Societat15/06/2018

La sordesa, tot un món per descobrir

La manca d’informació és un dels problemes que té la comunitat sorda

M. Cifre
i M. Cifre

PalmaUn dels problemes més greus per a la comunitat sorda i els seus familiars és la manca d’informació que hi ha sobre aquest món. “Més del 90% dels pares dels nins amb sordesa hi senten i, és clar, ells no tenen cap tipus d’experiència anterior relacionada amb la sordesa”, assenyala Ita Hernández. Per això, explica, “des de la Federació de Persones Sordes de les Illes Balears oferim tota la informació referent a tot allò que tenim al nostre abast les persones sordes”.

Desconeixença

Les famílies, al principi, desconeixen quines modalitats d’escolarització hi ha, quins ajudes tècniques existeixen i, fins i tot, quins sistemes de comunicació poden fer servir els seus fills. Encara és vigent el mite que una persona sorda no pot parlar, ja que no és així. Per tots aquests motius i perquè “l’infant no senti que es troba sol en aquesta situació”, Ita creu que és de rellevant importància conèixer altres persones sordes. “Tenir un referent adult ajuda molt les famílies a tenir una actitut positiva respecte de la sordesa del seu fill, ja que poden comprovar, entre altres coses, que, per exemple, ha pogut tenir una trajectòria escolar”, explica Henández.

Cargando
No hay anuncios

El principal problema d’una persona amb discapacitat auditiva durant l’etapa d’escolarització, dins l’aula, són les barreres de comunicació. És a dir, les dificultats que té aquesta persona a l’hora d’accedir a la informació, sobretot del contingut curricular. Un escolar amb sordesa necessita dedicar més hores no lectives a l’estudi, ja que dins l’aula pot perdre entre un 30 i un 40% de la informació que el professor o la professora explica. “Les persones sordes necessitam fer un doble esforç per poder tenir un rendiment acadèmic satisfactori”, assenyala Hernández.

Les ajudes tècniques en l’àmbit educatiu, com ara la lectura labial, “a vegades són insuficients. En aquest cas, perquè les paraules estan compostes per fonemes molt semblants”, explica Hernández. Per això és fonamental combinar una bona ubicació de l’alumne dins l’aula, des d’on vegi tots els seus companys, la pissarra i el professor i des d’on pugui dur a terme una bona lectura labial. Aquest mai no hauria de ser l’únic recurs, sinó que s’hauria de combinar amb recursos visuals o hi hauria d’haver un intèrpret de llengutage de signes dins l’aula, com va ser en el cas d’Ita. Totes aquestes ajudes afavoreixen a millorar l’atenció educativa de l’alumnat sord i caminar cap a una escola inclusiva, tot i que, com assenyala Ita, “avui dia no hi ha un disseny ideal sobre escola inclusiva per a persones sordes. Tal vegada es tracta de veure les diferents vies que hi ha per fer-ho possible”, remarca Ita.