Un sol creuer s’endú de Palma mig milió de litres d’aigua potable

PalmaEntre 500.000 i 600.000 litres o, el que és el mateix, l’aigua que consumeix un poble de la dimensió, com a mínim, de Sineu en un dia. Aquesta és la quantitat d’aigua potable que s’endú un gran creuer cada vegada que carrega al port de Palma, segons les dades corresponents al 2023, a les quals ha tingut accés l’ARABalears. Si tots els creuers que en un sol any fan escala al port de Ciutat, més de 500, haguessin omplert els seus dipòsits, aquell any la xifra s’enfilaria a més de 307 milions de litres. No hi ha, però, dades públiques sobre el total d’aigua que el 2022, el darrer any sencer, es va distribuir als grans creuers des de Palma. 

En tot cas, les xifres del volum d’aigua potable que carrega un gran creuer obtingudes per l’ARABalears coincideixen amb el que ja havia avançat un estudi de científics de les universitats de les Balears, Lleida i La Rioja, encapçalats pel doctor en Geografia de la UIB Cels Garcia, que va publicar la revista Water, i que ja situava en més de 600.000 els litres que ingereix cadascun d’aquests monstres de la mar, sobretot quan tenen base al port de Palma. Llavors, l’equip va aconseguir estimar la quantitat total d’aigua de l’any 2016 en 127 milions de litres i ja va considerar “molt preocupant” el consum d’aquest recurs. “Aquestes veritables ciutats de luxe flotants consumeixen més recursos que els models normals, i aquest excés crea pressió sobre àrees on l’aigua ja és un bé escàs”, com és el cas de les Balears, afirma l’informe. 

Cels Garcia afirma a l’ARA Balears que “es parla molt de la contaminació dels creuers i, és cert, és un factor molt important, però el que ens va motivar llavors a encetar aquesta línia d’investigació és precisament la falta d’informació sobre el que passava amb l’aigua. I vam poder comprovar les enormes càrregues que fan aquests vaixells”. Les dades que maneja l’estudi són de fonts directes i confirmen que la gran majoria d’embarcacions quan arriben a port carreguen aigua potable en quantitats molt importants. “Per tant, no queda altra opció que posar aquest tema sobre la taula perquè a les Balears no anam precisament sobrats d’aigua, i generar-la és complicat i costós econòmicament i ambientalment”.

La indústria es justifica

La indústria dels creuers, que ha rebut moltes crítiques per aquest tema, juntament amb altres com la contaminació que provoquen als entorns dels ports i la saturació de les ciutats, ha publicat recentment una sèrie de consideracions com a resposta. No neguen, en cap cas, l’enorme requeriment d’aigua que té un vaixell que pot arribar a dur 5.000 persones. “Un creuer modern és inviable sense aigua dolça. La necessita per a la part hotelera, per beure, per a les cuines, per a la bugaderia, per al rentat a alta pressió, per produir vapor, per als sistemes de calefacció i per a finalitats recreatives com les piscines, l’spa, jacuzzis i tobogans d’aigua”, afirma el sector a través de la seva publicació Cruises News, admetent que l’aigua és imprescindible per a les seves operacions.

Ara bé, el que argumenten les empreses a les seves memòries de gestió és que fins al 70% o fins i tot més de l’aigua potable que consumeix un gran creuer la genera ell mateix mitjançant moderns sistemes d’osmosi. “Amb tant de consum, és lògic que els creuers estiguin equipats amb instal·lacions de producció i emmagatzematge d’aigua”, afirma un treballador d’una empresa consignatària de creuers, que demana no ser identificat. L’empresa Costa Cruceros, per exemple, afirma en la seva memòria de gestió ambiental del 2021 que, cada vegada més, “Costa vol no impactar amb el seu propi subministrament per així protegir el dret d’accés a l’aigua dels ciutadans”. 

