La supervivència de la nacra dependrà de les larves que arriben de l'Ebre i la costa africana
Els corrents marins poden transportar-les fins a les zones on quasi han desaparegut a causa del protozou Haplosporidium pinnae
PalmaLa recuperació natural de les poblacions de nacra (Pinna nobilis) a la Mediterrània dependrà de les larves que arriben a través dels corrents marins des del delta de l'Ebre i la costa africana. En aquestes zones encara hi ha individus que no han estat afectats per l'episodi de mort que quasi les ha extingides i poden exportar larves que després creixin als fons perjudicats. Serà necessari, però, que els exemplars més joves siguin resistents, segons un estudi internacional en el qual ha participat l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea).
El protozou Haplosporidium pinnae és "molt probablement" el causant de la mort de nacres, segons ha recordat aquest dimarts la Universitat de les Illes Balears (UIB) en un comunicat. El fenomen es va detectar per primera vegada el 2016 a la Mediterrània occidental, on es troben les Balears, i de llavors ençà el problema s'ha estès per tota la Mediterrània.
Per avaluar aquest impacte sobre les nacres es va establir una xarxa d'estacions recol·lectores de larves formada per voluntaris al llarg de milers de quilòmetres de costa d'ençà que es va detectar el fenomen. Les conclusions han mostrat una interrupció en el reclutament de larves que han dificultat la recuperació natural de l'espècie.
Així i tot, s'han detectat excepcions a les illes de Columbretes, l'únic lloc del litoral espanyol on s'ha observat que les larves procedents de zones no afectades com ara el delta de l'Ebre i la costa africana han pogut prosperar.