"Sort que les meves filles mengen de tot a l'institut, perquè jo no els puc comprar peix o carn sovint"

BarcelonaFa anys que Yolanda Fernández batalla per arribar a final de mes. Sense una feina estable, amb una petita prestació com a víctima de violència masclista i amb dues filles preadolescents a càrrec, explica que ha de fer mans i mànigues per omplir la nevera, comprar roba i pagar l'escola concertada de les dues criatures. Hi ha poc espai per a grans capricis, tot i que des de fa uns mesos rep gairebé mil euros de la renda mínima garantida, uns diners que li semblen una fortuna. Sort en té, diu, de l'ajuda en alimentació que rep, que li permet destinar el poc que ingressa a l'estalvi per "si encara venen més mal dades".

Fernández, de 45 anys i amb una discapacitat reconeguda del 53%, va cada mes a la botiga solidària que el seu ajuntament obre per a famílies vulnerables. Allà pot triar aliments bàsics en conserva, com llegums, arròs o tonyina i, "de tant en tant", oli. L'ajuda es completa amb una targeta moneder amb uns 70 euros que li dona la Creu Roja per poder comprar en un supermercat concret. Malgrat tot, segueix aquella regla clàssica del busca, compara i compra el més barat, així que si troba un producte més barat en un altre establiment, no ho dubta. "Ni que siguin cinc cèntims, soc molt de remenar", detalla, i afirma que es troba còmoda amb els dos models d'ajuda, tot i que cada vegada es vol imposar més el d'oferir diners perquè cada família decideixi lliurement en què se'ls gasta.

Les dues nenes, de qui el pare mai s'havia fet càrrec i que ara no en cobren la pensió d'orfandat, van a una escola concertada i a activitats extraescolars. "L'educació per a mi és el principal, si cal m'ho trec jo, però a elles no els ha de faltar res", diu Fernández, a qui tranquil·litza saber que les filles "mengen de tot" al menjador de l'institut, per si a la nit han de fer "un arròs o un brou", perquè la butxaca diu que no dona per posar-hi peix o carn tan sovint com caldria. "Un dia la doctora em va dir que una de les nenes havia de fer una dieta de peix, però això és impossible", afirma.

Com la de Fernández, a Catalunya hi ha milers de famílies que reben ajuda alimentària, però les 3.000 entitats agrupades a la Taula del Tercer Sector temen que fins a 200.000 persones que avui estan cobertes es quedin sense per canvis en el model del programa europeu. A partir del 2024 la Unió Europea deixarà de finançar el programa que permet als països membres comprar aliments per distribuir-los a les entitats socials i els bancs d'aliments per limitar les ajudes a la targeta moneder. Això agreujarà encara més la pobresa, que pateixen un 20% dels catalans. "Ningú no es pot quedar sense accés a l'alimentació", ha alertat la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Francina Alsina, que ha subratllat que ja hi ha un 5% dels catalans que no poden consumir proteïna tres cops per setmana perquè no els arriba.

Amb els canvis, les entitats socials estimen que aquestes targetes moneder només arribaran a un 10% de les 224.744 persones que ara les tenen. “Cal garantir una cistella bàsica per tenir una dieta adequada, però la substitució dels aliments per una compra amb targetes moneder no és el més encertat”, ha afirmat el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, a l'acte que han fet les entitats per alertar de la nova situació.