Subirán acusa el fiscal Carrau de "boicotejar" peces separades del cas Cursach

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha reprès aquest dilluns el judici contra els investigadors del cas Cursach als jutjats de la Gerreria, amb l'interrogatori del fiscal Miguel Ángel Subirán, que ja va començar a declarar divendres. Davant preguntes formulades per l'advocat d'Álvaro Gijón, Oriol Rusca, ha assenyalat el fiscal Juan Carrau per "deixar les peces que a ell l'afectaven abandonades", tot i que la càrrega de treball era "brutal" i ha insistit que desconeix "quin gir hi va haver el cap del senyor Carrau, que va passar de desentendre's a boicotejar", segons ha informat Europa Press.

Segons Subirán, hi va haver prop de tres judicis de peces separades del cas Cursach als quals va acudir Carrau amb ell. "Va passar d'anar a un judici i demanar una condemna a després ridículament sol·licitar-ne l'indult", ha criticat. En aquest sentit, ha explicat que Carrau era el coordinador i superior a ell en l'escalafó, a més de ser delegat i no requerir autorització per les seves intervencions, mentre que ell, aleshores, era delegat temporal.

Per altra banda, l'exfiscal ha al·ludit a la implicació de Gijón en el cas ORA per presumptament falsejar un concurs i ha recordat la seva condició de tinent de batle aleshores, a més de coordinador de Turisme, d'Interior i de Seguretat Ciutadana, i superior jeràrquic en el Departament de Mobilitat. "És més que ridícul, significa el desconeixement nul que té del dret de contractació pública, un funcionari públic concursat com a empresari particular i, alhora, essent regidor en un concurs que afecta la seva àrea de regidoria", ha manifestat Subirán.

El lletrat també ha demanat a Subirán per les informacions que van aparèixer a la premsa sobre Gijón i el cas ORA, i ha defensat Subirán que "absolutament tot" el que va llegir al respecte "eren diligències sumarials que, durant el secret de la causa, s'havia aixecat parcialment per practicar noves diligències".

Assetjament i intimidació

Durant el matí, l'acusat també ha recordat els assetjaments públics que va patir durant la instrucció del cas Cursach. "Intentaven acollonar-nos", ha manifestat davant el Tribunal. "Cridaven: 'Subirán, maricón, al paredón'. Record el terror més absolut i jo no veia el moment de partir d'allà", ha advertit l'exfiscal, qui ha fet referència a altres intimidacions, com ara cridades "constants" al porter automàtic, al mòbil o al seu pare. També ha sostingut que durant els horabaixes es trobaven "el traster obert", per exemple. Tot això va fer que sol·licitàs poder dur una arma, ha justificat.

Per la seva banda, l'advocat de Cursach, Enrique Molina, li ha demanat per les seves funcions i Subirán ha explicat que para cada causa necessitava un decret que l'autoritzàs expressament per la seva condició de delegat provisional. Sobre l'ingrés de Cursach i Sbert a la presó, ha afirmat que hi van ser ell i Carrau. "Es va decidir, i crec que encertadament, que la compareixença no bastava verbalment, sinó documentalment, i es va davallar al jutjat de guàrdia per descarregar-la. La vaig llegir i em va semblar encertada i sustentada en contingut, i la vam signar tots dos", ha argumentat.

A continuació, l'ha interrogat l'advocat d'Antonio Bergas –policia local–, qui li ha demanat per les presumptes amenaces a les quals es va veure sotmès, fet que el va obligar a anar armat. "És una qüestió de seguretat. Entenem que no se'ns va posar cap seguretat i, aleshores, en contra dels més elementals dels principis que m'han ensenyat a casa, ho vaig demanar perquè la seguretat me la proporcionaria jo", ha indicat. L'advocat li ha demanat si feia els interrogatoris amb l'arma i Subirán ha especificat que tenia la pistola a casa seva. "A la feina em sentia emparat perquè als jutjats hi ha més policies. El pitjor era al vespre", ha insistit.

