Què en sabem de la suposada persecució de paparazzis a Enric i Meghan Markle?

Londres¿Exageració, victimisme i mentides, o bé persecució i acarnissament per part dels paparazzis pels carrers de Manhattan contra Enric i Meghan Markle, gairebé repetint de l'episodi de Diana de Gal·les? El nou capítol de les aventures dels ducs de Sussex, denunciat aquest dimecres per un amic i portaveu de la parella, té elements, si més no, dubtosos.

A mesura que passen les hores, les versions –la de la policia, la de l'alcalde de Nova York, la de la parella, la dels paparazzis i la d'un taxista implicat– es contraposen les unes a les altres. I s'amunteguen, per satisfacció dels entusiastes de la societat de l'espectacle. El resultat és una boira cada vegada més espessa. Us oferim a continuació un breu estat de la qüestió sobre la presumpta cacera que la parella de royals hauria patit dimarts a la nit, quan sortien d'una gala al centre de Manhattan.

Hi va haver persecució?

Omid Scobie, l'amic i portaveu que va denunciar les més de "dues hores de persecució de cotxes gairebé catastròfica", no només ha refermat la seva versió, sinó que ha intervingut en les cadenes de televisió nord-americanes aquesta passada nit per comentar la seva sorpresa davant el silenci del Carles III i del príncep Guillem. "Em va sorprendre molt saber que ni Enric ni Meghan han tingut cap notícia de cap membre de la família reial, per, almenys, expressar la seva preocupació o interessar-se pels fets", ha dit en una entrevista a la cadena ABC.

Per contra, i ateses les diferents versions, Paul Burrell, exmajordom de la princesa Diana, ha afirmat aquest dijous al programa Good morning Britain, d'ITV News, que tot plegat es tracta d'"una tempesta de famosos en una tassa de te".

Què en diuen els paparazzis i l'agència per a la qual treballen?

En el mateix programa, sota condició d'anonimat, el conductor d'un dels paparazzis implicats en l'incident ha assegurat que la persecució va ser "molt tensa", però que va ser culpa del conductor dels ducs de Sussex. Ha afirmat: "El seu conductor en va fer, de tot plegat, una experiència catastròfica. Si haguessin anat a 130 quilòmetres per hora, probablement hauria anat a 30 menys que ells, esperant no perdre'ls de vista. Així que si va ser perillós i catastròfic és més que probable que fos per la persona que conduïa".

L'agència de notícies de famosos Backgrid USA ha assegurat que està investigant les denúncies del príncep Enric. Però en un comunicat també ha afirmat: "Segons els relats oferts per aquests col·laboradors autònoms, estaven cobrint l'estada de la parella a la ciutat de Nova York, incloent-hi la possibilitat d'un sopar després d'una cerimònia de lliurament de premis. No tenien cap intenció de causar cap angoixa o dany, ja que la seva única eina eren les seves càmeres. Algunes de les fotos fins i tot mostren Meghan Markle somrient dins d'un taxi. Els fotògrafs informen que un dels quatre SUV de l'escorta de seguretat del príncep conduïa d'una manera que es podria percebre com a temerària. Es va veure el vehicle bloquejant els carrers i, en un vídeo, es veu que va ser aturat per la policia. Entenem que l'equip de seguretat del príncep Enric i Meghan Markle havia de fer una feina i la respectem. No obstant això, volem assenyalar que, segons els fotògrafs presents, no hi va haver res de semblant a col·lisions ni gairebé cap xoc durant aquest incident. Els fotògrafs han informat que la parella no va estar en perill immediat en cap moment".

Què en diu l'alcalde de Nova York, Eric Adams?

L'alcalde de la ciutat s'ha mostrat una mica escèptic en relació amb el relat del portaveu de la parella. En una declaració feta a la seva oficina aquest dimecres, ha assegurat: "Em costaria de creure que hi hagués una persecució a gran velocitat de dues hores. Seria difícil de creure, però esbrinarem la durada exacta. Si són 10 minuts, una persecució de 10 minuts és extremadament perillosa a la ciutat de Nova York. Tenim molt de trànsit, molt de moviment. Molta gent utilitza els nostres carrers. Qualsevol tipus de persecució a alta velocitat és inadequada. Ja saps que la policia ho fa en circumstàncies limitades. Quan van darrere de persones violentes. Però fer-ho perquè es vol aconseguir la millor imatge pot arribar a provocar mal a la gent d'una manera real".

Què n'ha dit la policia?

El departament de policia de Nova York ha confirmat que "nombrosos fotògrafs" van seguir la parella i van fer que el seu viatge fos "difícil", però no hi va haver col·lisions, ferits ni detencions.

La versió d'un taxista

En un moment concret de la nit, després de sortir de la gala i adonar-se que els paparazzis els perseguien, Enric i Meghan es van refugiar en una comissaria de policia. En van sortir en un taxi, intentant despistar els fotògrafs. El taxista Sukhcharn Singh ha dit a la BBC: "No crec que sigui veritat, crec que tot això és exagerat". En tot cas, si va passar el que ha dit el portaveu dels Markle, Omid Scobien, "hauria d'haver passat abans" que pugessin al seu taxi.

Conseqüències

Després de la coronació de Carles III i la visita de metge feta per Enric a la cerimònia, els nous titulars que ha aixecat la història de Nova York només atiaran l'animadversió –o la simpatia– que la societat britànica sent cap a la parella. Especialment cap a Meghan, presentada per bona part dels tabloides i per algunes influents figures mediàtiques del Regne Unit com la gran malvada de la pel·lícula. L'exageració del relat del portaveu de la parella, la falta de proves o la diferència de versions pot desfermar més dubtes sobre l'honestedat dels royals, sobre la seva victimització i la necessitat de fer caixa per mantenir el nivell de vida.

Tot plegat, però, també és fruit de la relació tòxica de la família reial britànica entre ella mateixa i amb una premsa que ha demostrat que no respecta res des de fa dècades. Diana de Gal·les va ser sacrificada a l'altar dels Windsor, primer amb un matrimoni de conveniència i després sent foragitada del paradís –i la premsa hi va fer un gran negoci– quan va voler alçar la veu. Enric no ho perdona, té comptes pendents amb la família i amb els mitjans de comunicació, i tot plegat du a un espectacle sense fi en què el més important és que no s'aturi, al preu que sigui.