El sòl rústic podria perdre 1.000 hectàrees pels parcs solars

PalmaMés de 1.000 hectàrees.Aquesta és la quantitat aproximada de sòl rústic que es podria perdre a Mallorca si culmina la tramitació de 139 projectes de centrals fotovoltaiques que hi ha en tramitació en rústic, segons les xifres de la Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia. Aquests projectes arribarien a produir 1.052 megawatts d’energia elèctrica –fonts de la Direcció General d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic matisen que un percentatge d’aquests polígons no tiraran endavant i no es faran. Quant als que ja estan en funcionament, l’Executiu els xifra en 52, amb una potència de 212 megawatts, que equivalen aproximadament a la mateixa quantitat d’hectàrees en rústic. D’aquesta manera, les Balears podrien multiplicar per cinc tant la superfície de centrals com l’energia elèctrica que generin.

Les dades de la plataforma ‘Renovables Sí, però així No!’ encara són superiors. Segons les entitats ecologistes, hi ha més de 70 centrals fotovoltaiques en funcionament en sòl rústic –en total, en serien 174–, les quals ocupen més de 400 hectàrees. Dos dels municipis més afectats per la presència de polígons de plaques són Marratxí i Llucmajor, encara que la seva ubicació comença a abastar també termes del centre de Mallorca. “Marratxí i Llucmajor són els municipis amb el nombre més gran d’hectàrees ocupades, però des del març hem vist que al centre de Mallorca en proliferen. A Maria de la Salut se’n tramita un d’unes 20 hectàrees i aferrat, a Ariany, ha acabat la tramitació d’un altre de 20 hectàrees també. Només estan separats per la línia dels termes municipals i tenen la mateixa línia d’evacuació”, explica la coportaveu de la plataforma, Margalida Rosselló.

Degoteig constant

El degoteig de nous projectes és constant i se’n tramiten entre un i dos cada setmana. De fet, la Comissió d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Consell de Mallorca es va reunir divendres i en va tractar set: dos a Palma, i altres a Sencelles,Santa Maria, Muro, Alcúdia i Marratxí. En el cas de Sencelles, l’informe de la institució insular va ser desfavorable, i cal recordar que és vinculant perquè la instal·lació supera les 20 hectàrees –en té 22. Ara bé, si una planta fotovoltaica rep la consideració de projecte industrial estratègic, no només se n’agilitza la tramitació, sinó que les institucions locals es queden sense eines per frenar-la. Cal recordar que aquesta figura la va crear el Pacte la legislatura passada, en concret, la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica encapçalada per Juan Pedro Yllanes (Unides Podem).

A hores d’ara hi ha nou projectes en exposició pública que es poden consultar al Portal de Transparència del Govern i que sumen més de 100 hectàrees. El més gran és a Llucmajor i el vol instal·lar l’empresa Boccherini Solar S.L., amb seu a Madrid. Si tira endavant, ocuparà 52 hectàrees amb 92.700 panells solars. “Hi ha una perversió darrere del discurs positiu de la transició energètica, perquè la iniciativa privada decideix en funció de la rendibilitat. Ofereixen doblers a grans propietaris, que són golosos per a les indústries i estan avesats a fer doblers”, explica la presidenta del GOB, Margalida Ramis. D’aquesta manera, s’ocupen hectàrees a grans finques, “on abans se sembrava cereal”. En bona part dels casos, les empreses paguen un lloguer, perquè les concessions de les centrals fotovoltaiques tenen una durada limitada.

A més, les grans empreses asseguren inversions rendibles a qui vulgui participar dels projectes. Basta una recerca a internet per trobar ofertes. Per exemple, la plataforma Fundeen ofereix una rendibilitat del 3,3% a aquells que vulguin invertir en una central solar a Santa Margalida, promoguda per la companyia multinacional alemanya Enerparc AG. “En aquest projecte s’inverteix a vida útil, és a dir, s’operarà la planta durant 30 anys”, en diu la descripció, que aclareix que la distribució dels dividends serà trimestral. A més, es pot calcular quins seran els guanys en funció del que es vulgui invertir. Per exemple, 5.000 euros donaran un benefici de 2.586 euros.

“Hi ha poques possibilitats de frenar tot això que, a més, té l’impuls de la UnióEuropea”, continua Margalida Ramis, a més de comentar que molts ciutadans demanen ajuda a les entitats ecologistes per fer front a la situació dels seus municipis. “No podem presentar al·legacions a tots els parcs perquè no donam a l’abast”, afegeix.

La necessitat de zonificar

La plataforma ‘Renovables Sí, però així No!’ ha reclamat en reiterades ocasions una moratòria de la instal·lació de noves centrals fotovoltaiques fins que hi hagi una zonificació que les permeti planificar. Però, en el cas del Consell de Mallorca –l’illa més afectada–, no hi ha hagut cap iniciativa al respecte més enllà de les bones intencions. Fonts de la institució insular han assenyalat a l’ARA Balears que “s’hi està fent feina i en procés de consulta als ajuntaments” i s’han negat a concretar en què consisteix la feina que s’està fent.

Ara bé, per començar a posar una mica d’ordre, bastaria complir la Llei de canvi climàtic i transició energètica, la qual estableix “zones de desenvolupament prioritari” de les centrals fotovoltaiques, que han de tenir en compte factors com “l’aptitud ambiental i territorial”; “l’interès agrari de la zona”; “la disponibilitat de xarxa per evacuar l’energia generada” –actualment, hi ha casos són necessaris quilòmetres de línies elèctriques soterrades–; “la preservació de paisatges protegits”; i “les necessitats energètiques dels municipis afectats”.

De moment, el PP i Vox han rebutjat una esmena del PSIB a la Llei de simplificació administrativa que es tramita en el Parlament, la qual donava als consells el poder de zonificar la instal·lació de polígons fotovoltaics en funció d’aquestes zones de desenvolupament prioritari. D’altra banda, dins d’un calaix de la institució insular hi ha una proposta de zonificació que es va elaborar el passat mandat i que aposta per instal·lacions petites, de menys de quatre hectàrees. Segons aquest document, a Mallorca hi hauria 26.360 hectàrees que poden acollir centrals fotovoltaiques, i l’illa només necessitaria un 10% d’aquesta superfície per ser autosuficient.

El director general d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Diego Víu, comenta que zonificar “ajudaria a ordenar alguna cosa que en aquests moments està quasi qualificada de llibertinatge”, i apunta al Pacte per a la sostenibilitat com a lloc apropiat per fer aquesta anàlisi. “Hem de fer un exercici conjunt, Govern i promotors, sobretot involucrant la ciutadania”, continua, sobre la necessitat de repensar el volum i la ubicació de les centrals solars. “Els números que necessitam són assumibles: necessitam menys de l’1% de la superfície de les Illes. És possible fer una ordenació intel·ligent”, diu.

Mentre que arriba aquest debat, en el qual el Govern no inclou les entitats ecologistes, els activistes exigeixen que “es protegeixi el sòl rústic”. “No el podem destruir, i ja és on abocam construccions i infraestructures”, assenyala Margalida Rosselló, qui recorda que, per col·locar plaques solars, queden per aprofitar “teulades, infraestructures i sòl degradat”. Però Rosselló també adverteix que l’energia elèctrica és “aproximadament el 20% de la que es consumeix a les Balears”, un percentatge que, sense una reducció dels combustibles fòssils deixa clar que “les plaques no són la revolució” pel que fa a la reducció d’emissions.