L'advocat del policia local Rafael Estarellas, Gerard Palmer, ha demanat a Subirán per la suposada oferta de Subirán al seu representat de declarar contra Gijón i Rodríguez a canvi d'arxivar la seva imputació. "Estic acostumat, amb Estarellas, a més que falsedats, que aboqui obertament injúries", ha expressat com a resposta.

Subirán nega amenaces o pressions als testimonis

Al final de la sessió, Subirán ha respost a les preguntes del seu advocat, que també és la defensa del jutge Manuel Penalva, Javier Barinaga, i ha negat haver amenaçat o pressionar testimonis i ha assegurat que "pràcticament totes les persones" que anaven a declarar ho feien amb "por total i absolut" d'anar "en contra el senyor Cursach".

En concret, Subirán ha explicat que durant la declaració d'un detingut pel cas ORA el van avisar que aquest testimoni no volia declarar i que sol·licitava un advocat. Aleshores, segons ha contat l'exfiscal, va anar a demanar què passava i li va advertir que, en ser testimoni, no es podia acollir al dret de no declarar. "Vaig veure que, per por, no volia declarar, estava acollonat", ha apuntat. Més tard, ha afegit, va saber que tenia algun tipus de relació amb l'empresari Antoni Roig. "A mi em va negar qualsevol relació amb qualsevol dels empresaris que es presentaven al concurs, va mentir", ha assegurat.

En aquest punt, ha reiterat que només va advertir-lo que podia incórrer en un delicte d'obstrucció a la justícia i que no tenia dret a un advocat, negant que li hagués amenaçat de passar el vespre al calabós o que canviaria la seva condició de testimoni a investigat. "Severes advertències, sí; després ja el vaig donar per impossible i vaig partir". Barinaga li ha demanat també per un altre testimoni presumptament coaccionat, la qual cosa Subirán ha negat. "Vaig percebre, com en tots, molta por. En aquesta mateixa situació es trobaven pràcticament totes les persones que venien a declarar: por total i absoluta de declarar en contra del senyor Cursach", ha subratllat.

En darrer lloc, Subirán ha indicat que la causa Cursach va acabar perquè el Ministeri Fiscal va retirar totes les acusacions i que les acusacions particulars eren extemporànies i havien d'adherir-se a les del fiscal, per la qual cosa els van deixar "orfes de prova". "El problema d'aquell judici és que es va quedar sense acusació", ha conclòs.

Els xats, "editables"

Abans d'això, pèro, durant l'inici de la seva declaració, Subirán ha assegurat que li han atribuït xats que no són seus i ha carregat contra les acusacions, a qui "no els ha interessat practicar una pericial sobre la fiabilitat d'aquest xat" i "tenen una idea preclara sobre el que han d'acusar". "No crec en aquests xats, són editables. M'atribueixen xats que no són meus, en alguns d'ells fins i tot s'escriu en mallorquí, cosa que jo no sé fer", ha insistit l'exfiscal, qui ha afirmat haver vist "diferències" en els xats, que són "completament diferents, editables". Durant la seva declaració interrogat pel lletrat Salvador Perera, en representació d'Antoni Roig, l'exfiscal ha reiterat que a les acusacions públiques "no els interessava saber això [en referència a la fiabilitat dels xats] perquè tenen una idea preclara sobre el que han d'acusar".

Alhora, ha mantingut que si ell fos acusació pública, hauria sol·licitat com a diligència d'investigació que es peritàs la fiabilitat. "He detectat la seva manipulació i hi ha qui se'n val", ha subratllat. Seguidament, preguntat pel testimoni protegit la declaració del qual es va dur a la investigació del cas ORA, Subirán ha assenyalat que tenia contrastades pràcticament totes les seves manifestacions.

Els pisos francs de Rodríguez

En aquest sentit, ha explicat que van dividir la seva declaració en tres parts, "dues totalment contrastades", com eren les de l'organigrama de la Policia Local i la dels pisos francs amb agents "fora de control dirigits per José María Rodríguez". Per tant, l'exfiscal ha subratllat que el que li donava "fiabilitat" per iniciar la investigació era la declaració del testimoni protegit i ha recordat que sobre els pisos francs ja hi havia obertes investigacions. A més, ha explicat que van analitzar un expedient administratiu en el qual no es veuen irregularitats, "sinó il·licituds".