No quadra

Llavors, si aquests gegants de la mar tenen potabilitzadores que poden transformar aigua salada en potable i, per tant, any rere any augmenta la seva autonomia hídrica, com és que les càrregues identificades en el seu moment pels científics i les que ha pogut comprovar l’ARA Balears sobre operacions produïdes a Palma el 2023 superen el mig milió de litres en moltes ocasions? La resposta no és senzilla, però hi ha pistes que hi poden ajudar. La primera, l’aporta el mateix sector, que admet en les anàlisis de la problemàtica de l’aigua que han publicat que ports com el de Palma duen les de perdre en temes d’aigua: “El consum d’aigua suposa un repte per als vaixells de creuer, especialment en rutes amb moltes escales, cosa que passa generalment a la Mediterrània, on s’ofereixen itineraris amb només un dia de mar. Els vaixells passen molt de temps als ports, amb una mitjana de vuit a deu hores atracats, que de vegades pot arribar fins a les 12 hores”. Als ports les dessaladores no poden entrar en funcionament, ni tan sols ho poden fer a zones costaneres “a causa de la manca de pes i la possible presència d’impureses d’origen terrestre a l’aigua”. “Amb aquest escenari és normal que els creuers carreguin al port”, assegura la publicació Cruises News en un article sobre la gestió de l’aigua.

Per tant, el mateix sector confirma el que ha pogut comprovar l’ARABalears les darreres setmanes al port de Palma, i són càrregues que superen fàcilment a l’hivern el mig milió de litres d’aigua potable, que provenen de la xarxa d’Emaya i que del port ingressen als diferents creuers que sol·liciten el servei. “És una quantitat excessiva, que corrobora el que hem denunciat sobre els impactes ambientals i socials que generen aquests creuers i que els mateixos ciutadans estam patint sense que hi hagi cap manera de posar-hi fre”, assenyala David López, membre de l’entitat Palma XXI, que forma part de la Plataforma contra els Megacreuers. 

En l’opinió d’aquest activista, “un dels problemes principals que ens trobam és que el pacte a què es va arribar amb el sector és massa permissiu, i, per tant, els ciutadans no hem notat millores, ja que hi ha un excés evident de creueristes, que no deixen a l’illa els beneficis que la indústria ens vol fer creure, i a canvi patim impactes com el consum de recursos i la contaminació”, assegura. Per aquest motiu, “vam demanar que es fixàs una xifra que ens sembla més que raonable, que és la d’un creuer al dia i un màxim de 5.000 creueristes, perquè ja n’hi ha prou. Però de moment l’Administració no ens ha fet cas”, lamenta.

90 litres per creuerista

L’Autoritat Portuària de les Balears té un estudi sobre consum d’aigua per creuerista que fixa la quantitat en 90,4 litres per persona i any. “Segons les xifres recollides als abastiments d’aigua d’aquesta tipologia d’embarcacions el 2019 es varen carregar al port de Palma 300.895 tones d’aigua potable i transitaren 2,2 milions de passatgers”, afirmen fonts de l’organisme. Per tant, “el consum mitjà d’aigua per turista de creuers ha variat els darrers anys. Així, l’any 2016, any en què el port de Palma va registrar 178.068 tones de consum d’aigua potable per part dels creuers i 1.631.206 creueristes, la mitjana va ser de 109,16 litres per creuerista. El 2017, la mitjana va baixar fins als 90,03 litres per creuer i any”, asseguren.

Un dels elements que va posar en evidència l’estudi fet pels científics i publicat a la revista Water i que corrobora el seu autor Cels Garcia és que “cal més informació” sobre el consum de recursos que provoquen els creuers que passen pels ports de les Balears. En el cas de la plataforma Palma XXI, directament consideren que falta transparència: “Ho hem dit més d’una vegada. Es fonamental que els ciutadans sapiguem quanta aigua s’enduen els creuers, quin impacte té la seva activitat. I això només es pot fer amb una auditoria independent, perquè, no ens enganyem: per a l’Estat, que és de qui depenen els ports, això és un negoci”, remarca David López.

Palma com a port base, mal negoci

Del que no hi ha cap dubte és que els creuers que carreguen més nombre de litres són aquells que tenen Palma com a base. Aquesta, precisament, és una tendència creixent, i en opinió dels autors de l’estudi sobre el consum d’aigua dels megacreuers “aquests vaixells tenen un impacte socioeconòmic i ambiental diferent dels creuers de trànsit limitat. En concret ,tenen un efecte negatiu més greu sobre el medi ambient els creuers amb base al port, ja que deixen menys benefici perquè sovint ni tan sols els seus viatgers visiten la ciutat”, afirma l’estudi. 

Hi ha un darrer element que també pot explicar per què el port de Palma resulta més atractiu a l’hora de carregar l’aigua potable : el preu de l’aigua . “A Palma, l’Autoritat Portuària la comprava molt barata a Emaya , a 0,86 euros el metre cúbic quan vam fer el treball”, afirma Cels Garcia.