La soledat, clau en el 32,5% dels usuaris del Telèfon de l’Esperança

PalmaLa soledat pot ser una opció, però també pot venir donada per imposició d’un determinat sector de la societat, per la pèrdua d’éssers estimats, una malaltia, un trastorn o circumstàncies laborals... Imposada o no, la soledat perllongada sol ser la pitjor de les companyies. El 32,5% dels usuaris del Telèfon de l’Esperança la verbalitzen com un problema. “Un dels més rellevants” a tot l’Estat, segons l’associació.

Aquesta setmana el Telèfon de l’Esperança a les Illes Balears ha donat a conèixer l’informe sobre els tipus d’usuaris que hi acudeixen per demanar ajuda. No només han destacat el percentatge de 32,5 punts de la gent que es troba sola (un 30,7% eren homes i un 34,2%, dones), sinó l’increment potencial que suposa si es considera com a element subjacent de molts altres problemes classificats, com crisis suïcides, depressions, dol i trastorns mentals.

Segons el president de l’associació a l’Arxipèlag, Mariano Gastalver, la soledat és una conseqüència directa de la sobrecomunicació. “Una societat megacomunicada té una gran dificultat: genera nous estats psicològics que no sabem controlar”, explica. “Es produeixen hàbits negatius que destrueixen la realitat i les relacions familiars i es pot vincular amb la droga, l’alcoholisme, la ludopatia, l’obsessió per les compres...”.

Com afrontar-ho? Des del Telèfon de l’Esperança parlen de nous vincles i canals de comunicació. “Hem de ser capacos de posar distància amb els problemes que ens angoixen i donar-hi perspectiva”, diu Gastalver.

Fer això a través d’una telefonada en què, a més, es manté l’anonimat no és senzill. “Tractam d’establir una connexió emocional”, diu.

Assegura que el principal és parlar: “Parlant la gent es cura, ja sigui amb un professional o fent teràpia de grup”. Per aquest motiu, abans d’atendre un dels telèfons, els voluntaris fan prèviament cursos de formació. S’estima que calen 20 minuts de temps d’actuació. “A partir d’aquest moment, gairebé no es poden aportar dades noves, segons els experts”, afegeix. Amb tot, depèn del tipus de telefonada, ja sigui un usuari nou, un de reincident o bé un assidu. Aquests darrers “són els més vulnerables, els qui queden exclosos dels serveis socials i criden com a darrer vincle amb algú”.

Estadística de 2018

Juntament amb la soledat, va incrementar desmesuradament el nombre de telefonades relacionades amb idees suïcides. Si bé els darrers anys una trentena de persones demanaren ajuda a través d’aquesta via, el 2018 foren 51, un 155% més que l’any anterior. El president de l’entitat alerta sobre les estadístiques: darrere cada vint peticions d’ajuda hi ha un suïcidi consumat. El 2016 se suïcidaren 92 persones a les Illes Balears i el 2017 en varen ser 103.

El perfil de la persona que contactà amb el Telèfon de l’Esperança és dona en el 51,26% dels casos i home en el 48%, més de la meitat són fadrins (58,81%) i la gran majoria estan en una franja d’edat que s’acosta al canvi de dècada, ja sigui a punt de complir els 40, els 50 o els 60 anys.

Àmbit estatal

A tot Espanya, el servei del Telèfon de l’Esperança va atendre 113.410 telefonades, amb un increment del 2,57% respecte de l’edició anterior. També a escala estatal hi va haver un increment de les crisis amb idees suïcides, que arribaren a les 1.974, un 30% més que l’any 2017. En el conjunt de l’Estat, la soledat i la incomunicació també varen ser la temàtica més freqüent i varen ser presents en 15.895 telefonades, amb una remuntada significativa per les dates nadalenques, sobretot en el perfil de dones que viuen totes soles. Els representants estatals de l’ONG asseguren que la soledat ha afectat la meitat de la població en algun moment.

Pla d’acció

En el Pla d’acció de l’associació s’estableixen tres àmbits d’intervenció: atendre les crisis telefòniques, fer xerrades i conferències de prevenció, i formar voluntaris nous.

En els 33 anys de vida que té l’associació (46 en l’àmbit estatal), des de fa gairebé una dècada no reben cap tipus d’ajuda econòmica per part de les administracions públiques. Ara el principal benefactor és l’Obra Social la Caixa.

En l’informe presentat aquesta setmana també hi ha una dada rellevant, i és la disminució de telefonades rebudes, que han passat de 1.425 el 2015 a 1.130 l’any passat. L’associació creu que el descens pot ser una conseqüència de la manca de voluntariat que ara pateixen i que dificulta cobrir tots els torns telefònics, a més d’una mala promoció dels serveis de què disposen. En aquest sentit, han fet una tasca d’autocrítica de la seva promoció.