En aquesta línia, sobre el pis que presumptament Roig va usar per pagar a Álvaro Gijón, ha indicat que "la conclusió és a la qual arriba la Policia Judicial" i és que "aquell pis existeix". "Si vas al Registre de la Propietat hi figura un nom d'una societat –Binidelta– i si vas al Registre Mercantil et trobes que el 98% de l'accionariat el té Teofilo Gijón i el 2%, el pare dels Gijón", ha explicat l'exfiscal.

Segons ha continuat, aquestes participacions posteriorment van ser transmeses a Álvaro Gijón i quan es va adquirir l'habitatge, "resulta que en l'adquisició de la societat expressament hi ha una clàusula en la qual es diu que consti a cap efecte el canvi de titularitat", ha apuntat Subirán. Pel que fa a les detencions practicades en el cas ORA, ha assenyalat al fiscal Juan Carrau, qui el substituïa aleshores perquè estava en aquell moment de vacances. "Demanau-li a ell i als policies que tenc darrere [els acusats] si es posaven en contacte amb mi o amb ell", ha instat.

Subirán acusa Carrau de "gandul"

Posteriorment, l'advocat s'ha referit a algunes converses del xat en les quals apuntaven a detencions "dures". Sobre això, Subirán ha insistit que no contestaria a "res d'aquell xat", tot i que sí que ha negat aquest tipus de detencions. "No sé si feien una becada o si jugaven al parxís, no soc zelador de calabossos", ha contestat.

Durant la declaració, en què ha usat abundant quantitat de documents, Subirán també ha recordat que el fiscal Carrau va ser qui es va oposar al sobreseïment de la causa i l'ha titllat de "gandul". Així, ha reiterat que Carrau era el fiscal adscrit a la causa ORA i que "la va tenir aturada", la qual cosa el va motivar a fer una queixa interna. "Com pot ser tan gandul per no despatxar-la", ha dit al Tribunal.

L'exfiscal també ha estat qüestionat per la mesura de presó sense fiança imposada a Roig, a la qual cosa també ha contestat que, dins de la seva autonomia, era la mesura que havia de demanar, negant que ho fes per "fotre-li la vida a ningú". En darrer lloc, preguntat per la fiança de 120.000 euros imposada a Roig per sortir de la presó, ha assenyalat que la seva posada en llibertat va ser decisió del jutge i que ell no hi va participar.

Més interrogatoris

Subirán ha insistit durant la seva declaració en la dependència i jerarquia de la seva professió, en el sentit que hi havia més fiscals adscrits a la causa ORA, no només ell. L'advocat de Joan Sastre, el següent a interrogar Subirán, ha demanat a l'exfiscal pel seu defensat, membre de la mesa de Contractació, que va ser detingut en el seu lloc de treball. "El seu representat és el cap del departament de Contractació de la regidoria d'Interior. Tenia la imperiosa obligació de conèixer la legislació i els reglaments desenvolupadors", ha argumentat Subirán.

A això, ha afegit que Sastre sabia que un dels membres de la comissió, "a part de no ser independent i no tenir la formació suficient, estava de llicència per paternitat". "El concurs va ser defensat en tot moment per Gijón, no per Vallejo".

Sobre l'interrogatori a Sastre, Subirán ha dit que era ell qui va fer la major part. "Jo dictava les preguntes i ningú va protestar", ha insistit l'exfiscal, que ha recordat que no va haver-hi "ni un sol detingut que digués que es tergiversaven les declaracions" excepte Sastre, "i de molt males maneres".

Referent a això, l'advocat ha assenyalat que no va consignar protesta perquè el seu representat "es jugava la presó". A més, ha apuntat a presumptes "pressions" de Subirán. Després d'això, el Tribunal ha advertit a l'advocat que "faci preguntes, no discursos".

D'altra banda, en referència a una suposada trobada per canviar la condició de Sastre d'imputat a testimoni, Subirán ha recordat a l'advocat que "no és competència d'un fiscal canviar la condició d'un declarant".