Crisi diplomàtica Marroc-Espanya
Societat22/01/2024

El Suprem confirma que la devolució en calent de menors de Ceuta al Marroc el 2021 va ser il·legal

L'alt tribunal conclou que les autoritats espanyoles es van saltar el procediment establert a la llei d'estrangeria

MadridEl Tribunal Suprem confirma que la devolució en calent de menors de Ceuta al Marroc el maig del 2021 va ser il·legal. En una sentència feta pública aquest dilluns, la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal ha avalat el que ja havien constatat el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i un jutjat de Ceuta: les autoritats espanyoles es van saltar el procediment establert a la llei d'estrangeria i van vulnerar els drets dels menors afectats.

El Suprem ha recordat que el Conveni Europeu de Drets Humans –un pacte ratificat per l'estat espanyol– prohibeix "de manera lapidària" les devolucions col·lectives d'estrangers i que la llei d'estrangeria fixa les úniques condicions possibles per al retorn d'un menor no acompanyat en situació irregular: "S'haurà d'acordar en procediment administratiu individualitzat, reunint informació sobre la situació de l'afectat, analitzant si és prou madur i amb la intervenció del ministeri fiscal". Els menors formen part d'un col·lectiu amb una protecció especial que no pot quedar sense tutela i, per tant, és responsabilitat de les administracions del país d'arribada fer-se'n càrrec mentre no es localitzen les famílies. 

Cargando
No hay anuncios

Segons la resolució del Suprem, però, el govern espanyol no va fer una anàlisi individualitzada ni va oferir atenció a la situació de vulnerabilitat dels menors, tot i que en el seu moment, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va sortir a defensar la legalitat de l'actuació espanyola i va avalar el "retorn assistit" dels menors migrants. Ara el Suprem opina el contrari i constata "l'absoluta inobservança" d'aquestes prescripcions que conté la llei d'estrangeria.

Cargando
No hay anuncios

D'entrada, la sentència deixa clar que comprèn "perfectament" "la gravetat del que va passar els dies 17 i 18 de maig de 2021 a Ceuta", quan en plena crisi diplomàtica amb el Marroc unes 12.000 persones van entrar il·legalment en territori espanyol. D'aquestes unes 1.500 eren menors d'edat. El Suprem constata "l'extraordinari repte que va suposar tant per a l'Estat com per a la ciutat autònoma", però conclou que l'actuació que van tenir va vulnerar els drets dels menors. "L'administració no va fer cap ponderació de l'interès dels menors i encara menys de les seves circumstàncies individuals", afegeix la sentència, que també recrimina que se'ls posés en perill de tenir "patiment corporal o psíquic".

Un dels arguments que les autoritats espanyoles van esgrimir en aquell moment va ser que van actuar conforme a l'acord de cooperació entre Espanya i el Marroc, subscrit el 2007, per evitar l'arribada de migrants no acompanyats. Amb tot, el Suprem rebutja que aquest conveni doni via lliure per obviar els tràmits de la llei d'estrangeria i assenyala que "no constitueix per si sol fonament normatiu suficient per decidir el retorn dels menors", ja que, a més, tampoc preveu cap tràmit ni requisit procedimental.

Cargando
No hay anuncios

Reaccions

D'aquesta manera, el Suprem dona la raó a l'entitat Coordinadora de Barrios, que va presentar la denúncia en representació de vuit menors afectats, i desestima les al·legacions tant de l'advocat de l'Estat com del lletrat de Ceuta. “Ara cal restaurar el dany causat als nens afectats, reconstruir-ne la confiança i assegurar que alguna cosa així no torni a passar”, ha valorat el seu president, Javier Baeza.  

Cargando
No hay anuncios

Altres ONG com Caminando Fronteras, que va representar menors retornats al Marroc l’agost del 2021, també han celebrat la sentència i han expressat la seva confiança en què serveixi per “posar límit a les violacions de drets” a les fronteres. “És frustrant que hàgim d’arribar fins als més alts tribunals per demostrar que les administracions vulneren els drets dels nens i nenes que arriben sols a Espanya”, ha denunciat la presidenta de la Fundación Raíces, Lourdes Reyzábal.