La suficiència hídrica no està garantida a 15 municipis illencs
El Govern adverteix que, a mitjà termini, Palma, Bunyola, Marratxí i Artà, entre altres, podrien tenir dificultats d’accés a l’aigua, un fet que s’accentua amb l’emergència climàtica
PalmaLes precipitacions són escasses, la pressió demogràfica no deixa de pujar i el rètol que diu “emergència climàtica” parpelleja cada vegada més ràpid. A les Balears, el Govern adverteix que “la suficiència hídrica –l’abastiment d’aigua– no està assegurada a mitjà termini” en alguns nuclis urbans de Palma, Bunyola, Marratxí, Santa Maria del Camí, Artà, Son Servera, Capdepera, Sant Llorenç, Manacor, Felanitx, Santanyí, Migjorn Gran, Ferreries, Ciutadella i Alaior. El Portal de l’Aigua precisa que són municipis que es proveeixen de masses d’aigua amb una explotació superior al 80% i inferior al 100% del recurs disponible.
A les Illes Balears, el 50% de l’ús de l’aigua és per al proveïment urbà, segons precisa la Direcció General de Recursos Hídrics. “Històricament, el creixement urbanístic i, per tant, el de la població, s’ha fet sense tenir en compte l’escassetat d’aigua típica del clima mediterrani”, admet la directora general d’aquesta àrea, Joana Maria Garau. Adverteix que no es tracta d’un problema “ni nou ni exclusiu” de l’Arxipèlag, sinó que és un fet que succeeix en regions mediterrànies i que s’accentua a causa del context d’emergència climàtica. De fet, ja hi ha pobles, com Deià i Puigpunyent, que a l’estiu es nodreixen de l’aigua que hi arriba en camions cisterna.
En qualsevol cas, Garau remarca que la responsabilitat de garantir l’accés a l’aigua és dels ajuntaments, un fet que recull el Pla Hidrològic. Aquest document preveu que els consistoris aprovin un pla de gestió sostenible de l’aigua que serveixi per gestionar la demanda i l’oferta de recursos hídrics. Així mateix, estableix que els municipis de més de 20.000 habitants disposin d’un pla d’emergència de sequera.
Pel que fa a aquest assumpte, la directora general introdueix dos pilars fonamentals: els aqüífers i les xarxes de distribució. En el cas dels aqüífers, Garau diu que les aigües subterrànies de les Balears s’han sobreexplotat per atendre les demandes, un fet que ha provocat la salinització d’aquells que estan connectats a la mar. D’altra banda, en relació amb les infraestructures, indica que les pèrdues que registren les xarxes de proveïment fan “que es malbarati aigua”.
L’hivern més sec
Les darreres dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) mostren que aquest hivern ha estat “el més càlid i sec” a Mallorca, Eivissa i Formentera, i el segon a Menorca, des que n’existeixen registres. Si el “normal” és que de desembre a febrer ploguin 160 litres per metre quadrat, aquesta vegada n’han plogut 40. “Tot va per cicles, però ara estam travessant un cicle una mica més extrem”, assenyala l’expert en climatologia Miquel Salamanca. El també meteoròleg Agustí Jansà assegura que, encara que les estadístiques mostren “un cert augment de la irregularitat”, es tracta de “poca cosa”.
En qualsevol cas, Garau remarca que la responsabilitat de garantir l’accés a l’aigua és dels ajuntaments, un fet que recull el Pla Hidrològic. Aquest document preveu que els consistoris aprovin un pla de gestió sostenible de l’aigua que serveixi per gestionar la demanda i l’oferta de recursos hídrics. Així mateix, estableix que els municipis de més de 20.000 habitants disposin d’un pla d’emergència de sequera.
Pel que fa a aquest assumpte, la directora general introdueix dos pilars fonamentals: els aqüífers i les xarxes de distribució. En el cas dels aqüífers, Garau diu que les aigües subterrànies de les Balears s’han sobreexplotat per atendre les demandes, un fet que ha provocat la salinització d’aquells que estan connectats a la mar. D’altra banda, en relació amb les infraestructures, indica que les pèrdues que registren les xarxes de proveïment fan “que es malbarati aigua”.
En temporada alta
Davant un futur hídric incert, a l’Arxipèlag s’hi suma el factor turisme. Margalida Ramis calcula que els turistes que venen a les Illes consumeixen fins a tres vegades més aigua que els residents. Per part seva, el doctor en Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Ivan Murr
D’altra banda, Murray exposa que a aquesta falta de recursos hídrics s’hi està posant remei amb solucions tecnològiques. “Les Balears, de per si, ja no tenen uns recursos abundants, i quan no tens recursos t’inventes les dessaladores”, critica Ramis. Tots dos experts coincideixen que utilitzar la tecnologia per adaptar-se als canvis mediambientals no fa més que “traslladar el problema” a una altra àrea. D’aquesta manera, el focus deixa d’estar únicament en l’aigua i comença a abastar també el consum energètic. En aquesta línia, la directora general assegura que s’estan utilitzant les dessaladores perquè són les eines de les quals actualment disposa el Govern i que, quan ja no siguin necessàries, es deixaran d’utilitzar.
Per Miquel Salamanca és important al·ludir a la ‘cultura de l’aigua’. El meteoròleg recorda que antigament, quan no es tenien les mateixes tecnologies que ara, les societats convivien amb situacions d’escassetat d’aigua. “Com que ara tenim eines, l’Arxipèlag recorre a dessaladores, que són caríssimes i emeten molts gasos contaminants”, explica. Al context d’emergència climàtica s’hi afegeix ara també la guerra a Ucraïna i la consegüent crisi energètica, que fa pujar el preu del corrent i del combustible. “Arribarà un punt que haurem d’artificialitzar aigua, perquè no serà tan fàcil com anar a un pou i treure’n”, conclou aquest expert.