El sorprenent cas de l'empresa de festes sexuals participada pel Tresor britànic

Londres¿Com és possible que una companyia que es dedica a matar gatets tingui com a part de l'accionariat, encara que sigui molt petita –un simbòlic 1,5%–, el Tresor de sa majestat? Tot plegat és una mica enrevessat i està relacionat amb la pandèmia i amb el sexe segur i empoderat per a dones –i alhora arrauxat i en un entorn en què qualsevol fantasia és possible– que no pas amb l'extermini indiscriminat i en massa d'amables mascotes.

Com que el mercat tot ho accepta, i no hi entén gaire de moralitat, l'empresa en qüestió, Killing Kittens, acaba d'organitzar a Londres un dels esdeveniments que tenen lloc a la City per captar nous inversors. L'objectiu és aconseguir prou capital, en aquest cas a través de la plataforma de crowdfundingRepublic Europe –abans Seedrs–, per expandir-se globalment i promoure les seves festes sexuals no només a Londres, Berlín, Miami i Sydney, com fins ara, sinó portar-les també a Los Angeles, Venècia, Lisboa i París. Fins ara, els ingressos de Killing Kittens provenen, en el 90%, dels actes celebrats al Regne Unit.

Cal aclarir què significa en anglès col·loquial l'expressió killing kittens, que literalment es traduiria per "matant gatets". És gairebé un acudit. Suggereix que cada vegada que un fa una acció considerada tabú, Déu mata un gatet. La frase va aparèixer originalment com a titular d'una publicació per a estudiants a la Universitat de Georgetown, The Gonzo, el 1996. S'hi llegia, a la coberta: "Cada vegada que et masturbes, Déu mata un gatet. Quants més han de morir?"

Una borratxera a Eivissa

Emma Sayle, cofundadora de Killing Kittens, explicava una versió de tot plegat al maig en un article a la web Grazia. "Vaig tenir la idea de Killing Kittens [l'any 2005] mentre treballava de relacions públiques per a un espectacle d'erotisme. Vaig quedar molt frustrada perquè tot estava molt controlat pels homes: totes les joguines sexuals i la llenceria estaven dissenyades per homes, perquè les lluïssin dones. Les festes sexuals semblaven també molt orientades a les necessitats dels homes. El moment d’inspiració final va ser quan, mentre estava borratxa a Eivissa en un casament, algú va trucar per telèfon i va dir: «Esteu tots asseguts matant gatets?» Aquell comentari casual es va convertir en el nom de la companyia".

I ha crescut prou, segons dades de l'empresa: 15.000 participants anuals, uns 250.000 des de la fundació de l'empresa (2005); 22 ciutats que han acollit festes en 10 països. I convertir el moviment en "un fenomen global que dona la benvinguda a tots els gèneres i els sexes per jugar-hi".

Sona increïble que a la City es dediquin a captar diners per a aquesta mena de projectes? No gens. En capten per a tota mena de projectes: honorables, poc honorables i il·legals. ¿Hauria de sobtar que, com va revelar el Financial Times fa dos anys, el Tresor britànic tingui una participació a Killing Kittens? Potser sí. El responsable últim és Rishi Sunak, ex primer ministre britànic i exministre del Tresor, i la causa, com s'ha apuntat, la pandèmia.

En els primers mesos de l'esclat de la covid, durant la primavera del 2020, el ministeri d'Economia va posar en marxa un programa per ajudar empreses innovadores que havien quedat paralitzades pels confinaments. Sayle va utilitzar l'anomenat Future Fund per mantenir-se en el negoci quan les festes es van haver de cancel·lar.

Els préstecs concedits a través de Future Fund tenen una clàusula inusual: es convertien en accions en la següent ampliació de capital de l'empresa. Tot plegat, ha deixat el contribuent britànic amb participacions en centenars de companyies: des del club de futbol Bolton Wanderers fins a la cadena Black Sheep Coffee. En el moment de posar en marxa el Future Fund, l'aleshores ministre del Tresor Sunak va dir que les inversions donarien suport a "empreses emergents i empreses innovadores". En la darrera ampliació de capital, l'empresa de sextech havia recaptat 1 milió de lliures. El valor de mercat del grup KK és ara d'uns 15 milions de lliures esterlines. Si vengués les accions, el govern recuperaria amb escreix la inversió inicial.

El 2020, les ajudes del Future Fund a Killing Kittens van atreure no poques crítiques, quan la diputada laborista Sarah Champion va demanar al canceller del Tresor, Rishi Sunak, que suprimís els pagaments als organitzadors d'aquelles festes. Unes crítiques que no tothom va entendre, perquè Killing Kittens, en principi, posa els drets de les dones al centre de la seva companyia.

Festes que el 2026 tindran un primer escenari en alta mar, a bord d'un creuer d'una setmana per la Riviera i que els dies 9 i 10 de juny atracarà a Barcelona. D'acord amb l'acte de captació de fons, la iniciativa ja ha generat 350.000 lliures d'ingressos per les cabines a la venda en les primeres vuit setmanes de l'oferta. El preu no és barat: des de les 4.100 lliures fins a les 10.499 lliures les més luxoses.

El grup de sextech també busca el seu primer local a Londres per acollir esdeveniments, reduir costos –fins ara, els escenaris són tots llogats: mansions, castells o llocs menys lluïts: un bosc, per exemple– i generar nous ingressos. I recentment ha posat en marxa una filial per a festes homosexuals i homes bisexuals, anomenada KK Homme. L'obligada aplicació Wax, que es pot utilitzar com qualsevol apli de contactes, però que en teoria garanteix un entorn segur, completa l'oferta que va posar en marxa Emma Sayle.

Per participar en la festa a KK –els homes hi poden assistir com a convidats– o a KK Homme cal ser membre del club i pagar un import mensual que no supera les 200 lliures. S'hi han d'afegir els tiquets per cada esdeveniment específic. Tot plegat, d'innovador en té poc, malgrat el que digués Sunak. Perquè, si fa no fa, aquestes pràctiques són tan velles com el que s'hi practica.