El suport del port de Maó a operacions de l’OTAN revifa el ‘no a la guerra’ a Menorca

MaóL’anunci recent –matisat pel Ministeri de Defensa– que el port de Maó continuarà sent escala per a les flotes de l’OTAN a la Mediterrània ha revifat, 20 anys després, el moviment social antibel·licista a Menorca. El ‘no a la guerra’ contra la invasió d’Iraq el 2003 es torna a fer present en pancartes i també als carrers de l’illa, fins i tot amb manifestacions –com la d’aquest diumenge, 7 d’abril– que compten amb l’adhesió de les 23 entitats que formen part de la Plataforma per la Pau i que manifesten el seu rebuig a les intencions del govern espanyol.

El simple recordatori que el port de Maó ja és una de les tres bases espanyoles que donen suport logístic puntual, i “amb autorització diplomàtica permanent”, per a missions internacionals ha mobilitzat coordinadores socials, sindicats i agrupacions polítiques. Ara Maó, Ciutadella Endavant, Avançam Alaior, Volem Sant Lluís, Som Es Castell, Més per Menorca, Podem, l’Entesa de Ferreries, l’Entesa del Mercadal, la Coordinadora dels Drets Humans, el Comitè de Solidaritat Menorca-Palestina, les Dones Autoorganitzades, Entrepobles, l’Associació de Veïns del Mercadal, ATTAC, Comissions Obreres, UGT, l’STEI, Mendó Fem Renou, Reserva de la Billetera, Tangram i el PCE han ajuntat esforços. L’objectiu és que no es pugui “participar” des de l’illa en activitats de suport, ni que sigui puntual, a maniobres de caràcter bèl·lic, de la mateixa manera que ja ho fan els ports de Rota (Cadis) i Cartagena (Múrcia).

“Volem viure en pau i sense guerres. L’escalada bel·licista va en augment i el nostre deure moral és dir prou”, resumeix una de les portaveus de la Plataforma per la Pau, Esther Piñeiro. “Les guerres les paguen els pobles que, com Ucraïna o Palestina, estan sent massacrats, i l’OTAN hi té responsabilitats”, afirma.

Fins i tot el batle de Maó es mostra a favor de la filosofia del col·lectiu pacifista, però diu que res no ha canviat. Héctor Pons s’acull al desmentiment difós pel Ministeri per titllar de “correcte” que l’Estat descarti considerar el port menorquí com a base permanent de l’OTAN. “En cap cas es parla d’entrar en un conflicte polític o bèl·lic, sinó d’atendre necessitats puntuals d’aquests vaixells, pel que fa a la càrrega de combustible, l’arranjament d’una avaria o altres supòsits”, diu el primer edil.

“No hi haurà cap tipus d’afectació al trànsit marítim”, afegeixen des de l’Autoritat Portuària de les Balears, que pensa mantenir les 372 escales de tot tipus previstes enguany al port amb independència del moviment que es registri a la Base Naval. Tampoc no s’aturen cap de les actuacions que ja hi havia projectades a Maó per tal d’anar donant un ús social a antigues instal·lacions militars.

Centre d’esports nàutics

Recuperat ja l’ús social i cultural del Llatzeret i l’illa del Rei, continua endavant la cessió de l’illa Plana al Consell de Menorca per transformar-la en un centre d‘esports nàutics, i resta pendent de decidir l’antiga idea de construir un dic per als creuers a l’entorn de la fortalesa de la Mola. Tot un seguit de projectes a la recerca d’incrementar l’atractiu del port de Llevant, que ha perdut més d’un 30% del trànsit regular des que el 2011 es posà en marxa el nou port exterior de Ciutadella.

Al llarg de la història, el port de Maó ha jugat un paper cabdal com a base naval estratègica al bell mig de la Mediterrània. La marina reial britànica l’emprà extensament a partir de 1706 i durant bona part del segle XVIII, i hi deixà una petjada inesborrable pel que fa a l’arquitectura i el disseny, però la realitat ara és ben diversa.

La Base Naval, erigida el 1916 sota la direcció de Pedro María Cardona, s’estén al llarg de 350.000 metres quadrats a l’‘altra banda’ del port. Conté 30 edificis, un moll de 900 metres i un perímetre de mig quilòmetre al voltant de l’illa Pinto, on encara recalen patrullers de l’Armada espanyola. Unes instal·lacions que es consideren idònies per a l’aprovisionament dels vaixells de l’OTAN que fan escala regularment a Maó. Així ho han fet ja aquests darrers anys el Grup Marítim Permanent de l’Aliança Atlàntica (2020-21), els 14 vaixells de països aliats que fa dos anys van participar en l’exercici internacional Minex-22 i l’Agrupació Naval Permanent de Mesures Contramines, que ara fa un any dugué a Menorca vaixells militars d’Espanya, Itàlia, Grècia i Turquia. L’ARABalears ha demanat al Ministeri conèixer el contingent d’efectius que tenen les instal·lacions de la comandància naval, els plans d’inversió i les escales previstes d’embarcacions de l’OTAN, i Defensa ha respost que aquesta és una “informació reservada” per “motius de seguretat”.

Per al dilluns 8 d’abril s’esperava també l’arribada de la fragata Navarra, que ha desplegat l’Armada espanyola en el marc de l’operació Sea Guardian de l’OTAN. Però la nau, que salpà del port gadità de Rota el passat 26 de març, va suspendre l’escala.

Tot i així, els col·lectius vinculats a la Plataforma per la Pau igualment ha deixat palesa la seva disconformitat amb l’ús que Defensa fa encara de les instal·lacions militars de Maó. I més si són per donar suport logístic a operacions internacionals lligades a conflictes bèl·lics contra els quals acostumen a manifestar-se. Cap d’aquests vaixells han de demanar autorització prèvia, cosa que sí que haurien de fer si el port de Maó no tingués aquesta consideració.

El comunicat emès el passat 30 de març per indicació de la ministra de Defensa, Margarita Robles, intentava rebaixar l’impacte del fet que Maó sigui port de suport logístic de l’OTAN. Un paper sols “puntual”, segons el Ministeri, però suficient perquè Podem i Sumar, socis de Pedro Sánchez al govern d’Espanya, hagin posat en marxa iniciatives per demanar explicacions al Congrés. Consideren “temerari” col·locar Menorca en aquesta situació en un moment de tanta escalada bel·licista al món, i més encara donant suport als Estats Units en el “genocidi” que Israel està cometent contra el poble palestí.

“A Maó, OTAN no”, diu una pancarta penjada al pont de la Salle, a l’entrada de la ronda de circumval·lació de la ciutat. Feia 38 anys, des del referèndum del 12 de març de 1986, quan es decidí l’entrada d’Espanya en l’organisme internacional, que no es veia res semblant.