Sóller ‘aixeca’ barreres per acostar la ciència a la resta de Mallorca

És un fet que la gratuïtat del túnel de Sóller, que fa quatre mesos que va obrir les seves barreres, està provocant un considerable increment del trànsit rodat a la carretera que duu fins a aquesta localitat, amb els inconvenients que això comporta. El rescat del túnel pot tenir, no obstant això, una derivada fins ara insospitada: la popularització de diversos elements patrimonials, culturals i científics de Sóller, especialment entre la població mallorquina no resident a la vall. El Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN) podria ser un d’aquests elements per “redescobrir”, per què no? Sobretot ara que aquesta institució fa 25 anys de vida. Un bon moment, doncs, per superar també les seves pròpies barreres d’aïllament. En aquest sentit, la Primera Jornada d’Entomologia Balear, celebrada recentment a la seu del MBCN amb gran èxit d’assistència -molts dels participants eren estudiants de la UIB- podria significar el principi d’un canvi de tendència per acostar aquest museu a la ciutat de Palma i a la resta de Mallorca, com a mínim molt més que fins ara. I això que el campus de la UIB i el Museu de Sóller són només a deu minuts en cotxe, i, des del passat gener, sense barreres al túnel.

El MBCN és el resultat d’una idea sorgida entre un grup de naturalistes, afeccionats o especialistes en diferents branques de les Ciències Biològiques i de la Terra, els quals, el 1980, decidiren fundar una associació que tingués com a finalitat la creació i el manteniment d’un museu d’història natural i d’un jardí botànic al municipi de Sóller que tractàs, principalment, diversos aspectes vinculats a la natura del nostre entorn geogràfic. La tasca desinteressada i intensa dels membres d’aquesta associació va donar els seus fruits, i el maig de 1992 es va fer realitat el projecte, amb el suport d’alguns naturalistes i científics que fins aleshores havien treballat en l’estudi de la natura balear, entre ells Guillem Colom Casasnovas, que donà tot el seu recolzament a la iniciativa. El treball de recerca i les col·leccions d’aquest geòleg, a més de les del paleontòleg Joan Bauzà, ja justificaven, per elles mateixes, la creació del Museu, i a més convé no oblidar que els dos científics eren sollerics.

De titularitat municipal, actualment el Museu és gestionat per una associació sense ànim de lucre, l’Associació Museu Balear de Ciències Naturals, presidida per Amador Estarellas. La seu física del Museu és en un petit palau de principis de segle XX, ubicat a la finca anomenada el Camp d’en Prohom, de Sóller. En el marc de la cultura científica de les nostres illes, el MBCN és una entitat que ajuda a apropar els coneixements científics de la natura que ens envolta, gràcies a la realització de tot tipus d’activitats de divulgació i educació ambiental. La celebració del quart de segle ha fet decidir la junta directiva a donar un nou impuls al Museu a fi d’acostar-lo, un poc més, a la societat balear, mitjançant un seguit d’activitats que ja començaren l’any passat i que culminaran enguany amb un acte institucional de commemoració que tindrà lloc el proper 25 de maig.

Lluc Garcia és el vicepresident del Museu Balear de Ciències Naturals, a més d’un dels socis fundadors, i ha col·laborat en l’organització de la majoria de les exposicions. Recorda que, des de la inauguració, el Museu ha estat sempre obert al públic, també en els moments de més dificultats econòmiques, i ha oferit als visitants la possibilitat de contemplar les seves col·leccions permanents, que actualment són quatre: la de Guillem Colom, la de Joan Bauzà, la de William Waldren i la de caràcter general. Els col·laboradors del Museu duen a terme estudis sobre la fauna, flora i geologia de les Balears, amb línies de treball en els camps de l’entomologia, la micologia, l’estudi dels crustacis, la bioespeleologia, la micropaleontologia i la geologia. En total s’han fet unes 400 publicacions vinculades al Museu. Respecte la divulgació, es fan visites guiades per a escolars i periòdicament s’organitzen cursos, seminaris i congressos per donar a conèixer el patrimoni naturalístic de les nostres Illes.

Actualment les instal·lacions es mantenen sense cap tipus de subvenció, només amb l’ajut de l’Ajuntament de Sóller, que fa una aportació fixa, amb la contribució dels 350 socis del MBCN -cada un aporta 30 euros anuals- i amb els guanys obtinguts amb la part proporcional del preu d’entrada que es cobra als visitants i alguns ‘extres’ procedents d’altres activitats paral·leles, com tallers d’educació ambiental, una escola d’estiu per a infants i altres trobades específiques. “El Museu segueix sense estar prou dotat econòmicament -admet Garcia-, tot i que moltes mancances les hem anat superant amb la nostra caparrudesa per seguir endavant i gràcies a l’organització, al llarg de tots aquests anys, d’activitats de caire cultural. Ara, però, necessitam donar una passa cap a la professionalització científica de la conservació, amb més personal i equipaments, que ens permetrien, per exemple, estructurar un nou laboratori, que ens fa molta falta”, apunta el vicepresident del MBCN.

