Qui són els 'Hakuna', quan es troben per resar i on se'n van de canyes?

Palma“Jo no era creient, però un amic m’hi va convidar en un moment en què jo estava molt malament”, diu Cristina López, de 22 anys. Ara ja fa sis mesos que forma part de Hakuna. L’associació privada de fidels va sorgir en la Jornada Mundial de la Joventut al Brasil el 2013 i s’ha estès arreu del món fins a instal·lar-se també a les Illes. Ara bé, l’únic grup d’aquest moviment és a Palma. Aquí, uns 50 joves –al seu grup de WhatsApp són uns 200– d’entre 16 i 30 anys es reuneixen a la parròquia de Santa Catalina Thomàs. 

Joves catòlics s’hi ajunten cada dimarts horabaixa per celebrar el que anomenen “l’hora santa”. Utilitzen la música i les xarxes socials per atreure nous integrants. Adoren Crist davant l’altar, mentre toquen i canten la música que ells mateixos componen. Després, fan unes canyes en un bar del carrer Blanquerna, on ja tenen quatre taules preparades quan hi arriben.

Cap d’ells té gaire clar d’on ve el nom de Hakuna. Amb la boca petita diuen que és “una cosa així com viu i deixa viure”. El responsable de la Pastoral Juvenil del Bisbat de Mallorca, Marc Capó, opina que “la pandèmia ha duit els joves a replantejar-se com a persones i a analitzar com viuen la vida. També ha posat de manifest que necessiten qualque lloc on aferrar–se. Necessiten una seguretat que el món avui no els ofereix”. 

El sociòleg David Abril explica que, “com a éssers humans, tenim la necessitat de creure en alguna cosa que ens expliqui allò que som i allò que ens passa. I això ho trobam en comunió amb els altres, però el fet és que tant allò col·lectiu com la religió estan en crisi. Per aquest motiu, els col·lectius que surten són molt estrambòtics, fins i tot tenen un cert nivell de sectarisme. En general, són grups molt cohesionats, encara que sigui gent que no es coneix”. De fet, tots els de Hakuna asseguren sentir-se com a casa. Aquest és el cas de Raül, de 23 anys, que alaba tots els seus companys de pregària: “Per créixer com a persona, t’has d’envoltar de gent millor que tu”. 

Un retir misteriós

El fet és que els joves nascuts en famílies creients capten nous adeptes entre els coneguts, tot i que, segons ells, el grup és molt divers. El capellà Marc Capó diu que és similar al que feien els deixebles: “cridar els amics d’un en un”. Cristina recorda com el seu amic Andreu li va insistir a fer un retir religiós que es coneix com a Effetá. Cap d’ells vol donar detalls d’aquest misteriós cap de setmana en una casa rural de Mallorca. Això sí, tots coincideixen en el fet que “és al·lucinant i una experiència que has de viure per entendre-la”. D’ençà que ella hi va participar, assegura que la seva visió de la religió ha canviat: “Jo ho jutjava un munt i això està molt malament perquè, siguis creient o no, ho has de respectar”. 

Andreu Vilallonga, de 21 anys, nascut en una família nombrosa que pertany a un “moviment religiós”, conta que no s’hi sentia identificat: “Em vaig ajuntar amb unes companyies que m’estiraven molt els caps de setmana i vaig desconnectar bastant”. Però, ara, “estic a prop de Déu i la família està contenta”. 

Instagram i TikTok

Les xarxes socials són les eines per guanyar adeptes. La coordinadora del grup, Isabel Sancho, de 21 anys, assegura que, després de la pandèmia, cada vegada són més els joves interessats a unir-s’hi. Els membres del moviment s’han fet virals en xarxes com TikTok, especialment després d’un concert que varen fer a Madrid i que aplegà milers de joves catòlics. Molts usuaris varen comentar l’esdeveniment, sorpresos pel fenomen catòlic: “En el darrer any hem notat un boom de gent que ens contacta per Instagram”. L’expansió del grup s’evidencia perquè fins i tot joves d’altres pobles de l’illa hi acudeixen. Com Mauro Barona, de 26 anys, que ve de Portocristo: “Venc quan puc, perquè és una despesa econòmica i la benzina està pels núvols. Diuen que l’Església està vella, però aquí hi ha un ambient molt jove”.  

L’ambient és aquest: la reunió comença amb un col·loqui en què es fan preguntes: “Què és per vosaltres ser sants?”. Cadascú hi diu la seva i Cristina conclou, decidida: “No cal deixar de ser qui ets per ser sant. Has d’acceptar que no ets perfecte i que t’acompanya Crist. No és que te n’hagis d’anar cada setmana a engatar-te, però si t’equivoques, el Senyor hi és”. Dins la parròquia, la banda de música interromp el silenci sepulcral cada 15 minuts: “Ven, espíritu, ven. Señor, te quiero conocer”. El grup musical que dona nom al moviment té més de 176.000 oients a Spotify. Duna Martínez, de 20 anys, s’uní a la coral i ara hi va cada setmana: “Vaig decidir continuar amb la meva fe. La família no va a missa per costum i a mi m’agrada l’adoració, perquè és el moment en què més connect amb mi mateixa”.  

“Els joves necessitem espais i ens costa trobar-ne un on puguem ser nosaltres mateixos”, opina Capó davant el creixement del grup. “La gent ve perquè no sap què cerca, però cerca alguna cosa”, admet Lluc Garcia.