PalmaEls fenòmens de massificació turística i pèrdua de potència econòmica després de la crisi del 2008 varen ser amplament debatuts a la ciutat, cosa que provocà un augment de les iniciatives ciutadanes, especialment per part de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma (FAAVV), però també altres com ARCA i l’Obra Cultural Balear. En el transcurs d’aquest debat ciutadà, l’any 2016 nasqué Palma XXI.
Dues campanyes ciutadanes varen tenir un ample ressò social. Una va ser per limitar el lloguer turístic en habitatges plurifamiliars, és a dir, en finques de veïns. Això es va aconseguir sobretot per la iniciativa ciutadana de la FAAVV, presidida en aquell moment per Joan Forteza. La Federació va aconseguir dur al ple de l’Ajuntament una proposta limitadora, i la majoria de regidors i regidores hi varen votar a favor.
Paral·lelament, es va obrir un ampli debat sobre la massificació turística del centre històric i l’afluència de molts megacreuers al port de Palma. Això provocà una campanya d’una plataforma formada per trenta entitats que va aconseguir la declaració de les institucions a favor d’una moratòria de dos anys fins que no s’establís la capacitat de càrrega turística de la ciutat per acollir els megacreuers. Tot i així, la moratòria encara no s’ha arribat a aplicar.
Un dels objectius del Pacte de Progrés dels darrers anys ha estat elaborar un nou projecte de ciutat a través de propostes, algunes realitzacions i el propòsit d’aprovar un nou pla general per un nou model de ciutat, com bé explica Antoni Noguera al llibre Repensant Palma. Les entitats més actives de Ciutat varen crear una plataforma que es diu Futur per Palma i han aconseguit que l’Ajuntament creàs un òrgan participatiu per debatre el present i el futur de la ciutat: el Consell Municipal de Model de Ciutat. A una de les primeres reunions d’aquest Consell es varen aprovar els “10 principis per construir el model de ciutat”. Mentrestant, les associacions de veïns del centre de Palma varen elaborar 40 propostes per millorar el districte centre, un programa d’actuacions molt important.
Quan semblava que es començava a veure un canvi de Palma en la bona direcció, va esclatar, el març del 2020, la crisi de la covid. En el moment de tancar el darrer capítol d’aquesta quarta i darrera part de la nostra Biografia, Palma pateix la situació més crítica de la seva història recent i segurament una de les més crítiques de tota la seva història com a ciutat. Ens hem de remuntar als anys de la Guerra Civil o de la ‘grip espanyola’ per trobar moments de traumes d’aquesta intensitat, traumes que afectaren durant molts anys tota la ciutadania.
La situació de paralització quasi total de la ciutat per a uns quants mesos era inesperada. És evident que les institucions públiques i les empreses privades no tenien cap pla de contingència per a una emergència com aquesta. Ara ens hem adonat clarament que els riscs de la globalització per a la vida quotidiana de les persones són extraordinaris. Ho vàrem intuir amb la crisi internacional del setembre del 2011 provocada pels atemptats terroristes a les torres de Nova York i també ho visquérem ben a prop per la crisi financera del 2008. Ho veim també amb l’avanç imparable del canvi climàtic. Però aquesta vegada l’impacte de la crisi sanitària afecta directament tota la ciutadania mundial. Per contra, no tenim una governança mundial, ni tan sols europea, que ens protegeixi adequadament davant aquestes crisis mundials.
Els impactes sobre la ciutat de Palma de la covid-19 (que tan bé retractà l’escriptora i periodista Lourdes Durán als articles de La ciudad cuántica a la web de Palma XXI) es comencen a veure i entendre. La seva intensitat i amplitud han anat variant en funció de la durada de les onades i la posterior fase de recuperació. Complerts els dos anys amb pandèmia, tot just s’acaba d’aixecar l’obligatorietat de l’ús de la mascareta, amb comptades excepcions. Els impactes econòmics i socials sembla que encara duraran. És aquesta, la nova normalitat.