Sola i desconnectada, així s'ha sentit molta gent gran durant el confinament
Les entitats reclamen revisar els protocols i protegir més el col·lectiu
Girona"Ens hem trobat amb persones que preferien infectar-se i morir, abans que continuar soles. Hem viscut situacions molt dures", reconeix el director de l'Associació Amics de la Gent Gran, Albert Quiles, que també subratlla que les persones grans són un dels col·lectius que més ha patit durant la crisi del coronavirus. Una diagnosi que comparteix la directora d'intervencions socials de la Creu Roja, Susanna Roig, que recorda que eren els que tenien un risc més alt i que contínuament "anaven veient a les notícies que la majoria de defuncions eren persones grans, a més de les imatges de les residències". "I això encara els generava més angoixa, i s'ajuntava amb la solitud", exposa.
Entre la gent gran, hi ha persones que sí que estan connectades digitalment i són els que han portat millor els tres mesos de confinament, segons la directora de la Creu Roja. En canvi, les persones amb més dependència o que no tenien eines per connectar-se amb l'entorn "han sigut les més vulnerables i les que han patit un impacte emocional més gran".
Així mateix, els Amics de la Gent Gran han detectat dos perfils diferents: persones que generalment ja viuen una situació de molta soledat i són "experts" en gestionar el seu dia a dia sols. I d'altres que eren molt actives i feien moltes activitats i que, com que no podien sortir al carrer, "això els ha provocat un sentiment de soledat que no havien sentit mai o que ja el patien però ara amb més intensitat", diu Quiles, que recalca: "És molt dur estar tres mesos sense veure ningú". De fet, l'entitat ha rebut més de 200 sol·licituds, els últims tres mesos, de persones que corresponen a aquest segon perfil.
Tant els Amics de la Gent Gran com la Creu Roja han intensificat l'acompanyament emocional i psicològic a les persones grans, multiplicant l'atenció telefònica. "Hem intentat proporcionar alguna tauleta i alguns mòbils perquè poguessin parlar amb la família. I també els portàvem la compra a casa, perquè molta gent gran no té cap mena de xarxa de suport i està totalment sola", assenyala Roig, i Quiles afegeix: "Hem hagut de fer uns cursos als voluntaris per donar suport a través del telèfon, que és molt diferent del presencial, que és el que fèiem nosaltres".
Entre pel·lícules i mots encreuats
Una de les persones que atén la Creu Roja és la Maria Teresa Pardiñas, veïna del barri de Gràcia de Barcelona, de 80 anys. Ella viu sola i la seva família està repartida entre Suïssa i Menorca i fa mesos que no els veu. "Abans els fills de la meva neboda venien cada 2 o 3 mesos. I ara anem fent videoconferències i parlem sovint, però no és el mateix", admet.
Per passar les hores de tancament, Pardiñas s'ha dedicat a llegir novel·les, a mirar pel·lícules clàssiques a la televisió i a fer els mots encreuats del diari. "Cada dia he baixat al quiosc i no he deixat de sortir a comprar –explica–. La Creu Roja es va oferir a anar-hi, però els vaig dir que em sentia forta i que, mentre pogués, hi aniria jo".
Ara bé, ha trobat molt a faltar les activitats que feia abans, com les quedades amb dues persones dels Voluntaris per la Llengua. "Físicament he estat bé, ha sigut més l'estat d'ànim. La desconnexió, la solitud, i, a més, es va morir fa uns dies l'única amiga que tenia, i m'ha afectat molt. Sento un dolor físic i tot".
"Les persones grans també tenen futur"
Unes sensacions que també han sentit més persones grans durant el confinament, segons el neuròleg de l'Hospital Santa Caterina de Salt, Toni Turon: "Els principals problemes eren d'insomni, de neguit, d'ansietat. I rebíem moltes trucades dels familiars perquè veien la gent gran com més desconnectada, perquè els va afectar molt el fet d'interrompre les seves rutines i el fet de no poder anar al casal ni a passejar ni fer el que els agradava".
Pel que fa a les possibles conseqüències físiques, el doctor indica que "és d'hora per dir-ho perquè la majoria de visites que fem són telemàtiques", però sí que ha notat que a persones amb patologies com l'artrosi o el Parkinson els ha perjudicat deixar de fer exercici: "Es noten més maldestres o que no tenen tanta estabilitat".
De cara a un possible rebrot a la tardor, entitats com la Creu Roja i els Amics de la Gent Gran es preparen amb diferents mesures per intentar, per exemple, eliminar la bretxa digital. Però reclamen a les administracions canvis en els protocols i que "no es tornin a oblidar de la gent gran: ells també tenen futur, també tenen somnis i cada xifra d'una persona morta era un futur trencat. No es poden repetir les greus situacions que hem viscut, per exemple a les residències", recalca Quiles.