Per què alguns 'superancians' tenen una memòria excepcional?
Un grup d'investigadors estudien el cervell d'octogenaris espanyols per esbrinar per què tenen la capacitat de persones 30 anys més joves
Durham (Carolina del Nord)Tendim a assumir que la cognició empitjora a mesura que envellim. Els nostres pensaments es poden tornar més lents o confusos, i podem començar a oblidar coses, com el nom del nostre professor d'anglès de la secundària o el que volíem comprar al supermercat. Però això no li passa a tothom.
Des de fa una mica més d'una dècada, els científics estudien un subconjunt de persones que anomenen superancians, un concepte que es refereix als individus que tenen 80 anys o més però tenen la capacitat de memòria d'una persona entre 20 i 30 anys més jove. La majoria de les investigacions sobre l'envelliment i la memòria se centren en l'altra banda de l'equació: els que desenvolupen demència en els darrers anys.
"Però si constantment parlem del que va malament en l'envelliment no estem capturant l'espectre complet del que passa a la població d'adults grans”, afirma Emily Rogalski, professora de neurologia a la Universitat de Chicago, que va publicar un dels primers estudis sobre superancians el 2012.
Un article publicat recentment a la revista Journal of Neuroscience ajuda a comprendre millor què tenen d'especial els cervells dels superancians. La conclusió principal, juntament amb un estudi complementari publicat l'any passat sobre el mateix grup d'individus, és que els cervells presenten menys atròfia que els dels seus contemporanis.
La investigació es va fer amb 119 octogenaris espanyols: 64 superancians i 55 adults grans amb capacitats de memòria normals per a la seva edat. Els participants van haver de fer múltiples proves per avaluar la seva memòria i les seves habilitats motrius i verbals, i també es van haver de sotmetre a escàners cerebrals i anàlisi de sang, i van haver de respondre a preguntes sobre el seu estil de vida i el seu comportament.
Sense senyals d'Alzheimer
Els científics van descobrir que els superancians tenien més volum en zones del cervell importants per a la memòria, sobretot l'hipocamp i l'escorça entorínica, al lòbul temporal medial. També conservaven millor la connectivitat entre les regions de la part frontal del cervell implicades en la cognició. Tant els superancians com el grup de control van mostrar senyals mínims de la malaltia d'Alzheimer al cervell.
"Al tenir dos grups amb nivells baixos de marcadors d'Alzheimer, però amb diferències cognitives i cerebrals sorprenents, estem parlant realment d'una resistència al declivi relacionat amb l'edat", detalla Bryan Strange, professor de neurociència clínica de la Universitat Politècnica de Madrid, a la direcció de la investigació. Aquestes troballes confirmen un antic treball de Rogalski, que va demostrar que els cervells dels superancians s'assemblaven més als de persones de 50 o 60 anys que als dels seus companys de 80 anys. Després d'un seguiment de diversos anys, els cervells dels superancians s'atrofiaven a un ritme més lent que la mitjana.
No hi ha xifres exactes sobre quants superancians hi ha entre nosaltres, però Rogalski apunta que són “relativament inusuals”, i assenyala que “molt menys del 10%” de les persones que atén encaixen amb aquests criteris. Tanmateix, quan coneixes un superancià, ho saps, assegura Strange. “Són persones realment enèrgiques, es nota. Persones grans, motivades i alerta”.
Els experts no saben com algú es converteix en superancià, encara que a l'estudi espanyol s'observa algunes diferències en els hàbits de salut i estil de vida de tots dos grups. En particular, els superancians tenien una salut física lleugerament millor, tant en termes de pressió arterial com de metabolisme de la glucosa, i van obtenir millors resultats en una prova de mobilitat. Els superancians no van reportar que fessin més exercici a la seva edat actual que els adults més grans típics, però eren més actius a mitjana edat. També tenien una salut mental millor.
El factor de la socialització
Però en general, indica Strange, hi havia moltes similituds entre els superancians i els adults grans normals. “Hi ha moltes coses que no són especialment cridaneres en ells”, diu, i afegeix: “Vam veure algunes omissions sorprenents, coses que caldria esperar que estiguessin associades als superancians i que en realitat no hi eren”. Per exemple, no hi va haver diferències entre els grups pel que fa a la dieta, les hores de son, els antecedents professionals o el consum d'alcohol i tabac.
Els comportaments d'alguns dels superancians de Chicago també van ser una sorpresa. Alguns feien exercici amb regularitat, però d'altres mai no n'havien fet; alguns seguien una dieta mediterrània, d'altres subsistien a base de menjars congelats industrials, i uns quants continuaven fumant. Tot i això, segons Rogalski, un dels trets comuns del grup era que tendien a mantenir relacions socials sòlides.
“En un món ideal es revelaria que tots els superancians menjaven sis tomàquets al dia i que aquesta era la clau”, afirma Tessa Harrison, científica adjunta del projecte a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, que va col·laborar amb Rogalski al primer estudi sobre superancians de Chicago. No obstant això, continua Harrison, els superancians probablement tenen “algun tipus de predisposició afortunada o algun mecanisme de resistència al cervell a nivell molecular que encara no comprenem”, possiblement relacionat amb els seus gens. Tot i que encara no existeix una recepta per convertir-se en un superancià, els científics sí que saben que, en general, menjar sa, mantenir-se físicament actiu, dormir prou i mantenir les relacions socials és important per a un envelliment cerebral saludable.