"Son Quint no ha de ser un parc amb una icona de torradores"

"Ficar gent aquí amb ràdios que sonen a les totes i geleres és impensable. La gent ha de saber entrar dins la muntanya i se n'hi ha d'ensenyar", diu el president de l'Associació Son Quint-Parc Natural de Ponent, Joan Prats. Ara que la finca és pública perquè l'Ajuntament de Palma l'ha comprat, Prats adverteix que "Son Quint no ha de ser un parc amb una icona de torradores, com no ho ha de ser cap dels parcs públics". Recorda que antigament a Mallorca "totes les possessions estaven obertes i ningú no hi entrava a fer cap desastre". Això precisament és el que vol aconseguir que es faci a la finca de Son Quint.

Admet que "ara que s'ha fet tanta promoció de la finca, hi pot haver més fems". Tot i això, ho considera "un mal menor". "Val més tenir-ho així que no tenir-ho", afegeix. En el mateix sentit apunta que un dels "grans reptes" que hi ha amb l'adquisició de Son Quint és "educar la gent". Encara que la compra de la propietat es va signar aquest dilluns, anteriorment grups de persones hi anaven a fer torrades i a embrutar la natura. De fet, a l'entrada de la vall del Silenci hi ha roques pintades amb esprai i a l'interior es poden veure troncs mig cremats, la qual cosa evidencia que algú va intentar encendre-hi foc. Per regular aquest tipus d'activitats, el batle de Palma, Jaime Martínez, va anunciar que l'equip de govern crearia un pla de gestió de la propietat i l'implementaria "com més aviat millor". En aquest sentit, cal recordar que Son Quint té la condició d'ANEI (Àrea Natural d'Especial Interès) i AANP (Àrea Natural d'Especial Interès i d'Alt Nivell de Protecció).

La finca és un espai que està ple de coves, avencs i elements que s'hi varen construir antigament per desenvolupar l'activitat humana com forns de guix que estan esbucats i a simple vista no s'aprecia què són. De fet, un dels objectius que té la institució municipal és desenvolupar-hi una tasca de manteniment tant de fauna com de flora. Segons assegura Prats, amb l'adquisició de la propietat, el Consistori marcarà els camins i senyalitzarà els pous i avencs, entre d'altres, a més de fer-se càrrec si hi ha algun accident. "També s'hauran de restaurar moltes coses", remarca. La senyalització dels espais amb cartells també tindrà un caràcter educatiu perquè els residents que s'hi passegin podran reconèixer per ells mateixos els elements naturals i interpretar-los.

Per la seva banda, els veïns celebren especialment que d'ara endavant la ciutat tingui un pulmó verd. "És un bosc, però això és Palma. Entres dins la natura, però sense sortir de la ciutat", exclama Prats. "L'alè que feim quan pensam que ara tot això és nostre no es pot explicar", afegeix. Altrament, la vicepresidenta de l'Associació qui, a més, és caminant habitual de la zona, Francisca Ribas, també recorda com de ben petita, el seu pare ja la hi duia. "I ara veure que el meu net hi podrà venir a jugar em fa feliç", confessa emocionada.

Un camí i dos ramals

El nou pulmó verd de Palma té dues vies: el camí vell d'Estellencs, que va cap a la Vileta i està reconegut a la Ruta de Pedra en Sec de la serra de Tramuntana, i el camí de Puigpunyent, que passa per Son Rapinya. "Els que anaven pel camí de Puigpunyent arribaven a la porta de Santa Catalina i els que anaven pel d'Estellencs pegaven a la porta de Jesús", explica Prats. Antigament, a aquestes rutes se les anomenava "camins reials" perquè eren públics i unien dues vies.

Son Quint a la Mallorca preturística

Fa gairebé 50 anys, Son Quint proveïa la ciutat de recursos naturals. D'allà sortien les estelles de fusta per abocar als forns de pa de Ciutat, es fabricava guix amb uns forns que s'hi construïren aposta i també en treien calç. "L'any 1958 això estava pelat perquè la mà humana havia tocat la finca pertot", explica el president l'Associació Son Quint. Ara bé, enmig dels camins encara es poden apreciar les ginyes que originaven les rodes de carro quan es refregaven per damunt les pedres. L'arribada del turisme va suposar que la majoria dels residents deixassin aquestes feines i es dedicassin de ple al sector terciari.

A causa d'això, moltes d'aquestes professions com la producció de guix, de calç i els forns de pa es varen industrialitzar. Amb el pas dels anys, la possessió ha recuperat els recursos naturals que es varen explotar en aquell temps i " la muntanya que en el seu moment ja ho va donar tot a Palma, l'hi tornarà a donar", diu Prats.

Pròxims reptes

Ara que la finca de Son Quint ja és pública, "el pròxim repte és aconseguir que les Moletes de Son Vida també ho siguin", confessa Prats. Els treballadors de la finca i alguns veïns reclamen a l'Ajuntament de Palma que compri aquesta propietat –que, igual que Son Quint, és un ANEI– "perquè no sigui una expansió de Son Vida". "Sabem que el somni de la gent d'allà és tenir una sortida cap a Calvià", alerta.