“Son Banya no té futur”

PalmaLa primera cosa que es veu en arribar a Son Banya són els munts de fems que hi ha a les portes del poblat. Rere les muntanyes de brutícia, s’estenen les cases que de moment resisteixen l’enderroc, amb homes asseguts a les portes, dones enfeinades que van d’una banda a una altra i alguns nins que haurien de ser a escola, però que passen les hores jugant al carrer. També hi ha animals: alguns cans passegen lliurement i altres ploren dins gàbies petites, amb espai per a poca cosa més que estar asseguts. Ja fa massa anys que el poblat viu a l’espera que el desmantellin per complet, però la manca d’un lloc alternatiu on anar a viure fa impossible una solució a curt termini. “Son Banya no té futur i hem assumit que desapareixerà. Però on van les famílies que no tenen res? Les duim al camp? Les ficam en un barco de rejilla? No poden desmantellar el poblat sense fer-se’n càrrec. No partirem fins que no ho diguem nosaltres”, diu Pedro Cortés, que exerceix com a portaveu del poblat, mentre paga 1,40 euros per un cafè amb llet en una mena de quiosc que hi ha a la segona filera de cases.

Va ser el mandat 2007-2011 quan el llavors regidor de Benestar, Eberhard Grosske, va anunciar que s’havia acabat, que Son Banya havia de desaparèixer. Però a hores d’ara hi viuen entre 80 i 90 famílies, segon detallen fonts de Cort (més de 300 persones), sense data de sortida. Pràcticament la meitat, unes 40, són famílies vulnerables que haurien d’entrar en el programa de reallotjament, però no és factible que se’n vagin perquè l’Ajuntament de Palma no té cases per a elles i, sense un habitatge nou, no hi ha alternativa.

Els desnonaments

Cort ha traslladat als jutjats 84 peticions de desnonament aquesta legislatura per esbucar després les cases corresponents. De les 36 sentències fermes que hi ha per tirar endavant, enguany només se n’han pogut executar sis. Se n’hi han de sumar 45 d’anteriors, de l’època de Grosske, que el PP va deixar dins un calaix la legislatura 2011-2015, amb Mateu Isern de batle. D’aquestes, s’han pogut fer efectius 43 desnonaments, mentre que dos expedients varen caducar.

Fonts de l’Ajuntament lamenten la manca de col·laboració de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi), organisme al qual s’ha demanat ajuda per reallotjar les famílies de Son Banya en reiterades ocasions, sense èxit. “Sempre hem tingut el no per resposta”, asseguren des de l’Ajuntament, a més de recordar que l’única solució que es va posar sobre la taula va ser dur les famílies fora de Palma, una opció que es va descartar pel bé de la integració d’aquestes persones.

El nucli del problema amb la Conselleria de Mobilitat i Habitatge són 26 pisos al Camp Redó que l’Ibavi vol cedir a Cort en unes condicions que fan que no siguin habitables. “Costa més arreglar aquestes cases que el valor que tenen”, apunten fonts municipals, que consideren “lamentable” la manca d’implicació de l’Executiu i que l’Ibavi estigui “enrocat” amb aquesta qüestió per no col·laborar amb el reallotjament de les famílies de Son Banya. També subratllen que, en cas que aquests habitatges fossin habitables, les famílies vulnerables del poblat no hi podrien anar, perquè és un barri que ja té “unes circumstàncies complicades”.

D’altra banda, l’Ajuntament va oferir un solar valorat en un milió d’euros a canvi d’una solució per al poblat, però l’Ibavi no ha acceptat aquesta via. “Esperaven una cessió gratuïta”, diuen des de Cort. Aquesta setmana, tots els partits de Cort acordaren reclamar a l’Ibavi 40 habitatges per reallotjar-hi famílies de Son Banya. L’ARA Balears ha intentat diverses vegades parlar-ne, infructuosament, amb la gerència de l’Ibavi. Fonts d’aquest organisme sí que assenyalen que “el Govern s’ha mostrat en tot moment obert a col·laborar amb l’Ajuntament per donar una sortida a la situació d’aquestes famílies”, i recorden que l’associació gitana Gaocalo té tres habitatges cedits.

Absentisme escolar

Segons les dades de Cort, un 60% dels infants i joves que viuen a Son Banya no van a classe habitualment. Dels 44 infants de Primària, 27 falten a classe –són casos tant d’absentisme crònic com esporàdic. En el cas de Secundària, la situació és bastant pitjor: hi solen faltar una desena d’un total de 17 alumnes. “No és que no hi vulguin anar, potser és que qualque nin es posa malalt”, diu Pedro Cortés sobre aquest tema, i afegeix que “hi ha dones que s’encarreguen d’això”.“És millor que ho facin elles, perquè no és el mateix una gitana que una paia”, continua, encara que assegura que no és una qüestió racista.

De tota manera, Cortés no té gens d’esperança que els estudis puguin fer la funció d’elevador social per als habitants de Son Banya. “Aquí hi ha gent que està estudiant, però ningú no sortirà del barri, per molt que a la Península hi hagi advocats gitanos”, argumenta mentre camina pel poblat, al costat de més fems i cotxes de gamma alta que pertanyen tant als clients que venen a cercar droga com a residents del poblat –Audi és la marca predominant. Quan era petit, Cortés somiava “ser tan bon ferroveller” com el seu pare i ara es conforma a “recollir llaunes”.

No en falten, de llaunes, a Son Banya. Per molt que Emaya hi passi un pic per setmana, els fems mai no s’acaben, i això se suma al fet que les cases estan cada vegada més degradades. “Mentre no s’hi trobi una solució, les persones que viuen a Son Banya han de tenir un tracte digne. És un barri de Palma, amb la diferència que no té serveis. És com si no existís”, diu el president de Metges del Món Illes Balears, Xavier Mesquida. Aquesta entitat ha denunciat diversos pics les condicions de vida al poblat, on treballa perquè els consumidors de droga tinguin atenció i no comparteixin xeringues. “Per molt que visquin en xaboles, tu no pots decidir treure la gent de casa seva sense una previsió real, perquè no és gens fàcil trobar habitatges”, continua. I subratlla: “Aquestes famílies són ciutadans de Palma i no els pots oblidar en condicions indignes. El seu gran problema és el futur”.