El sostre de vidre als jutjats: un 69% de dones i cap presidenta del TSJIB ni de l’Audiència

PalmaUn 69,7% de jutges de les Balears són dones, mentre que tot just el 30,3% són homes; en total, ara hi ha 92 jutgesses i 40 jutges en actiu a les Illes. No obstant això, cap magistrada ha presidit mai ni el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) -on hi ha tres dones i 10 homes-, ni l’Audiència Provincial de Palma -composta per 17 dones i 10 homes-. El TSJIB es va constituir el 1989 i l’Audiència té més d’un segle d’història. Però no només no han accedit a presidir-los, sinó que cap dona ni tan sols s’ha presentat per ocupar aquests dos càrrecs en les darreres convocatòries. El TSJIB va renovar la presidència l’octubre de 2020 i va aconseguir el càrrec l’únic que s’hi havia presentat per ocupar-lo, el magistrat Carlos Gómez. Amb l’Audiència Provincial de Palma ha passat el mateix. La plaça per presidir-la va expirar el 7 de maig i només s’havia proposat per ocupar-la el magistrat que ja l’encapçalava, Diego Jesús Gómez. A hores d’ara, el Consell General del Poder Judicial encara examina la seva candidatura, però tot apunta que serà reelegit.

Un dels factors que explica aquest fenomen és que “el criteri bàsic per optar a aquestes places és l’antiguitat”, explica la jutgessa degana de Palma, Sonia Vidal. Ara bé, és qüestió de temps que hi hagi dones que assoleixin prou antiguitat per desbancar els homes dels càrrecs més alts. “No els queda gaire, perquè la franja en què les dones són majoria és la dels 31 als 60 anys, i la nostra edat de jubilació són els 70. Per tant, ens movem en un període de 10 anys”, indica Vidal. Així, “aquests 10 anys poden ser el temps que ens quedi perquè l’antiguitat la tinguin més dones que homes, i aleshores dependrà que vulguin optar al càrrec o no”, afegeix.

Segons l’ Informe sobre l’estructura de la carrera judicial 2020, del CGPJ, l’edat mitjana de les jutgesses de les Balears és de 48,7 anys, mentre que la dels homes és de 52,7. Aquestes xifres demostren que els homes fa més temps que són a la carrera judicial, encara que en els darrers anys hi ha hagut un increment de dones que fa que ara siguin la majoria. Per altra banda, l’antiguitat mitjana d’elles és de 16,1 anys i la d’ells, de 22,1. Això implica que els jutges juguen amb un avantatge mitjà d’uns sis anys per accedir a les posicions més importants. A més, la diferència entre l’edat mitjana i l’antiguitat d’uns i altres demostra que les dones s’inicien en la judicatura més tard que els homes: comencen a exercir amb 32,6 anys mentre que ells ho fan amb 30,6. Per ara, Vidal descarta que el sistema de quotes sigui la solució a aquesta desigualtat: “Haver-les de forçar desnaturalitzaria el sistema tal com està muntat en aquest moment, no les veig necessàries ara mateix”. Ara bé, creu que es pot plantejar “si passats 10 anys continua havent-hi només homes”.

La realitat és que la manca de representació femenina s’estén a gairebé totes les presidències dels tribunals superiors de la resta de comunitats autònomes: només 2 de les 16 que hi ha tenen dones al capdavant (un 37%). La presència femenina també és inferior a totes les presidències de les diferents sales dels tribunals superiors. Al capdavant de les sales Civil i Penal que hi ha en el conjunt de l’Estat, hi ha 3 dones per 15 homes; a les de Contenciós Administratiu, 7 dones i 13 homes; i només en les sales de Social hi ha paritat: 10 i 10. La resta de magistrats dels tribunals superiors, que no ocupen cap presidència, també són majoritàriament homes (165 dones i 277 homes). A les audiències provincials la situació és similar: 10 de les 46 que hi ha estan presidides per magistrades (un 39,15%). En aquest cas, la resta de magistrats també són majoritàriament homes. Són 553 (un 59,98%), davant de 369 dones (40,02%). En darrera instància, al Tribunal Suprem, la proporció és encara més desigual. El presideixen quatre homes i una dona. Al mateix temps, l’únic càrrec de presidència que té l’Audiència Nacional l’ocupa un home.

Feina o família

Sigui com sigui, la jutgessa degana de Palma assenyala que “la dona no està especialment maltractada per la normativa” a la justícia. Precisament, “a efectes de conciliació, les jutgesses tenen les condicions de l’administració pública, és a dir, que tens garantida la baixa de maternitat, per exemple”, cosa que a les empreses privades no sempre es compleix. Això fa que hi hagi tantes dones que optin per fer oposicions i treure una plaça. Segons Vidal, el fet de presentar-se a segons quins càrrecs “depèn de la seva ambició”. “T’ha d’agradar aquest tipus de feina i t’hi has de voler dedicar”, adverteix, perquè “hi ha molt pocs jutges que facin vuit hores de feina”. Això, sumat al fet que “el pes de les famílies el continuen duent les dones”, fa que d’alguna manera encara hagin d’escollir entre una cosa i l’altra. “Tal vegada la propera batalla és aquesta: no haver de triar tant ni haver-te de sentir tan culpable de no ser-hi pertot”, conclou la magistrada.