El Suprem confirma la condemna de Matas per tràfic d'influències al cas Son Espases

PalmaLa Sala II del Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l'Audiència de Palma del 10 de juliol de 2019 que va condemnar l'expresident del Govern balear Jaume Matas a deu mesos de presó i deu anys d'inhabilitació especial per delictes de tràfic d'influències. A més, el varen considerar induct¡tor de delictes de prevaricació continuada i frau a l'Administració per aconseguir l'adjudicació a una determinada empresa de la construcció de l'hospital Son Espases durant la legislatura 2003-2007.

Matas va recórrer al Suprem només contra la condemna pel delicte de tràfic d'influències –de sis mesos de presó i tres anys d'inhabilitació–, però l'alt tribunal ha desestimat íntegrament les seves al·legacions. En aquest sentit, subratlla que l'acusat es va assegurar la proximitat de persones de la seva confiança en el procés d'adjudicació per concurs del projecte de construcció de l'hospital que ell mateix havia anunciat des de la campanya electoral amb l'objectiu de beneficiar una empresa determinada.

Així, els magistrats de la Sala recorden que per tal d'assegurar el seu control i influir en el procés d'adjudicació de l'obra va donar ordre de contractar una determinada consultora "prescindint de les normes de procediment", atès que la contractació es va fer d'esquena a la Mesa de Contractació. Per al Suprem, el fet provat descriu "la pressió moral i jeràrquica" que Matas va exercir sobre els seus subordinats, l'exconsellera de Salut Ana Castillo i el director general de l'Institut Balear de Salut Joaquín Sergio Beltrán".

Pressió moral i jerarquia

L'activitat de tots tres, segons l'alt tribunal, estava encaminada a "obtenir de la Mesa una proposta que fos coherent amb la decisió final de l'òrgan de contractació". Amb això, pretenien "crear una aparença de realitat que donàs suport a la decisió que perseguia Matas des d'un principi".

D'aquesta manera, la Sala conclou que concorren els elements integrants del delicte de tràfic d'influències: "pressió moral eficient exercida per l'autor (Sr. Matas), qui abusant de la seva jerarquia sobre qui ha de resoldre (Sr. Beltrán) va determinar la seva voluntat a costa d'obtenir una resolució arbitrària o injusta i aliena als interessos públics". En definitiva, aquesta resolució anava "adreçada a obtenir un benefici econòmic, en aquest cas a favor d'un tercer (l'empresa OHL), que a banda d'aconseguir els beneficis derivats de la construcció de l'hospital, obtindria els beneficis procedents del manteniment i d'altres serveis relacionats amb la seva gestió", afegeixen.