El Suprem ja va desmuntar en el cas Huertas la tesi que ara invoca Le Senne per salvar-se

PalmaGabriel Le Senne ha salvat la seva destitució per un defecte de forma en la seva expulsió del grup parlamentari de Vox, però deixarà de ser president del Parlament si els cinc diputats díscols compleixen els protocols de la votació que els lletrats del Parlament han trobat a faltar en primera instància. I és que consultant els informes d'aquests mateixos lletrats i dels tribunals en un cas semblant, el cas de Xelo Huertas, queda clar que la voluntat del grup parlamentari no deixa lloc a cap intervenció dels partits polítics, en aquest cas Vox.

Si els lletrats mantenen la tesi que aplicaren durant l'anterior crisi (sempre que es compleixin els requisits formals en una votació d'expulsió), la que hi va haver en temps de la presidència de Xelo Huertas, que va ser expulsada pel seu grup parlamentari, Podem, Le Senne també perdrà la condició de President en aplicació de l'article 39 del reglament de la Cambra. Va ser una crisi semblant a la que es viu avui, inspirada en el mateix reglament, i posteriorment la justícia va avalar l'expulsió. Ho va fer, especialment, el Tribunal Suprem, instància a la qual va arribar el cas.

I és que un informe de gener de 2017 ja es va basar en l'article 39 del Parlament per avalar aquella destitució de la llavors màxima responsable de la Cambra. En aquells moments, els lletrats ja varen advertir que el reglament és per complir-lo i que si un diputat perd la seva condició de membre del grup parlamentari no pot ocupar cap càrrec a la Mesa. Va ser a partir d'aquest informe que la Mesa va votar la destitució de Huertas com a presidenta.

Ella, el mateix dia que va sortir per la porta ja destituïda, va anunciar que duria el tema als tribunals, i així ho va fer. En el seu cas, la diferència respecte del de Gabriel Le Senne és que el seu partit l'havia expulsada primer com a militant i després com a membre del grup parlamentari.

Aquest és el principal argument de Le Senne per intentar salvar la seva presidència: que les persones que l'han fet fora del grup parlamentari han estat ja expulsades del partit pel qual es varen presentar, Vox, i han segrestat el grup parlamentari. Però una anàlisi de la sentència del Tribunal Suprem en el cas de Xelo Huertas resulta aclaridor: l'alt tribunal consagra la capacitat i autonomia del grup parlamentari, i deixa fora de qualsevol ingerència els interessos i voluntats dels partits polítics.

En concret, la sala del Suprem que va desestimar el recurs de cassació de Huertas assegurava que "els partits polítics, tal com estableix l'article 6 de la Constitució, exerceixen funcions de transcendental importància a l'Estat actual (...). Però, sense perjudici de tot això, el dret de participar correspon als ciutadans, i no als partits, que els representants elegits ho són dels ciutadans i no dels partits, i que la permanència en el càrrec no pot dependre de la voluntat dels partits", afirma.

Aquesta tesi va confirmar estrictament l'informe jurídic dels lletrats del Parlament en el cas Huertas: són els grups parlamentaris els que tenen la potestat d'expulsar els seus membres. I en aplicació de l'article 39, la Mesa no pot fer altra cosa que destituir un president de la Cambra que hagi estat expulsat del seu grup, encara que el partit polític, en aquest cas Vox, li doni suport.

Els partits comanden a ca seva

En aquesta mateixa línia, en el cas Huertas, el Suprem va voler posar cadascú al seu lloc. Per fer-ho, l'alt tribunal va citar la mítica sentència del Tribunal Constitucional de l'any 1983, en la qual ja s'especificava quina era la funció dels partits i, sobretot, quina no era. "Que els partits polítics no puguin llevar del seu càrrec les persones triades en les seves llistes electorals per exercir un càrrec públic (en aquest cas, el de parlamentària autonòmica) no suposa que estiguin obligats a mantenir-les a les seves files quan aquestes incorren en conductes previstes als estatuts com a infraccions susceptibles de ser sancionades amb l'expulsió del partit polític", manifesta la sentència del cas Huertas, citant el Constitucional. Per tant, s'estableix una separació clara entre les atribucions dels partits polítics i el funcionament de la cambra autonòmica.

En definitiva, tant el criteri dels juristes del Parlament com les sentències, que van ser tres per a Xelo Huertas i tres més per a Montse Seijas, l'altra expulsada de Podem i del grup parlamentari de Podem, atorguen tot el pes de la decisió sobre la composició dels grups parlamentaris als mateixos grups. Això, sense que en cap cas hi pugui interferir la voluntat d'un partit polític, que només és sobirà dins la seva pròpia organització i que pot expulsar, com reconeixen a Podem els tribunals, els membres que incompleixin els estatuts. Seguint aquestes tesis, el futur de Le Senne depèn ara que el grup parlamentari de Vox torni a votar la seva expulsió i, això sí, que ho faci formalment bé.