El sostre de vidre de les directores d'escola: "Que els alumnes facin més cas a un home diu molt de la societat"

PalmaAproximadament el 84% dels docents en actiu a centres d’Infantil i Primària de les Balears són dones i el 16% són homes. Ara bé, un 26% de les direccions d'escoles de Primària estan en mans d’ells. A Secundària, la diferència és encara més exagerada: un 39% de professors i un 61% de dones, però un 57% de directors homes. Si els claustres estan tan feminitzats, per què el màxim grau de responsabilitat recau més en ells proporcionalment? Hi ha un sostre de vidre, també dins l’educació, un sector professional tradicionalment progressista.

Lligat al pensament masclista

La reproducció d’estereotips és una de les causes del sostre vidre, però en el cas dels directius també hi influeix, i molt, la conciliació familiar. “És així especialment quan tenim fills petits. La direcció requereix una gran dedicació i és molt complicat conciliar. Les dones solem entrar als equips directius quan tenim els infants més grans”, exposa la directora del CEIP Ses Rotes Velles, Joana Maria Mas. En el cas de Secundària, Mas recorda que és una etapa vinculada a l’adolescència “i per ventura la figura del director imposa més”. “Va lligat al pensament masclista. El fet que els joves facin més cas a un home diu molt del model de societat que tenim”, diu.

“Hi està molt relacionat com es veu la figura del director”, opina, per la seva banda, Xisca Bonet, directora de l’IES Portocristo. “A vegades es pensa que la persona que assumeix el càrrec és aquell que té ganes de comandar, amb uns rols masculinitzats. Hauria de canviar la visió que tenim del lideratge, i entendre el director com el cap pedagògic”, apunta. Bonet també assenyala una realitat que crida l’atenció i és que, en molts dels casos en què l’home és director, la dona assumeix el càrrec de cap d’estudis, “una posició més lligada al lideratge i a la gestió”, diu.

La feina dels directors és poc agraïda, però, sobretot, té unes funcions invisibles sense les quals una escola/institut no funcionaria. Els directors se senten “apagafocs de l’educació”. Són molts els que no acaben la jornada a les 15 h, sinó que l'horabaixa han de continuar amb tasques de gestió burocràtica dels centres, introduir factures manualment a l’eina de gestió econòmica (ECOIB), llegir normatives, ordres i resolucions de la Conselleria, entre altres tasques. Això fa que sigui relativament senzill que si un director vol dur les coses al dia la feina, se li pugui perllongar tot l’horabaixa, un fet que dificulta la conciliació familiar. Directors i directores consultats per l’ARA Balears assenyalen que les hores que tenen per dedicar en horari de feina a les funcions directives no basten. Encara que vagin amb una planificació feta de tot el que cal fer durant la jornada, els imprevistos i situacions sobrevingudes els impedeixen complir (i a vegades, ni començar) les metes.

Retrocés femení

El primer equip que va tenir el Centre de Formació de Directors (CFIRDE) estava integrat per un home i tres dones. Eren Manel Perelló (director), Maciana Alomar, Pilar Serra i Antònia Pol. Ara bé, amb els canvis al capdavant del CFIRDE la presència femenina s'ha reduït fins a la mínima expressió. Després de guanyar la plaça, Antonio Màrquez va assumir la direcció del CFIRDE i ha configurat el seu equip amb tres homes i només una dona: Julio Garrido, que compleix les funcions de secretari i és l’assessor del Centre a Eivissa; Julià Hernández, assessor a Menorca, i Cristina Gila, assessora Mallorca. Per tant, s’ha passat d’un CFIRDE amb un 75% de representació femenina, a un amb un 75% de presència masculina.