On són els metges de família?

BarcelonaJa és un clàssic que els graduats de medicina, quan els toca escollir places MIR, aplaudeixin els companys amb bona nota que trien medicina de família, perquè això vol dir més places lliures per a les altres especialitats, que són més demandades i tenen més prestigi. Cardiologia, dermatologia o cirurgia plàstica són les que tenen més èxit. En canvi, medicina de família està a la cua de les preferències. Aquest any, només 11 dels 1.000 primers estudiants MIR la van triar. I el gruix d’especialistes van sortir dels que tenien puntuacions més baixes. Any rere any, medicina de família perd pes. Si el curs 2003-04 un 26,67% dels estudiants MIR la van triar, el curs passat ho va fer l’11,16%.

Una de les mesures estrella que l’Institut Català de la Salut (ICS) ha anunciat aquesta setmana per reduir la pressió assistencial a l’atenció primària és contractar 250 metges de família. Però a continuació ha reconegut que no hi ha professionals a l’atur. ¿De debò falten metges de família? “És cert que tenim problemes per trobar-ne. A la borsa de treball de l’ICS no n’hi ha”, reconeix Sònia Miravet, metge de família i vicesecretària del Col·legi de Metges de Barcelona. Per a Nani Vall-llosera, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (Focap), és “una presa de pèl” que es digui que no hi ha metges per contratcar. “Sí que n’hi ha, però estan treballant en altres llocs”. Els sindicats han denunciat que des de la crisi s’han perdut 900 metges de família. I on són aquests facultatius? “A l’estranger, jubilats forçosament o treballant en altres dispositius que no són els CAP, com urgències d’hospitals públics i privats o PADES, perquè les condicions que se’ls oferia a la primària eren precàries”, denuncia Vall-llosera.

Interès per anar a l’estranger

“Tots tenim un company que ha marxat fora”, diu Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). L’interès que els metges de família desperten a l’estranger va quedar palès en l’últim Congrés de la Societat Espanyola de Medicina de Família, en què hi havia consultores d’Irlanda, Suècia i Dinamarca que buscaven professionals per treballar en el seu sistema de salut. “Ens els venen a buscar perquè saben com responen”, afegeix Sisó.

D’entre les mesures acordades aquesta setmana per pal·liar el dèficit de professionals destaca l’allargament voluntari de l’edat de jubilació i la contractació de metges de família extracomunitaris formats aquí, que representen un 30% dels residents d’aquesta especialitat a l’ICS. A més, la meitat dels residents de medicina de família venen d’altres comunitats autònomes, explica el president de la Camfic. “I quan aquests nois han acabat l’especialitat pot ser que hagin arrelat aquí i s’hi quedin, però normalment passa el contrari, tornen a la seva ciutat d’origen”, diu.

La clau, diuen, és fer més atractiva l’especialitat entre els futurs metges perquè no sigui la que es tria en les últimes posicions. Els motius? “Les condicions laborals i el desconeixement. La gent acaba la carrera sense saber què és la primària i això també fa que optin pels hospitals”, sosté Miravet. També ho atribueixen al fet que l’oferta de places MIR de medicina de família s’ha reduït un 18% des del 1996, tot i que continua sent l’especialitat amb més places. L’Estat és qui regula el nombre de places MIR. L’any 1996, l’oferta de places MIR de medicina de família era de 1.860 d’un total de 4.400, és a dir, un 42% del total. Durant aquests anys, el total de places MIR s’ha anat incrementant fins a arribar a les 6.513, però l’oferta de medicina de família no ha crescut i el curs passat eren 1.810, un 27% del total. La població -més envellida i amb més malalties cròniques- ha crescut, però el nombre de metges de primària, no. En canvi, han augmentat les altres especialitats, fet que respon a un model “més car i més hospitalocentrista”. “I els metges de família són els que asseguren que el sistema sigui sostenible i l’atenció, continuada”, reivindica el president de la Camfic. Aquesta societat científica reclama que es faci un consell interterritorial de salut específic de l’atenció primària per resoldre aquestes desigualtats. “Però el ministeri no ho té a la seva agenda”, lamenta. Reconeix que el departament de Salut ha abordat la qüestió en el recent Fòrum de Diàleg Professional, en què es va posar en relleu que la medicina de família ha de ser el centre sobre el qual pivoti el nou model de salut. Per atraure professionals a la primària, el primer que cal és “fer desitjable l’especialitat”, reconeix Sisó. La precarietat dels contractes i la sobrecàrrega de treball fa que els joves metges prefereixin altres especialitats més ben pagades i en què poden treballar amb condicions més dignes. Amb l’acord signat dijous entre Metges de Catalunya i l’ICS, el sindicat considera que s’enceta el camí per tornar a dotar la primària de les condicions que mereix. “Als professionals els hauran d’anar a buscar i no vindran si no se’ls ofereix una bona alternativa”, argumenta Vall-llosera.

L’origen, la universitat

El desprestigi, però, consideren que comença a la universitat, en què l’especialitat, diuen, té poca presència. “I això és negatiu per a qualsevol metge, ja que s’ensenya un model biomèdic, i ens aniria molt bé a tots els especialistes aprendre aquest abordatge integral que dona la medicina de família”, argumenta Nani Vall-llosera. Reivindiquen que la medicina de família té un cos de coneixement propi, com els valors, l’atenció domiciliària, la bioètica, l’abordatge del final de la vida, la promoció de la salut o la prevenció quaternària, que no s’estan abordant. “Actualment, els nois i noies que acaben sisè de medicina estan preparats per respondre un examen MIR, però no per fer de metges ni afrontar el dia a dia” apunta Sisó.

Tots demanen més planificació per fer front a les necessitats que s’albiren en els pròxims anys, i més tenint en compte que formar un metge costa deu anys. El problema fa anys que s’arrossega i les fonts consultades alerten que si no es prenen mesures la situació només s’agreujarà, davant l’allau de jubilacions que venen. “El problema no és exclusiu de la primària, però nosaltres tenim més pressió assistencial i més malalties cròniques, i la demanda és cada cop més alta”, conclou Miravet.