Són efectius els remeis tradicionals contra la grip?

Nova YorkJa som a l'època de l'any en què la congestió nasal i els atacs de tos són generals. Els experts han predit que tindrem una temporada de grip complicada, sumada a un augment d'altres malalties respiratòries després de dos anys de relativa tranquil·litat. La millor precaució en contra de la grip sempre serà, esclar, vacunar-se, perquè una vegada hem emmalaltit ja no hi ha gaire a fer, a banda de controlar-ne els símptomes.

La grip, el refredat comú i la majoria de les malalties respiratòries són causades per virus, així que no pots curar-les amb antibiòtics que es fan servir per tractar infeccions bacterianes. Els medicaments antivirals són els que fem servir per lluitar contra la grip, sobretot en persones en risc de desenvolupar complicacions severes, com les dones embarassades, les persones grans i les immunodeprimides. Per a la resta de casos, els metges recomanen descansar i esperar que desapareguin els símptomes, que en el cas de la grip -que pot incloure febre, mal de cap, malestar corporal i congestió o secreció nasal- sol durar entre tres i cinc dies. "Algunes persones també desenvolupen tos, mal de coll o sensació de fatiga, que pot allargar-se una mica més", explica H. Keipp Talbot, professora associada de medicina de la Universitat de Vanderbilt.

Els símptomes del refredat comú són molt semblants, per la qual cosa sovint tendim a anomenar grip "tot el que ens agafa a l'hivern”, destaca Talbot. Però els símptomes del refredat es despleguen més lentament, són més lleus i és poc probable que causin problemes de salut importants. “Hi ha una dita que diu que si prens tractaments per a un refredat se'n va en set dies; però si deixes que passi, se'n va en una setmana”, comenta, irònica, Aviva Romm, metge especialista en medicina integrativa.

Durant generacions i generacions s'han utilitzat nombrosos remeis casolans que han ajudat a controlar els símptomes del refredat i la grip. Però, són eficaços? És una resposta que han buscat els científics al llarg dels anys, fent recerques per intentar quantificar l'eficàcia, la freqüència i les fórmules que funcionen millor d'aquesta mena de remeis. Els experts reconeixen que no hi ha cap risc en adoptar pràctiques que ens facin sentir millor quan estem malalts, encara que només proporcionin un efecte placebo. “Sovint no tenim proves de l'eficàcia de les pràctiques tradicionals. Això sí, tenim milers d'anys de dades anecdòtiques i suficients proves per demostrar que són segures”, diu Romm.

Reforçar el sistema immunitari

Hi ha proves que semblen demostrar que certes vitamines i ingredients dels remeis casolans —com la vitamina C, el saüc i el zinc— com a mínim poden estimular el sistema immunitari i escurçar lleugerament la durada dels símptomes.

La idea que la vitamina C pot ajudar a suavitzar un refredat no és nova, la va popularitzar el premi Nobel Linus Pauling als anys 70. Des de llavors, científics vinculats a la indústria dels suplements han acceptat que aquesta vitamina ajuda a la capacitat de les cèl·lules immunes de trobar una infecció i combatre-la. L'eficàcia d'aquest nutrient continua sent avui objecte de debat. Alguns assajos clínics han descobert que el moment en què es prenen els suplements de vitamina C podria ser crucial perquè sigui eficaç.

Altres estudis sobre la baia de saüc, un ingredient comú en xarops per a la grip o el refredat, sobretot als adreçats a nens petits, demostren que escurça la durada dels símptomes quan es pren just abans o immediatament quan comença el malestar. El saüc conté antioxidants i químics potents que ajuden la funció immunitària. Pel que fa a les recerques sobre el zinc, demostren que prendre xarops i pastilles que en contenen pot reduir un dia o dos la durada d'una grip o refredat, probablement perquè prevenen que els virus es multipliquin.

Com alleujar una gola irritada

El mal de coll acostuma a ser el resultat d'una inflamació deguda al fet que el sistema immunitari lluita contra un virus allotjat a les vies respiratòries superiors. La inflamació i el dolor poden dificultar la ingestió d'aliments i la hidratació, i això acaba ressecant encara més la gola. Mantenir-se hidratat bevent aigua, tes calents, brous o sopes ens ajuda a sentir-nos més còmodes. En moltes cultures, el gingebre és una de les primeres coses a les quals es recorre quan es té mal de coll. Se sol posar en remull en aigua bullent juntament amb altres herbes per fer tes calmants o afegir-ne a la sopa de brou. A més, hi ha dades científiques que validen les pràctiques antigues: alguns estudis han trobat que el gingebre podria tenir propietats antinflamatories que ajuden a alleujar la inflor.

Controlar la tos: aigua salada i mel

Si el mal de coll es complica a causa de la tos, fer gàrgares amb aigua salada pot ser útil. Es posa mitja cullerada petita de sal en un got ple d'aigua tèbia i es fan gàrgares movent la mescla per tota la boca i la part posterior de la gola abans d'escopir-la. Qualsevol tipus de sal que tinguis a casa funciona. Els metges recomanen fer gàrgares d'aigua salada com una manera d'alleujar el dolor a la boca o la gola, així com per millorar la salut oral en general. Les gàrgares ajuden a deixar anar el moc dens i també poden eliminar bacteris, virus i al·lergògens que ens irriten la gola. Afegir mel a la teva solució per fer gàrgares, o a qualsevol te o beguda calenta, pot tenir un efecte calmant semblant. La mel actua com a demulcent i calma els teixits irritats perquè els recobreix.

Alleujament de la congestió

Mantenir les fosses nasals hidratades és un altre remei senzill i segur que pot ajudar nens i adults a calmar la grip o el refredat. Pots aconseguir-ho amb un humidificador a l'habitació, preparant una mica de vapor d'herbes o esbandint el nas amb aigua salada tèbia per dins.

Des de fa milers d'anys, les rentades nasals i la irrigació nasal s'han utilitzat en la medicina aiurvèdica. Les neteges nasals ajuden a eliminar alguns virus i el moc del teu cos mentre es redueix la congestió. Un estudi publicat el 2019 va mostrar que aquest procés sovint escurçava la durada de la malaltia, a més de reduir la possible transmissió de gèrmens a altres persones.