En aquest sentit, Guillem Mateu, director científic del Museu i membre també de la junta directiva, creu que la commemoració dels 25 anys ha de servir per posar en valor tota la feina feta fins ara, i també per donar “un nou impuls” a les col·leccions. En concret, explica que se n’acaba de remodelar i ampliar una per crear un nova exposició de ‘biodiversitat’ de les Illes Balears, subdividida amb dues mostres, una d’espècies marines i una altra de terrestres. Carolina Constantino, la gerent del Museu, ha estat l’encarregada de la coordinació d’aquesta nova exposició, ubicada a la tercera planta de l’edifici. Es tracta de mostrar als visitants la “riquesa” i la “varietat” de la biodiversitat que hi ha a l’arxipèlag, els endemismes, conservació i amenaces. Totes les peces són propietat del Museu i cessions dels seus col·laboradors. Mateu puntualitza que la funció del Museu “no és només la seva visita, sinó també la participació oberta a tothom, especialment als universitaris que vinguin a consultar el que vulguin per fer la seva recerca”.

Guillem Colom i Joan Bauzà

El MBCN conserva en dipòsit permanent les restes fòssils més importants del món de Myotragus balearicus, un arctiodàctil endèmic de les Illes Balears que s’extingí coincidint amb el poblament humà de l’arxipèlag. Les altres dues ‘joies’ del Museu són les col·leccions municipals de Guillem Colom i de Joan Bauzà, propietat de l’Ajuntament de Sóller dipositades a les vitrines del MBCN. La de Guillem Colom està formada per un nombre elevat de preparacions micropaleontològiques (ca. 20.000), especialment de foraminífers de diverses procedències, en particular de jaciments de les Balears. La documentació està formada per una extensa biblioteca, principalment sobre micropaleontologia, però també sobre geologia i història natural general, així com col·leccions de revistes especialitzades.

La col·lecció de Joan Bauzà esta formada per un nombre elevat d’exemplars fòssils (ca. 30.000) de les Balears i d’altres procedències. A la col·lecció hi ha representat el registre fòssil de les Balears, des del Carbonífer fins al Quaternari, amb especial atenció als peixos fòssils.

Al llarg dels 25 anys també s’han fet exposicions puntuals gràcies a convenis i la col·laboració amb altres entitats, com la Societat d’Història Natural de Balears i la UIB, entre d’altres. Sobre la possibilitat d’unificar algunes col·leccions de diferents entitats, Garcia argumenta que “nosaltres tenim un espai certament limitat i hem d’acomplir els vessants divulgatiu, científic i de conservació patrimonial. Som un Museu petit però amb moltes peces exposades d’un alt valor científic. Ara hem de fer una passa qualitativa -insisteix- i professionalitzar-nos amb més personal i una dotació pressupostària que no impliqui només el voluntariat dels nostres socis i la bona voluntat dels membres de la junta”.

MYOTRAGUS, FORAMINÍFERS I, A PARTIR D’ARA, CAPTORHÍNIDS

El Museu Balear de Ciències Naturals no pot competir amb altres museus pel que fa a la tecnologia, però sí ho pot fer com a referent internacional de fòssils de Myotragus, de plantes del Burdigalià de l’estatge del Miocè i de foraminífers de la Mediterrània. A partir d’ara, el prestigi del Museu augmentarà encara més gràcies a una peça excepcional.

Es tracta d’un fòssil trobat el 2002 al Port del Canonge, que ha permès descriure, per primer cop al sud d’Europa, la presència d’un singular rèptil que va viure a Mallorca fa 260 milions d’anys: el captorhínid.

El captorhínid és un dels rèptils més antics que mai van existir i el primer que va començar a pondre ous. Era capaç de fugir del medi aquàtic (aigua dolça) i de moure’s amb relativa comoditat per una àmplia zona que anava des del que ara coneixem com el nord d’Àfrica fins al nord d’Europa.

La peça, un maxil·lar d’uns 10 centímetres de llargada, es va haver de preparar i restaurar amb l’ajut de l’Institut Steinmann de Geologia, Mineralogia i Paleontologia de Bonn i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Ara ja és a les dependències del MBCN, a l’espera que li trobin un lloc adequat per ser exposat, amb un plafó explicatiu que informi del seu significat i importància. A més, donat el seu valor científic, cal assegurar-ne també unes condicions òptimes de conservació, temperatura, humitat i seguretat. Garcia i Mateu coincideixen que, per la seva raresa i transcendència, la peça “té més valor científic que museístic”. Tot i així, pensen que “seria ideal disposar d’una reconstrucció tridimensional dels captorhínids, amb una reproducció i explicació de l’ambient en el qual vivia aquesta espècie”.

De cara al futur, el MBCN estudia sistemes de col·laboració amb el CosmoCaixa de Barcelona. De fet, el Museu de Sóller acaba de participar a la ‘Fira Pasqua’ al CosmoCaixa. Anteriorment, els responsables del museu barceloní havien visitat les instal·lacions del MBCN i van quedar “gratament sorpresos”, segons expliquen Garcia i Mateu, per l’alt nivell de les col·leccions, especialment les de foraminífers. Un altre projecte del Museu és tractar de recuperar els ossos d’un esquelet de catxalot, que ara mateix ja estan localitzats i enterrats, i després exhibir-los al MBCN.