitat del Govern
Quant a l'aposta del Govern per tractar el problema de la massificació turística a les Balears, Garau ha criticat que les entitats de la societat civil hi estan infrarepresentades, mentre que sí que hi són presents "desenes d'empreses i entitats amb interessos particulars". "La metodologia està esbiaixada i el coordina una persona –en referència al director tècnic de la Fundació Impulsa, Antoni Riera– una persona que representa el món empresarial", ha continuat el portaveu, a més de remarcar que no es coneix qui són els integrants del comitè d'experts que ha de gestionar la feina dels grups de treball. "Volem una llei de la societat civil, perquè les entitats tinguin una correcta representació en els organismes públics i el finançament necessari", ha dit Garau.
D'altra banda, Garau ha fet referència a les queixes dels hotelers per la manifestació contra la saturació turística del 21 de juliol, i ha negat que les protestes puguin fer minvar l'arribada de turistes. "Aquest cap de setmana hi ha programats 5.000 vols a les Balears. No fan abaixar la demanda i denoten un grau de consciència important per part del poble", ha sentenciat.