El somni de poder anar a sopar en transport públic... i tornar

Palma“Poder anar a sopar a Palma i tornar en transport públic, sense haver de partir corrents mentre els altres mengen les postres”, diu Miquel Fiol, un usuari habitual del transport públic de Mallorca que somia algun dia poder “viure-hi realment i amb plenitud, sense haver de demanar el cotxe als meus pares”. Aquest pensament es repeteix entre molts usuaris de la mobilitat col·lectiva: el de voler, desitjar i fins i tot somiar-ne una xarxa completa i freqüent. L’ARA Balears ho ha volgut convertir en un exercici de participació ciutadana recollint veus, cites a les xarxes socials i queixes que els passatgers comparteixen. Tot, amb l’ànim d’assolir el que en altres països és absolutament normal: viure sense dependre tant del cotxe.

“A Mallorca, i a les Balears, si no tens cotxe, estàs molt limitat. Jo vaig estudiar a fora i hi vaig fer feina, a Barcelona, i després vaig tornar als trenta i tants. Quan arribes aquí t’intentes resistir al cotxe, i els amics se’n riuen, o dediques mig dia a arribar al lloc on dina la resta, o has de demanar que t’hi duguin i, sobretot, que et tornin”, explica Joana. I admet que, “vivint en un poble, com és el meu cas, al final vaig acabar comprant un cotxe. És la realitat”, sentencia.

El transport públic a les Illes té deficiències, sí. “Però ha millorat. Hi ha més freqüències i, segons on vius, et pots plantejar fer els desplaçaments principals sense cotxe”, admet Joan Frau, que n’és usuari des de fa tres dècades. “Quan jo vaig començar a emprar-lo, o eres un militant com jo o senzillament no et podies permetre un vehicle privat”, afirma.

Una proposta completa

L’encara estudiant de darrer curs de Ciències Ambientals i especialista en mobilitat, Andrés Seguí, ha compartit amb l’ARA Balears un treball d’anàlisi que ha elaborat a la plataforma @Mob_Mallorca, de la qual és impulsor. És un treball en el qual posa dades, estudis de camp i anàlisi tècnica al servei del ‘somni’ de tenir un transport públic complet. I què vol dir això?“Bàsicament, poder viure sense cotxe”, diu aquest jove absolutament implicat en el camp de la mobilitat sostenible. La proposta fa front a les deficiències històriques pel que fa a la xarxa de tren, algunes a causa d’haver-la tancada en temps de la suposada ‘modernitat’ que aportava el cotxe.

Així, Andrés Seguí planteja una línia nova d’Inca fins al Port d’Alcúdia (que el Pacte va anunciar el 2008 i que es va retirar per algunes queixes veïnals per l’expropiació de terrenys); una altra a Santanyí, que es desdoblaria a Llucmajor per anar cap a Manacor (i enllaçar Porreres).També inclou tramvies: un fins al Port d’Andratx, un entre el Port d’Alcúdia i Can Picafort. I a Artà des de Manacor (el ja mític tren de Llevant).

“Hem de menester una xarxa de ferrocarrils d’alta capacitat i freqüència que connecti punts calents de l’illa i llevar cotxes de la carretera. Aquesta xarxa primària, que ara manca, podria tenir petites “estacions intermodals” a la pràctica totalitat d’aturades, en les quals poder connectar amb busos del TIB, de l’EMT, amb bicicletes públiques del TIB (ara només a Palma), amb el metro i amb pàrquings on deixar el cotxe i fer la resta del desplaçament amb zero emissions”, explica Andrés Seguí.

Amb la combinació de tren i de busos, per als quals @Mob_Mallorca proposa també un important augment de línies i freqüències (plànol principal), es podria anar, per exemple, “de Manacor a Artà en tren, agafar allà un bus i aparèixer directament a Son Serra de Marina o a Can Picafort en manco d’una hora, un trajecte que ara pot superar les dues hores i mitja i t’obliga a passar sí o sí per Inca, sense comptar el temps de transbordament, exageradament elevat”, diu l’expert en mobilitat, que ha recollit dades públiques d’usuaris i les ha projectades amb diferents variables.

I com es paga això? Andrés Seguí ho té clar: “No és normal que ens financin amb milions d’euros autopistes de 60 metres d’amplada, amb interseccions de més de 280 metres, i no hagin posat ni un metre nou de via de tren en quasi vint anys. Als pobles, ni tan sols han instal·lat aturades de bus amb informació en temps real. Per a aquestes inversions es podrien aprofitar els fons europeus, però no tenim polítics que s’interessin que no siguem el lloc d’Europa amb més cotxes per habitant”, conclou.

A la seva proposta s’hi podrien afegir les que fan lectors via Twitter, com que “calen trens nocturns els caps de setmana i vigílies de festius. Tenim problemes per moure’ns cada dia de la setmana i els nostres joves també”, diu l’usuari Dani Mateu.

Aquest, per tant, és el retrat ciutadà del transport públic a Mallorca i a les Balears. L’oferta ha millorat tant en quantitat de freqüències com de línies (enguany ja s’han assolit els 16 milions de passatgers entre bus i tren, 3 milions més que fa 7 anys), però encara queda molt per fer perquè realment aquesta opció de mobilitat sigui una alternativa al cotxe privat, que “malauradament supera any rere any els registres. A les Balears, sobretot les grans i costoses infraestructures públiques estan concebudes per a les necessitats i conveniències del vehicle privat”, lamenta la portaveu del GOB, Margalida Ramis.

“La veritat és que sempre es pot mirar allò que falta, que és molt, però crec que hem de valorar que, gràcies a l’increment de freqüències i, en alguns casos, de línies de bus interurbà, gràcies a la nova licitació que es va fer i, per descomptat, a les mesures tarifàries, s’ha acabat de disparar el transport públic”, recorda el director general de Mobilitat i Transports, Jaume Mateu. Ell té clar que “la crisi energètica i, per tant, el preu de la mobilitat privada ara encara posa més en valor allò que ja s’ha fet i demostra que, com més inverteixes en mobilitat sostenible, major és la resposta de la ciutadania. També hem de ser conscients que res es fa en un dia. Canviar el sistema de busos amb una nova licitació va ser molt feixuc i ara es dona un servei molt millor ”, explica.

Allò cert és que queda lluny una xarxa tan ambiciosa, però tant ecologistes com experts reconeixen que la xarxa ha millorat. “Els busos entre pobles fan feina, i la integració tarifària i la gratuïtat per als joves hi han ajudat molt. Ara cal apostar-hi encara més”, sentencia Margalida Ramis, del GOB.