Guillem Febrer: “Per sort, cada vegada veim més la persona que la malaltia mental”

PalmaGuillem Febrer és gerent d’Estel de Llevant, fundació que ha rebut enguany el premi ARA Balears a l’Acció Social. El jurat ha valorat la solidesa de la seva tasca des que varen començar el 1996 a acompanyar les persones que pateixen malalties mentals a Manacor. L’entitat promou el seu desenvolupament personal, social i emocional perquè visquin de manera digna i plena. Trenquen barreres i creen oportunitats laborals gràcies a un programa integrat per més de 50 professionals.

Què queda de l’Estel que va començar en un despatx i ja atén més de 300 persones a l’any?

— En queda el compromís, el mateix que quan varen néixer el novembre de 1996 per cobrir una necessitat molt viva. No hi havia ningú que donàs servei a les persones amb problemes de salut mental del Llevant de Mallorca. Vàrem tirar endavant amb l’esperit d’inconformisme i de millorar el suport a qui ho necessita. És aquest esperit de lluita, de no conformar-nos el que ens fa cercar la millor qualitat de vida possible per a totes les persones.

Com ha evolucionat en aquests quasi 28 anys des del naixement de l’Estel la percepció que la societat té sobre la salut mental?

— Els distints indicadors ens demostren que l’evolució ha estat positiva. En primer lloc, hem passat d’una percepció i de fer feina sobre una malaltia a fer-ho sobre la salut mental de tothom. Avui dia tots som conscients de la importància d’aquest aspecte.

Continua existint l’estigma sobre les malalties mentals?

— Sens dubte, sí. Tenim una percepció més integradora, però sí, encara queda molta feina per fer. Per sort, cada vegada veim més la persona que la malaltia i entenem que poden tenir una vida normalitzada. Sempre s’ha associat amb aspectes com la violència o mites com que no podien tenir una família o una feina. Tot es va superant. Hem demostrat que tenim més de 200 persones ja treballant gràcies als nostres programes i que han aconseguit una vida integrada. El seu exemple és la millor resposta als falsos mites.

Quin és el perfil mitjà de l’usuari d’Estel de Llevant?

— Són persones d’entre 40 i 45 anys, amb l’esquizofrènia com el diagnòstic amb més prevalença, juntament amb el Trastorn Límit de Personalitat. El percentatge per sexe està equilibrat, són persones amb una taxa d’ocupació molt baixa i amb suport familiar.

Quin mètode seguiu per ajudar les persones que arriben a Estel de Llevant?

— Té tres potes: establir un projecte per ajudar-les, analitzar com impactarà en la seva qualitat de vida i garantir els seus drets. A partir d’aquí, sempre treballam des del dialoguisme: ens posam al nivell de la persona, no li deim què li convé; simplement xerram amb ella. Aquesta és la base i tenir en compte tot el sistema que l’envolta: la família, els amics i tota la part social. No podem perdre de vista la concepció de gènere, perquè les dones estan doblement estigmatitzades amb una visió per part de la societat molt lligada encara a la maternitat. Són percepcions anacròniques, però que impacten en la salut mental de les dones.

De quina manera milloren els usuaris?

— Les millores les hem de veure d’una manera global. Analitzar-les des d’una perspectiva només clínica és parcial. Tots milloram gràcies a un projecte de vida, si els nostres drets no són vulnerats quan no tenim simptomatologia ni una percepció estigmatitzada. Si volem que la persona millori, hem d’intervenir en tot.

En què consisteix el programa T’Estim?

— Un dels nostres objectius és que la persona tingui una feina i que sigui satisfactòria per tal que se senti realitzada. Tenim un servei d’inserció laboral a través del SOIB i també una empresa pròpia, que és un espai laboral protegit amb línies d’activitats de jardineria o neteja, entre d’altres; i una altra línia de producció d’infusions amb una marca pròpia que és T’Estim. En definitiva, són maneres de normalitzar la feina per a persones amb problemes de salut mental.

Els darrers anys s’ha produït una sensibilització o consciència, sobretot entre els joves, de la importància de la salut mental. A què creu que és degut?

— A la pròpia consciència sobre la importància de la salut mental. La pandèmia la va posar en relleu quan tots vàrem quedar tancats sense poder establir contacte físic. El dèficit de les relacions socials, tan necessàries, va afectar amb més intensitat els adolescents. Això no vol dir que no tinguéssim un problema previ de salut mental entre el sector juvenil. Els instituts ens reporten casos d’intents de suïcidis, quadres d’ansietat i atacs de pànic. No s’ha estudiat què hi ha davall d’aquesta simptomatologia.

Si la pandèmia va suposar un punt d’inflexió en la salut mental, s’han estabilitzat els problemes derivats d’aquella situació?

— Hem tingut un parell d’onades, però crec que la pandèmia ha sigut un accelerador de problemes que ens haurien arribat més tard. I ara els hem d’enfrontar.

Hi ha un augment de casos de temptatives de suïcidis infantils. Què passa a la societat perquè un nin pensi a llevar-se la vida?

— Sincerament, no ho sé. Crida l’atenció que un nin que no maneja els conceptes de vida i mort pensi que morir sigui una solució als problemes. El que és clar és que els problemes de salut mental de cada vegada tenen una prevalença més precoç, a una edat més primerenca. La meva hipòtesi, i vull aclarir que és només una hipòtesi, és que existeix una manca de resiliència i de límits per part dels pares; els nins criats entre cotonets fa que no tinguin eines per enfrontar-se a determinades situacions. També existeixen les conseqüències a problemes psicològics derivats d’experiències traumàtiques. Són elements que ens duen a pensar que qualque cosa està passant.

Està la salut mental excessivament medicalitzada?

— Crec que sí. Tenim dos reptes: el primer és veure-la d’una manera holística, des de la globalitat; i el segon és acostar-la a l’àmbit comunitari. Quan una persona arriba a l’hospital, feim tard. Hem d’arribar abans, tenir una acció preventiva d’actuació. Hem d’anar més enllà i crear una macroestructura per fer equips centrats en les necessitats de les persones.

En quin punt estan les obres de Sa Torre? Quan podrà obrir-se?

— Estaran acabades a principis de 2025. Suposarà tenir un segon habitatge per a sis persones i podrem ampliar el servei ocupacional de recuperació.