Son Real, l’única finca pública que permet la caça del tord amb filats
Els ecologistes consideren que s’ha de facilitar el pas d’aus migratòries, mentre que els caçadors creuen que els mètodes tradicionals no perjudiquen
PalmaLa finca pública de Son Real, situada al municipi de Santa Margalida, és l’única de Mallorca que dona sol·licituds d’autorització per a la tradicional caça de tords amb filats entre els mesos de novembre i gener. Concretament, s’han oferit 35 colls distribuïts pels pinars que componen la propietat.
La gestió d’aquesta activitat a la finca pública ha esdevingut un debat que ressorgeix cada any. Els ecologistes consideren que s’ha de facilitar el pas de les aus migratòries, com és el cas del tord, i protegir completament l’entorn. Per altra banda, els caçadors no esportius defensen que els mètodes tradicionals i artesanals no perjudiquen el medi ambient; tot el contrari, creuen que formen part de la història, la cultura i la identitat del paisatge rural, que en opinió seva s’està abandonat en benefici d’activitats vinculades a l’esport.
Una contradicció
D’ençà que Vicenç Vidal és conseller de Medi Ambient, el GOB demana anualment que es desautoritzi aquesta pràctica a la finca pública gestionada per l’Ibanat, encara que no varen rebre cap resposta per part del Govern balear a la seva darrera petició.
Toni Muñoz és el portaveu de l’àrea de Conservació i Biodiversitat del GOB i creu que “és una contradicció que un espai natural comprat amb l’ecotaxa l’any 2002, abonada per turistes que majoritàriament venen de països on la caça d’aquest animal amb xarxes està prohibida, no es dediqui a preservar íntegrament l’entorn i la fauna naturals”, explica.
D’aquesta manera, el GOB reclama que les finques públiques es dediquin a usos “conservacionistes i al gaudi públic, però no a activitats cinegètiques”. A més, insisteixen que lamenten el nul interès i compromís que la Conselleria ha demostrat per reconduir aquest tema al llarg de la legislatura.
Muñoz també fa especial menció del fet que siguin ocells migratoris. “Es poden fer repoblacions de conills i perdius, o es pot fer una bona gestió agrària de l’hàbitat per afavorir-ne l’alimentació, però amb els tords no hi ha mesures de gestió tan senzilles”, comenta el portaveu. En aquest sentit, afegeix que “són animals que crien en altres països, on generalment estan protegits, i a la Mediterrània es maten massivament”.
Legal i sostenible
Des de l’Associació Balear d’Entitats de Caça (ABEC), que defensa una caça “social, tradicional i sostenible”, és a dir, no esportiva, no entenen per què una modalitat com aquesta, “que no genera perill al medi natural ni a altres persones”, resulta tan polèmica. A més, recorden que es tracta “d’un art selectiu en què el caçador amolla les aus d’espècies protegides que accidentalment caiguin a la xarxa”.
Segons l’entitat, “les finques públiques no són propietat exclusiva dels contraris a la caça”, i afegeixen que aquestes han passat de tenir una gestió tradicional basada en mètodes de caça com la del tord o la captura de cabres amb llaç i cans per convertir-se en espais amb nous usos “més nocius” com els grups d’excursionistes, bicicletes de muntanya i corredors.
Per aquesta raó, l’ABEC critica que “costi veure” com des de fa 20 anys “els usos tradicionals són expulsats [del medi rural] en benefici d’altres de dirigits a un altre públic”. A més, defensen que la seva modalitat de caça és “popular i pròpia dels caçadors humils, la que serveix per fer un arròs brut o uns tords amb col”, conclouen.
La versió de la conselleria
Fonts de la Conselleria de Medi Ambient expliquen a l’ARA Balears que a Son Real es permet de manera controlada la modalitat de caça amb filats de coll, emmarcada dins la categoria de caça tradicional, però també es pot amb escopeta. Com en qualsevol altra modalitat, recorden, “és obligatori portar la documentació i complir sempre l’ordre de vedes vigent”.
A més a més, consideren que és compatible amb els usos i les activitats presents a la finca com són l’agricultura, la ramaderia, la gestió forestal, la conservació, l’educació i la informació ambiental. D’aquesta manera, diuen, “les persones del municipi de Santa Margalida i voltants que durant tota la vida han duit a terme aquesta activitat la poden continuar realitzant”. Així mateix, destaquen que la majoria d’aquestes persones són majors i hi van en comptades ocasions.
Finalment, la Conselleria de Medi Ambient recorda que la proposta d’ampliació del Parc Natural de la península de Llevant incorpora, entre d’altres, la finca pública de Son Real, de manera que els usos i la gestió que es desenvolupin a la propietat estaran determinats per la normativa d’aplicació del mateix Parc Natural.
Descripció del lloc
Son Real és una propietat costanera que consta d’una llarga platja verge amb importants jaciments arqueològics, com una necròpoli del segle VII aC. Per altra banda, consta d’un extens bosc i les cases del predi de la finca, convertides actualment en museu i centre d’interpretació, a la rodalia de les quals es pot visitar el poblat pretalaiòtic del Figueral. Aquesta finca pública de 395 hectàrees va ser adquirida l’any 2002 pel Govern de les Illes Balears a través dels doblers obtinguts per l’ecotaxa.
