Sor Lucía Caram: "En la lluita perquè els altres tinguin vida trob el sentit de la meva"

Palma"Intentaré compartir amb vosaltres el batec del meu cor", així ha començat sor Lucía Caram la conferència 'Estudiar la vida i compartir-la: sobre la felicitat i el compromís', que ha ofert aquesta tarda a la sala de plens del Consell de Mallorca en el marc del cicle 'Xerrades al Consell'. "Intentaré compartir un cor que està enamorat de la humanitat, un cor que intenta viure la compassió (que és la passió compartida amb les altres persones), i un cor que també està ferit, perquè hi ha moltes persones amb vides que podríem dir que no val la pena viure-les", ha seguit Caram. En una sala plena completament, ha reflexionat sobre la felicitat com quelcom lligat a la lluita per la dignitat col·lectiva, a la “responsabilitat que tenim tots de treballar perquè tothom pugui menjar del banquet de la vida”.

El 2014, Caram va publicar el llibre 'Estimar la vida i compartir-la', però la primera vegada que li varen demanar abordar el concepte de felicitat en públic va ser en el Congrés Mundial de la Felicitat, organitzat per Coca-cola. "Què feia una dona com jo en un lloc com aquell, era la pregunta, no?”, ha qüestionat entre riures. "Allà vaig descobrir que la felicitat és estimar la vida i compartir-la en igualtat de condicions amb els altres", ha respost la monja més mediàtica del país. Una monja que es defineix com una persona ‘contemplativa’ i que troba el sentit de la seva vida precisament "en la lluita perquè els altres tinguin vida".

Caram ha parlat de la crisi -“què no és una oportunitat, és una drama”- i de les seves conseqüències en la societat: la precarització de la vida i de la societat de benestar, els milers de persones que n'han quedat “ferides”, i de com el seu convent va passar d’atendre sis persones atendre’n milers a partir de 2009. “Ens varen vendre, i vàrem comprar, que la felicitat era tenir i tenir més que els altres, i potser es tracta més de tenir sense retenir”, ha expressat.

Precisament, el fet de posar-se al costat dels ‘ferits’, de ser empàtics amb ells, és un dels punts fonamentals que cita Caram per aconseguir la felicitat: “Nosaltres acollim amb el cor, perquè només sent capaços d’establir proximitat amb els altres, de plorar amb les seves llàgrimes, serem capaços de fer nostra la seva lluita”. També ha parlat de la necessitat de tenir “utopies compartides” i de recuperar la paraula ‘amor’: “és una paraula que ja no es diu en els discursos electorals, ni en les eines modernes per mesurar el desenvolupament… hem esborrat aquesta paraula que és l'única que dona sentit a allò que som i que tenim”.

Durant la seva intervenció, ha evocat cites de personatges com John Lennon, Pere Casaldàguila, Frederich Nietzsche... i també alguns passatges de la Bíblia. “No venc a fer classe de catequesi, però cadascú parla des del seu àmbit, i jo a la meva tauleta de nit tinc la Bíblia i Mafalda”, ha dit. Caram ha acabat la conferència evocant el terme ‘ubuntu’: “que vol dir ‘jo soc nosaltres'”, en la llengua xosa. “Tant de bo tinguem una gran epidèmia d’'ubuntu' que ens faci adonar que no serem feliços si hi ha algú al nostre costat a qui no li mereix la pena viure”, ha conclòs.