Quan el son és un suplici: “Roncava vuit hores i sempre estava cansat”

PalmaJesús tenia 33 anys quan va acudir al metge perquè la falta de descans condicionava la seva vida. “Roncava molt. Moltíssim. Sempre estava cansat, encara que hagués dormit les vuit hores de rigor. Durant el dia no podia seguir el ritme”, relata abans de confessar que va estar a punt d’estavellar-se al volant, vençut per la somnolència. “No m’agradava conduir per autovia. Quan havia de fer-ho, prenia cafè, obria la finestreta perquè em pegàs l’aire a la cara i apujava el volum de la ràdio”. Els seus amics li deien “la marmota”, un contrasentit, perquè no era algú que dormís molt, sinó que dormia malament.

El metge d'Atenció Primària el va derivar a la Unitat del Son a Son Espases, un servei multidisciplinari de la sanitat pública format per pneumòlegs, neuròlegs, otorrinolaringòlegs, psiquiatres, cirurgians maxil·lofacials, pediatres i personal d'infermeria. Allà van estudiar-li el son i li van diagnosticar apnea obstructiva: les seves vies respiratòries es bloquejaven i es reduïa o detenia completament el flux d'aire, una situació angoixant que li impedia descansar. A l’hospital li donaren una CPAP, una màquina que li proporciona oxigen directe i constant. “La marmota” va deixar de ser-ho; ja no renunciava a plans per esgotament. Van desaparèixer també els maldecaps i la falta de força en el gimnàs.

Jesús forma part dels gairebé 6.000 pacients als quals la Unitat del Son de Son Espases ha curat l’apnea amb una CPAP. Durant 2022, les persones amb un problema respiratori conformaren el gruix dels pacients atesos (1.200) en una primera visita, seguits pels infants visitats per la pediatra (255) i els que varen veure les psiquiatres (140). Arribaven necessitats d'un tractament per millorar la qualitat de vida davant no sols l’apnea, sinó també la narcolèpsia, l’insomni o l’anomenada síndrome de les cames inquietes, entre d’altres.

Els canvis de la menopausa

El perfil del pacient depèn de la patologia. En el cas de l’apnea ha variat, “com passa amb qualsevol malaltia nova”, assenyala la responsable de la Unitat, Mónica de la Peña. Inicialment, es tractava d’un home de 50 anys amb problemes de sobrepès, “però cada vegada ens arriben persones més joves i primes”. A la mitjana edat, s’equipara el nombre d’homes i el de dones “pels canvis hormonals derivats de la menopausa”. És el cas de Susana, de 60 anys, a la qual la CPAP li va canviar la vida. El seu marit dormia amb taps per aïllar-se dels roncs i ella es passava el dia “badallant i esgotada”. “Em despertava contínuament i vaig arribar a prendre somnífers, però no era la solució”, reconeix.

Una de les dificultats a les quals s’enfronta l’equip de De la Peña és la percepció subjectiva del son i el descans, raó per la qual la doctora considera complicat recollir dades fiables en una enquesta. “Les dones, per exemple, expressen més el que senten que no els homes”, assegura. A més, convé no confondre “quantitat amb qualitat” i també desterrar mites com que dormir més hores el cap de setmana compensa no fer-ho durant els dies laborables. “El son no es recupera en cap cas. El dèficit continua existint”, explica.

S’ha d'acudir al metge quan aquesta falta de la qualitat del descans condiciona la vida diària. “És normal sofrir insomni davant una situació estressant com un canvi de feina, un acomiadament, una separació o un dol. El son és el primer que s’altera”. No obstant això, davant una cronificació convé consultar perquè aquesta manca pot ser tant el símptoma o la conseqüència com la màscara que oculta una malaltia. Un trastorn d’hiperactivitat en un infant, per exemple, “pot tenir relació amb una apnea obstructiva”, de la mateixa manera que una hipertensió constant durant la nit.

Estil de vida

D'entrada, el nostre horari –per la situació geogràfica– és un dels que “més afavoreix un descans regular”, davant, per exemple, el de països més septentrionals amb grans variacions a la llum solar que reben. En quina mesura influeix, llavors, l’estil de vida en la qualitat del somni? “El nostre organisme es regeix per la llum i una de les principals causes de trastorns és l’alteració pels torns de feina. Més enllà d'això, si ens ficam al llit amb el mòbil o la tauleta, enviam al cervell una xutada de llum, el contrari del que necessitam”, explica De la Peña. En lloc d’això, cal crear un ambient propici, mirar de mantenir una temperatura agradable, evitar els sopars copiosos i no practicar esport a darrera hora. Perquè el dia, per al cervell, comença realment de nit.